La missa de la Mercè és, a més a més d'una cerimònia religiosa solemne, una desfilada d'autoritats. Ahir hi van coincidir, per primera vegada des del 2014, l'alcalde de Barcelona i el president de la Generalitat. Tots dos es van asseure al primer banc de la basílica dedicada a la patrona de la ciutat amb altres personalitats. Com en tots els oficis va arribar l'hora de passar la cistella per recollir els donatius dels fidels per a les feines de l'església i aquest ritual va agafar per sorpresa els il·lustres assistents. La majoria, com molts altres ciutadans, han deixat d'utilitzar les monedes i els bitllets per efectuar els pagaments, motiu pel qual cada vegada són més els centres religiosos que es plantegen recollir l'òbol mitjançant datàfon i targeta de crèdit o fins i tot a través del Bizum. A la missa de la Mercè encara no s'ha fet aquest pas i van ser molt pocs els polítics que van contribuir en metàl·lic, entre ells el president del Parlament, Josep Rull, i el de la Generalitat, Salvador Illa.
Pagar per pidolar - Aquesta notícia la vaig publicar fa temps a Collonades. L'he recuperat perquè té a veure amb aquest escrit de la missa de la Mercè i les almoines, de les dificultats per donar almoina a la gent necessitada a causa de la desaparició dels diners físics, i com a Suècia ja havien solucionat les dificultats que li podia  ocasionar aquesta mesura als pidolaires, i en general a la gent que demana pel carrer.
A Eskilstuna, una ciutat d'uns 100.000 habitants a un centenar de quilòmetres a l'oest d'Estocolm, les persones que demanen almoina estan obligades a sol·licitar una llicència a la policia, previ desemborsament de 250 corones (uns 23,5 euros). És el primer municipi de Suècia que opta per aquesta via per intentar acabar amb aquesta pràctica, eludint així el terme prohibició, tot i que per a molts dels captaires suposarà, en efecte, una prohibició. Segons la nova normativa, qualsevol que vulgui "recaptar diners passivament" als carrers i places públiques d'Eskilstuna ha d'omplir una sol·licitud -remarcant, com a facilitat, que ho poden fer també en línia-, encara que l'organització benèfica Stadsmission alerta que moltes d'aquestes persones són analfabetes. A més, hauran de presentar un document d'identitat vàlid. I, quina vigència tindran aquestes llicències? Segons informa la televisió pública SVT, la policia ha conclòs que poden tenir una validesa màxima de tres mesos, tot i que encara està per determinar cada quant s'han de renovar els permisos. Es debat fins i tot si podrien ser llicències d'un dia, un extrem pel qual es decanta l'alcalde de Eskilstuna, el socialdemòcrata Jimmy Jansson, tot i que subratlla que es tracta d'una decisió policial, informa el diari Aftonbladet.
Aquesta normativa va ser votada a juny de l'any passat per la coalició de govern del Partit Socialdemòcrata, Moderats (conservadors) i Partit de Centre, amb el suport també del partit xenòfob Demòcrates de Suècia. L'alcalde va defensar que aquesta mesura havia de servir per ajudar els captaires a entrar en contacte amb Stadsmission i altres organitzacions de beneficència, o bé "ajudar-los a tornar a casa". La normativa hauria d'haver entrat en vigor a l'octubre, però ha estat encallada en els tribunals fins a mitjans de juliol, quan va rebre la llum verda definitiva.
De moment, la policia no ha rebut cap sol·licitud, i des Stadsmission asseguren que probablement els afectats -es calcula que hi ha entre 30 i 50 persones demanant almoina als carrers de la ciutat- no són conscients d'aquesta nova ordenança, tot i que el consistori afirma que ha fet arribar fullets informatius a les organitzacions socials, les botigues i centres comercials i els guardes de seguretat. "Ells (els captaires) no saben què està passant, probablement no ho entenen. Molts són analfabets, no coneixen cap altre idioma que el seu, és molt difícil comunicar-se amb ells", relata a SVT Tomas Lindroos, director de Stadsmission a Eskilstuna, que critica que la creació d'un permís implica l'acceptació i legitimació de la mendicitat i que suposarà un augment de la vulnerabilitat d'aquest grup, majoritàriament gitanos. Segons l'organització, s'exposen a ser explotats per persones que pretenguin guanyar diners a través de préstecs per pagar les llicències, alhora que les dones poden ser obligades a prostituir-s'hi no se'ls permet pidolar.
Malgrat que la d'Eskilstuna és la primera ordenança d'aquestes característiques, no és la primera vegada que el debat sobre la mendicitat omple pàgines en els diaris a Suècia. El 2015, el Govern va arribar a plantejar una llei en l'àmbit nacional per prohibir l'almoina, posant el focus en els que s'aprofiten dels indigents, copiant el denominat model suec de lluita contra la prostitució, que sanciona als que paguen per sexe. Finalment, es va descartar, tot i que des de llavors han emergit propostes en l'àmbit local. El primer municipi que va aprovar una normativa per prohibir pidolar als carrers va ser Vellinge, que engloba diverses localitats costaneres d'alt nivell econòmic situades a pocs quilòmetres al sud de Malmö. Va al·legar que els mendicants suposen una alteració de l'ordre públic perquè orinen i acumulen escombraries a les portes dels comerços, causant molèsties als clients. En aquest cas, també després de diversos mesos de periples judicials, el màxim tribunal administratiu de Suècia va donar el seu beneplàcit al consistori el desembre de l'any passat, creant així jurisprudència i obrint la porta al fet que altres ajuntaments apliquin normatives semblants. 
No se si l'Església hauria de pagar per pidolar almoines en la celebració de l'acte religiós, pero tant si com no haurien de modernitzar-se, o sinó els baixarà la recaptació. Ja li he dit avui a Ahmed que demana a l'entrada del Consum, o et poses un bizum o et baixaran els ingressos.

No deixa de ser un contrasentit, que un pidolaire disposi d'un telèfon intel·ligent, clar que a Suècia hi ha també polítics intel·ligents que preveuen i s'anticipen a les problemàtiques de les petites coses del dia a dia.