VOSTÈS TENEN UN PROBLEMA

Succeeix que un acaba no-creient en res. No saps de ciència certa si quan estàs escoltant la ràdio, o veient la Tele, és en directe o en fals directe. Malfies de qualsevol informació o opinió vingui de qui vingui i d'on vingui. És aquella sensació que t'estan enganyant, de què t'estan prenent el pèl i tu com Don Tancredo o el Mestre tites t'ho empasses tot entre indignat i resignat. Han aconseguit transformar-nos en uns descreguts passius, que ho entomem tot mentre impunement ens bombardegen amb tota mena de desinformacions de manera que se'ns fa gairebé impossible saber on hi ha la veritat, la veracitat de qualsevol notícia. Ja no hi ha presumptes, malgrat escapolir-se de la justícia, hi ha massa culpables que no respondran mai com deia l'exalcalde de Lloret avui, de les seves malifetes. La corrupció com la pesta negra vaga per Catalunya i Espanya, empobrint-no's èticament i moralment, i, sincerament a un ja se li enfot, i tot gairebé li és igual. Com diria Gil de Biedma: potser, simplement, estem cansats... 

... Onze anys fa aquest article, i suposo ja no us sonarà el nom de Crespo: "El TSJC condemna l'exdiputat de CiU Xavier Crespo a nou anys d'inhabilitació. Crespo se salva de la presó malgrat acceptar regals d'un presumpte mafiós rus a canvi d'afavorir els seus interessos urbanístics quan era alcalde de Lloret de Mar". La corrupció, el pus que deia Artur Mas, té una ombra molt allargada, ell, que farisaicament es va indignar quan Pasqual Maragall li va dir. Vostès tenen un problema, i es diu 3%. A partir d'aquest moment, Mas, Artur Más i Gabarró, va deixar d'aparentar ser un polític honest per passar oficialment a formar part del pus de la corrupció, com Crespo i tants altres. El maig passat va fer 19 anys d'aquest moment històric o histèric. 

Convé no oblidar quan se sent actualment parlar a segons qui de segons que. És el que té el passat, té una ombra molt allargada que persegueix als corruptes i els assenyala per sempre més.