ANARCOCAPITALISME POPULISTA

L'anarcocapitalisme és un corrent de pensament polític i econòmic que proposa l'abolició total de l'Estat i la defensa estricta de la propietat privada. Els anarcocapitalistes creuen que l'Estat és una institució coercitiva que viola els drets individuals, especialment el dret a la propietat.

Característiques principals de l'anarcocapitalisme: Abolició de l'Estat: rebutgen qualsevol forma de govern centralitzat, ja que ho consideren incompatible amb la llibertat individual.

Propietat privada absoluta: Defensen el dret de cada individu a posseir i controlar absolutament tot allò que ha creat o adquirit per mitjans legítims.

Llei i ordre sense Estat: Proposen que la llei i l'ordre s'estableixin mitjançant acords voluntaris entre individus i empreses, i que siguin protegits per agències de seguretat privades.

Mercat lliure absolut: Creuen que el mercat lliure, sense cap regulació governamental, és el mecanisme més eficient per assignar recursos i satisfer les necessitats humanes.

Els anarcocapitalistes imaginen una societat on:

No hi ha impostos: Els serveis públics serien finançats a través de donacions voluntàries o de la venda de serveis.

La policia i els tribunals són privats: Cada individu o comunitat contractaria els seus serveis de seguretat i resolució de conflictes.

La defensa nacional és privada: les empreses de seguretat privades s'encarregarien de protegir el territori.

Un anarcocapitalista és a tall d'inventari el president d'Argentina. Javier Milei. Javier Milei s'autodefineix com a "anarcocapitalista, perquè l'estat és l'enemic". Ell mateix diu que ha ponderat aquesta ideologia perquè "cal ser realistes i tocar de peus a terra", de manera que accepta que l'estat serveixi només "per a la seguretat i la justícia". Però per a l'anarcosindicalisme pur, una ideologia econòmica sorgida a mitjans del segle XX, el principi fonamental de “llei i ordre” s'assenta sobre el dogma de “la propietat privada i el lliure mercat”, sense cap intervenció de l'estat. Seria una societat semblant a la del Far West dels Estats Units, on fins i tot la justícia i les forces de l'ordre sorgien d'iniciatives privades. El lliure mercat portat a la màxima expressió.

En el camí cap a aquesta privatització i liberalització radical, Milei ha defensat sense vergonya fins i tot que vendre i traficar amb òrgans sigui considerat una transacció comercial: “És un mercat més”. "La meva primera propietat és el meu cos, ¿per què no he de disposar del meu cos?", va dir en una polèmica entrevista en què proposava "buscar mecanismes de mercat" per gestionar els trasplantaments d'òrgans. Fins i tot aplica el principi de la propietat privada per justificar la seva oposició a l'avortament, i més aviat l'únic supòsit que li permetria. "Estic d'acord amb l'avortament quan la vida de la mare corre perill. El nadó és una altra persona. Si algú ve a robar a casa teva i la teva vida corre perill recorres per força. La teva propietat està en perill. És el mateix quan una mare corre aquest perill: estic d'acord perquè hi ha un conflicte de propietat, que seria el cos de la mare”.

La teoria econòmica de l'anarcocapitalisme defensa que hi ha tres grans principis: la propietat privada, la llei i l'ordre i el principi de no agressió. La violència, per tant, estaria prohibida en aquesta ideologia, que considera, això sí, que els impostos, el frau i el robatori són violència. Així doncs, dins aquesta teoria no hi tenen cabuda els drets humans: els drets individuals es basen totalment i completament en el dret a la propietat privada.

No deixa de ser una incongruent incongruència que algú com Milei que no creu en l'estat, sigui el seu President, clar que potser des d'aquest càrrec és d'on podrà dur a terme la seva missió ANARCOCAPITALISTA i  POPULISTA.