Cal llegir i escoltar sempre amb atenció Yuval Noah Harari, l’historiador que es va fer famós amb els seus llibres de divulgació científica. La seva campanya contra el mal ús que s’estava fent de la intel·ligència artificial (IA) el va fer formar part d’un primer manifest que va plantejar la paralització del desenvolupament d’aquesta tecnologia el març del 2023. Aquell crit d’alerta de 1.125 personalitats, entre les quals també hi havia Elon Musk –abans de comprar la xarxa social–, no va tenir cap conseqüència i la IA ha continuat evolucionant fins a entrar a formar part de les nostres vides.
Com sempre, el debat entre partidaris i detractors radica en l’ús que es fa d’aquesta tecnologia. Els defensors de la IA troben mil arguments per defensar la seva aplicació pels avenços positius que pot aportar a la nostra quotidianitat, com ara l’automatització de processos, l’agilitació de decisions o la correcció dels errors humans. Avui la IA millora la productivitat de molts processos industrials arreu del món.
Al contrari, els acèrrims opositors a aquesta tecnologia adverteixen sobre el risc que la IA substitueixi l’ésser humà en qüestions relacionades amb la ideologia i la informació. Harari, en una entrevista concedida al nostre diari, nega el concepte que la IA sigui com la impremta o la ràdio, que es limiten a difondre les nostres idees, i adverteix que “és capaç de crear les seves pròpies i pren decisions sobre la difusió de les idees”. L’ordre i la jerarquia de les notícies que llegiu a La Vanguardia, així com la seva extensió i contingut, han estat fruit de la decisió humana. Disposem d’algoritmes que ens informen sobre les notícies més llegides o, fins i tot, de com poder enfocar-les per fer-les més atractives, però la decisió final no és de cap màquina. Harari apunta directament a les xarxes socials, en què són els algoritmes els que decideixen quins missatges seran els que rebran més atenció per part dels usuaris.
Així, denuncia que més del 20% del contingut d’X el difonen bots, “que es fan passar per humans per divulgar històries”. I això el porta a una conclusió que valdria la pena tenir en compte: “La IA modela la cultura humana”.
Si voleu llegir l'entrevista sencera ho podeu fer aquí, o bé aquí, si esteu subscrits a la vanguardia digital.
Mi móvil ,últimamente está tomando la decisión de ponerse en silencio, ya me está cabreando. Una rutina de ponerlo a las once de la noche, la ha interpretado como buena para mi y !plaf! a las 11 a la cama y en silencio. Lo quito , pero nada empeñado que me vaya a la cama a esa hora. Él tiene mis datos biométricos, presión, glucosa, colesterol ,incluso los pasos que doy al día y los kilómetros en bici, pero me llama la atención si no son suficientes. En el sexo no se mete, porque ya sabe que por la edad, nada de nada. No sé si hacerle caso o tirarlo a la basura y comprar uno de los que sólo servían para comunicarse. Para colmo, cada mes me dice en los sitios que he estado. Pero lo chungo, es que ya sabe mis gustos en cuanto a consumo y quiere que compre una serie de productos, de lo contrario me amenaza con mandarme avisos, llamadas. Me parece que un día de estos, lo machaco contra el suelo.
ResponEliminaSaludos.
No, coge un teléfono simple sin internet, y ya está.
ResponEliminaSe me ocurrió mirar una aspiradora d esas sin cable porque Mayte dice que hay un rincón que si no llega y tralará que tralará...la P Madre que recontra parió a la I.A.....no hay día que no tenga propaganda, precio, medida, potencia, color, tamaño y marca de aspiradoras...en mi vida miro nada más...Me lo se todo..pregunta, pregunta por marcas y potencias, precios y colores...me lo se todo, todooooooooooooooooo
ResponEliminaAixí és, som els maleïts algoritmes que detecten el teu interès per qualsevol cosa i et bombardege- Això fa molt de temps que passa, anys, d'abans de la pandèmia i més enllà en el temps.
ResponEliminaLa Roomba llega a todos los rincones, pero no elimina garrapatas, sin embargo, la super Balay, que se fabrica en Turquía y se ensambla en Zaragoza, tiene potencia E1 y cumple con todo, incluso tienes un amigo. Pregunta...pregunta
ResponEliminaTu també tens un amic a Balay?
ResponEliminaJajajaja...casi.
ResponEliminaEn fin, riamonos de nosotros mismos...
Salut
Supongo que un historiador haciendo divulgación científica debe ser algo parecido a un jardinero dando clases de arquitectura. Me he leído la mayor parte de sus libros y humildemente opino que cuando analiza nuestra trayectoria pasada es muy bueno. Pero su prospectiva de futuro, no me convence y no dejo de preguntarme por qué razón hay que darle tanto crédito a ese señor.
ResponEliminaY a los que tienen problemas con la tecnología actual, los algoritmos y la I.A. les diría que de siempre se ha temido a las novedades. Cuando se inventó el ferrocarril, el año próximo se cumplirán 200 años, la gente advertía a sus amigos de los peligros de esas máquinas diabólicas. Otros contestaban: "Con no subirse, asunto solucionado". Hoy, sobre el control de la privacidad y la manipulación, habría que intentar entender que no es a causa de las tecnologías, sino a causa de los cuatro sinvergüenzas que le dan ese mal uso.
En resumen: afortunadamente, el teléfono, el televisor, el ordenador y el router, tienen un botón que dice ON/OFF.
La comparació amb el tren no s'escau. El tren no entra a casa teva, i la IA i els algoritmes, si,i no si val en emprar el on/off, pocs ho aconsegueixen, i de fer-ho es l'aïllament total, que tampoc és bo. Crec que Harari encerta en les seves advertències sobre el futur, de fet, cada dia passa alguna cosa que li va donant la raó.
ResponEliminaSalut.
No ho veiem igual; que hi farem.
Elimina