PUIGDEMONT VA VENIR A PARLAR DEL SEU LLIBRE

Carles Puigdemont podria haver aprofitat el seu moment sota l'Arc del Triomf per parlar com el líder d'un país que torna per assumir la seva responsabilitat, per molt injusta que sigui, com a part de la solució. Va preferir expressar-se com el candidat que es conforma amb l'aplaudiment i el fervor dels seus. Anton Losada a eldiario.es. A la tercera va ser la vençuda. Ja no hi havia manera d'incomplir el que s'havia promès sense caure per sempre en el tenebrós abisme dels mems. Tres eleccions i set anys després ja tocava. Carles Puigdemont va tornar, però no per forçar-ne la detenció o la suspensió del ple d'investidura de Salvador Illa, com pronosticaven els àugurs més ben informats. Va tornar per fer un míting a la campanya electoral imaginària d'unes eleccions encara no convocades. L'objectiu no era ni Illa ni la seva investidura. L'objectiu era i és Esquerra Republicana. L'episodi d'ahir resultava imprescindible no per impedir la investidura, sinó per posar imatges al relat que pretenen construir Puigdemont i Junts per quedar-se a curt termini amb el monopoli de la causa independentista. Aquest era el capítol en què la víctima de la repressió torna de l'exili per denunciar-la una vegada més, mentre els republicans col·laboren amb els dolents fent president un socialista. La màquina repressiva de l'Estat espanyol aconsegueix finalment el seu objectiu gràcies a la col·laboració imprescindible de certs traïdors. Puigdemont podria haver aprofitat el seu moment sota l'Arc del Triomf per parlar com el líder d'un país que torna per assumir la seva responsabilitat, per molt injusta que sigui, com a part de la solució. Va preferir expressar-se com el candidat que es conforma amb l'aplaudiment i el fervor dels seus. Es va prometre heroisme i sacrifici, però es va acabar oferint murrieria. Ningú no té dret a exigir-li una altra cosa. El temps dirà si aquesta falta d'èpica de Junts no acaba jugant a favor del pragmatisme dels líders d'Esquerra. Puigdemont va venir a parlar del seu llibre i després es va esfumar. Ningú sap per quant de temps, ni amb quins objectius, ni quan s'emetrà el pròxim capítol. Junts se'n va i Esquerra es queda, gairebé sembla 2017 i aquesta pel·lícula ja l'hauríem vist. Tot i que la mítica 'operació Gàbia' que sempre activen les forces i cossos de seguretat quan estan buscant algú que haurien d'haver trobat hores abans sembla tenir un final -mai millor dit- obert. L'única cosa gairebé segura ara mateix és que tot ha acabat com deu. Illa ha estat investit President i la causa de Puigdemont serà resolta pel Tribunal Constitucional. És el que és rellevant. El que és sorprenent és l'afany de tants a demorar o convertir en excepcional, sospitós o il·legal allò que sembla simple normalitat democràtica.