ESPANYOLS DESPROTEGITS

Antoan Montignier Peiro descriu en aquest article a eldiario.es, el problema de la banca digital, que li ha costat uns diners que no podrà recuperar, i és que la Banca sigui digital o analògica (és una manera de dir) és com la faula de l'escorpí i la granota, no poden evitar robar-te ni que et robin. Haurem de tornar a guardar els diners sota el matalàs, si no fos perquè ens obliguen a usar la banca electrònica si o sí. No deixa de ser curiós, semblava que en eliminar els diners físics s'acabarien els robatoris i així és, però només els robatoris físics, que han evolucionat i ara són electrònics, el que ens deixa en una total indefensió com denuncia Montignier.

"El 4 de setembre del 2024, en plena era de la digitalització bancària, em trobo enfrontant una situació inesperada que posa en dubte la seguretat dels bancs digitals, en particular de Revolut, la meva entitat financera des de fa més de dos anys. Tot va començar la nit del 4 de setembre a les 23:30, quan es van realitzar set transferències des d'un telèfon mòbil que no és el meu a través d'Apple Pay, en només dos minuts. En tractar-se de pagaments efectuats mitjançant Apple Pay, no vaig rebre cap sol·licitud de confirmació ni verificació d'identitat que confirmés que jo estava darrere d'aquestes transaccions. Va ser prop de la 1:00 de la matinada quan Revolut em va informar, a través d'un SMS, que la meva targeta havia estat bloquejada. El sistema de seguretat va bloquejar la quarta transacció, però el mal ja estava fet: s'havien retirat indegudament 2.500 euros del meu compte en tres pagaments, dirigits a una casa d'apostes a prop de Màlaga, mentre jo era a Barcelona.

Immediatament, vaig presentar una reclamació davant de Revolut, contestant aquests tres pagaments. El procediment va ser habitual: el banc em va preguntar si reconeixia els pagaments, si havia perdut el meu telèfon o si havia compartit les meves credencials amb algú. La meva resposta va ser negativa en tots els casos. Tot i això, a la 1:45 de la matinada, el servei al client de Revolut em va informar que la meva reclamació no seria admesa, i que no procedirien amb la devolució dels 2.500 euros. Desconcertat, vaig tornar a contactar amb l'entitat el matí següent per parlar amb un agent i explicar el problema. Tot i això, la posició del banc va romandre inamovible: Revolut no canviaria la seva decisió.

Davant la negativa de Revolut, vaig decidir anar a la policia catalana. Tot i això, en tractar-se d'un banc amb seu registrada a Lituània, i en tenir un compte que comença per “LT”, el policia que va gestionar la denúncia va dir que poc es podia fer. L'oficial que em va atendre em va explicar que aquest tipus de fraus estan freqüentment vinculats a la ciberdelinqüència i que el més apropiat seria que contactés amb el departament especialitzat del banc. Tot i això, aquí em vaig enfrontar a un nou obstacle: tant el servei d'atenció al client com el de reclamacions van negar l'existència d'aquest servei, cosa irònica atès que la mateixa web del banc afirma que un terç dels seus empleats es dediquen a la prevenció de fraus.

Els bancs digitals, com Revolut, estan constantment exposats a intents de frau. Un dels mètodes més comuns passa quan vinculem els nostres comptes bancaris amb una empresa per fer pagaments recurrents, com en subscriure'ns a serveis de la ciutat, com ara el lloguer de bicicletes elèctriques. Si aquesta empresa és atacada, les dades de les nostres targetes es poden veure compromeses. En el meu cas, és evident que Revolut tenia tots els mitjans per identificar que el dispositiu des del qual es van fer les transaccions no era el meu, mitjançant l'anàlisi de la IP o la petjada digital del telèfon. També podrien haver verificat si la meva targeta va ser compromesa en algun ciberatac previ, ja que el banc té accés a aquesta informació.

Això planteja una pregunta important: com és possible que la meva targeta virtual s'hagi vist vinculada a un dispositiu amb Apple Pay sense el meu consentiment? I encara més greu, per què el seu sistema antifrau es va activar només després de la quarta transacció, però va ignorar les tres primeres, que van tenir lloc al lapse d'un minut?

El que més em sorprèn no és només la pèrdua de diners, sinó la incapacitat del meu banc per responsabilitzar-se d'una clara errada en el sistema de protecció. Tot i haver estat víctima d'un frau, vaig ser empès d'un departament a un altre, sense rebre respostes concretes ni solucions. Davant d'aquesta inacció, em sento obligat a buscar-me les meves pròpies solucions, parlant amb coneguts per si em poguessin ajudar a aclarir el que m'ha passat, ja que no soc l'únic afectat per la manca de responsabilitat dels bancs digitals.

La vulnerabilitat a què els consumidors ens enfrontem a l'era de la banca digital. Revolut, com moltes altres fintechs, es presenta com una alternativa moderna i convenient davant de la banca tradicional. No obstant això, quan el sistema falla, la manca de suport al client demostren que el màrqueting no sempre reflecteix la realitat".

Aquesta mala experiència aconsella que treballem amb el banc de tota la vida, encara que no sigui el mateix i vagi tancant oficines i caixers, però almenys t'ofereixen més garanties. Són com aquell governador mexicà que en cessar el seu mandat els va dir als seus votants: Pueden estar tranquilos porque he robado poquito, seguiré viviendo por aquí.