Potser no us n'havieu adonat, però estem patint una invasió subtil. Els xinesos (chinos en català Fòrum) estan envaïnt els nostres comerços. Varen començar primer pel clàssic restaurant Xinés, on no hi ha mai ningú menjant, tot l'any t'ofereixen rollitos de primavera, al sòtan tenen un taller clandestí de confecció i un parell d'avis congelats a la nevera, el que és normal, vaja. Però no contents amb això començaren a fer-se amb les botigues de confecció, fruiteries i sobretot de 'todo a cien, o todo a un euro', i, no contentes encara, ara s'estan quedant tots els bars del barri de tota la vida. Dels cinc que tinc a la vora de casa, quatre ja són de xinesos, l'element comú és: poc nets, barat, aixó sí, en general al servei millor no anar-hi, i si no és molt urgent tampoc seria aconsellable consumir-hi res. La higiene axí com el gust a l'hora de vestir, no és el fort dels xinesos, almenys de la majoria, Ah! per als no viatjats, un xinés és com un japonès pero sense la màquina de retratar, baixet, pàl·lid que no groc, que això pertoca als Simpson, amb els ulls estirats i amb parquedat de paraules. El seu vocabulari seria YA TÁ, UN EULO VEINTE, QUE TOMAL? i poc més. Sempre n'hi ha algún una mica més presentable que els altres, però gosaria afirmar que és la excepció.
GENT DEL MEU BARRI
4.8.24
En aquest desert de bars nostrats que s'han perdut, queda encara al barri un oasi, resistint com si es tractés d'un petit reducte gal, el Bar Urgell, al carrer del comte d'ídem, cantonada amb el carrer de Castellar a tocar de la Gran Via. Fixeu-vos amb aquesta pissarra de 12 m2 i la seva oferta variant i abundosa, ah! i el cafè és bo. Si! la carta és en castellà, no es pot tenir tot a la vida. Però els disculpa el fet que t'atenen en català i a l'hivern a mig matí t'hi pots prendre una tasseta de brou (caldo en català Fòrum). A veure quant de temps resistiran la invasió subtil dels xinesos.
Aquest escrit és del 2016, i de moment el Bar Urgell encara resisteix i segueix tenint llibres per bescanviar en una tauleta al carrer. Hi he pensat en llegir avui l'article d'Antoni Puigverd a la vanguardia d'hui: Gent del Barri.
* last
Segurament el meu poble no és gaire més gran o poblat que el teu barri. I el que he de dir és que sort fem dels dos negocis regentats per xinesos que tenim. Un bar i un “de tot una mica” on podem trobar tèxtil, ferreteria, elements de cuina, electricitat i il·luminació, etc. etc.
ResponEliminaEl bar no és que sigui net; és que quan el van agafar (traspassat per uns anteriors amos catalans) es van passar dos mesos netejant la cuina. Són nets, eficients i amables. Passen de parlar català, però ben mirat jo faria el mateix. Al cap i a la fi, tot déu els parla castellà.
El "tot una mica" ens treu de problemes, ja que la ferreteria que hi ha al poble és el típic negoci de l'"obro quan vull i tanco quan em dona la gana". Si no fos per ells, hauríem d'anar al poble veí
És tot el que puc aportar, a més a més de pensar en veu alta, que els prejudicis són una mala cosa.
Ah! per als no viatjats, un xinés és com un japonès però sense la màquina de retratar, ...
EliminaAplaudiments!!
I un gilipolla és com un català, però sense barretina.
Estas espeset avui, que no has dormit bé? Has oblidat la ironia. De Barretina ja només en porta l'Arnau Tordera.
EliminaNo són prejudicis, Ricard és l'empírica i constatada constatació després de temps de tractar amb ells. A saber:;
EliminaHigiene, poca,
Educació, justeta,
Atenció al client, més que justeta.
Parla, justíssima.
I pour sierto, la llegenda urbana de l'avi mort a la nevera, en un cas a Madrid és certa, com cert és que el guardaven allí perquè l'havien de repatriar al seu país, i era una nevera aïllar sense productes alimentaris. Solen repatriar els seus cadàvers, que entenc els honora.
Salut.
Generalitzar sempre porta a caure en errors.
EliminaJustament, avui he dormit més de set hores, cosa que no sol passar gairebé mai
EliminaVuit hores diuen que ha de dormir la gent gran, i jo soc molt obedient en aquest sentit, de 10 pm a 6 am, llevat que hi hagi el Barça pel mig.
EliminaSalut!
EliminaHay una cosa que sí me abre el apetito de la curiosidad, a diferencia de personas de otros países, no he visto nunca un chino trabajando para un occidental. Nunca.
ResponEliminaO trabajan por su cuenta o trabajan para otro chino.
Y nunca he visto un chino en la cola de un cajero de ningún banco. Me suelo fijar en los detalles, y hace tiempo que busco la excepción, no lo he encontrado, con lo que presupongo que entre ellos se hacen los préstamos y los números.
Salut
Pues al chino al que voy a desayunar a menudo, cobran con un terminal de la Caixa, así que supongo que un día u otro deben ir al banco. En cualquier caso, ya me gustaría a mí, no tener que ir al banco ni para preguntar la hora.
EliminaA tots els xinesos cobren amb targeta, i jo si n'he vist al caixer.
EliminaYa han pasado 8 años y recuerdo este escrito.No piso un bar en Barcelona hace muchos aEnños,desde luego el puerco, en sus diferentes partes anatómicas, sigue siendo el rey.Sus callos,no sabía que padecían este problema,sus asaduras,claro de gordos,padecen de los pulmones.El asunto de su hígado ,lo entiendo no paran de comer.En fin de sus males y enfermedades ,deliciosas tapas.
ResponEliminaSaludos
Por cierto que en el barrio ocho años después, hay dos bares de Chinos más.
ResponEliminaMis nietos donde van son a los Mc Donald,a las pizzerias,me parece que allí no hay chinos. No les veo yo,comiendo esos platillos del cerdo.Les dices callos,te responden con asco,aggggggg.Mi mujer los hace de vez en cuando, pero para los dos.En mi casa en los tiempos del hambre,se comía mucha asadura(blanca y negra),era una proteina muy barata.La blanca era el pulmón del cerdo,la negra su hígado. Los callos de la ternera.
ResponEliminaYa ves, los recuerdos.
Saludos
La asadura es muy buena, barata no lo es tanto ahora, pero buena, callos, 'turmes' les dábamos a las niñas de pequeñas.
ResponEliminaSalut.