CICLISTES DE PEGA

En un context d'augment de controls policials als carrils bici i on els accidents amb ciclistes implicats baixen encara que generen més ferits greus, els usuaris d'aquests vehicles de dues rodes de Barcelona i els accessos reclamen més flexibilitat. Aquesta és una de les conclusions principals del sisè baròmetre de la mobilitat ciclista, elaborat pel RACC i presentat aquest dijous. Concretament, el 57% dels usuaris d'aquest mètode de transport reclama que se'ls tracti amb la mateixa tolerància que els vianants. El 43% accepta el mateix nivell d‟exigència que tenen els conductors de cotxes i motocicletes. És la primera vegada que el club de mobilitat pregunta per aquesta qüestió al seu estudi sobre el món de les bicicletes.

"Els ciclistes circulen amb una mirada de vianant", va reflexionar el director de l'àrea de mobilitat del RACC, Cristian Bardají. Segons ell, el gran repte és la “convivència” entre els diferents mètodes de transport. La nova dada tindrà més valor quan es consolidi en propers baròmetres i se'n pugui estudiar el progrés. "Estarem atents a l'evolució d'aquesta pregunta", va afegir.  Aquesta és la clau, els ciclistes circulen amb la mirada de vianant, i això és molt difícil de corregir. 

Fa 70 anys que vaig amb bicicleta, regularment per la ciutat i sempre he respectat tots els senyals de trànsit, potser perquè anava en bicicleta (ja de gran) amb mentalitat de conductor d'automòbil, no de vianant. El problema és que el vianant és el més incívic de tots els semovents que campen a la ciutat, el més insolidari, el més imprudent, i dins del món del vianant, el pitjor de tots, és el jubilat. Els jubilats són autèntic kamikaze que se salten un semàfor de vianants en vermell i davant el soroll de les botzines dels cotxes encara alcen el bastó en actitud d'amenaça, o passegen tan panxos pel carril bici, tot i tenir una àmplia vorera al seu costat. L'estudi del RACC, no contempla els dels patinets elèctrics, perquè m'imagino els considera un cas que encara que recent ja és un cas perdut, com el dels vianants, i és una llàstima, perquè l'invent del patinet que havia d'haver arribat molt abans a les nostres ciutats, és el més útil de tots els mitjans per desplaçar-se, útil i econòmic, suposo que és per això ha trigat tant de temps a imposar-se a la nostra quotidianitat. Però això el RACC no ho pot reconèixer ni ho reconeixerà, perquè sap que a la ciutat no sobren ni vianants, ni ciclistes, ni patinets, els que realment sobren a la ciutat, són els automòbils, que al contrari de vianants, bicis i patinets, són cars i contaminen. Molts dels ciclistes actuals són ciclistes de pega, com els de la cançoneta infantil: 

Una vegada un ciclista de pega

en una corba va caure al mig del fang, 

i en el rulé se li va fer, 

un gros forat que ell es tapava amb un paper.

Una vegada un ciclista de pega - Roser Massana i Feliu.

La meva primera bicicleta era més o menys com aquesta, una BH de 1954 amb palafangs, llum al davant, un plat i un pinyó, després de dinar, l'agafava i me n'anava a Castellar, Matadepera i Sabadell. Pel camí a penes em creuava amb camions i menys encara amb automòbils. Recordar només, que en aquells temps plegàvem de l'escola a les 12 i no hi tornàvem fins a les tres de la tarda, vol dir que tenia temps de sobra. Recordo que estan a l'Estany de vacances, passava només un cop a la setmana una cuba Pegaso d'Harinera de Tardienda, i ocasionalment algun Citröen stromber o un Studebaker. amén d'un Fiat Balilla. Era tot el que hi havia en aquells temps.