El 5 de setembre de 1936, quan les tropes franquistes van llançar el seu atac a Còrdova i van arribar a Cerro Muriano, la població civil d'aquesta barriada cordovesa ubicada en plena Sierra Morena va viure el seu particular 'desbandà'. El 90% dels habitants de Cerro Muriano van fugir durant aquesta jornada cap al nord de la província. I el dia 5 d'aquest mes, 88 anys després i a la mateixa hora, una recreació històrica reviu aquell episodi de la Guerra Civil al mateix lloc on es va produir, sota la mirada d'alguns descendents, familiars dels que van haver d'emprendre la fugida de casa seva meitat de la guerra.
El que avui és el mirador del carrer Vereda de Cerro Muriano, s'ha convertit aquest 5 de setembre, en una escena d'aquella fugida del 1936. Una 'desbanda' que va començar de matinada, quan arribaven els ressons de l'entrada de les tropes franquistes a Còrdova i que va continuar aquell matí ia la tarda, ja amb suport de l'exèrcit republicà. Els veïns de Cerro Muriano van deixar casa seva i van emprendre la fugida cap a Vacar i Villaharta, en direcció contrària on provenia l'atac de les tropes revoltades.
D'aquell episodi de la Guerra Civil a Cerro Muriano hi ha documentació històrica, en particular les fotografies que van fer els fotoperiodistes Robert Capa, Gerda Taro, Georg Reisner i Hans Namuth, en què va ser el primer dels seus viatges per cobrir la Guerra Civil al front de Còrdova. Imatges que ja formen part de la història del fotoperiodisme i que van deixar per a la memòria el que es va viure en aquesta zona a la Guerra Civil. En una d'aquestes imatges apareix Josefa Ruiz, muntada en un burro, fugint de la guerra amb els seus tres fills, Juan, Arturo i Rosa. Un d'aquests nens, ja establert a Girona després de tornar de l'exili a França, va visitar el 2005 la família que encara quedava a Cerro Muriano. I en veure una exposició amb fotografies d'aquell episodi de la Guerra Civil, de sobte, va reconèixer la seva mare a la imatge. Aquell nen, Juan, visitava l'exposició amb Adela Romero, la seva neboda, veïna i avui regidora de Cultura al municipi d'Obejo (Còrdova), que ha rememorat amb aquesta recreació la fugida que van haver de fer els seus avantpassats.
Explica com aquell “descobriment casual”, aquell moment de reconèixer a la foto el seu familiar va ser “tota una troballa”, “un orgull i una cosa molt important per a mi, per a la meva família”. I com a partir d'aquella troballa casual, els descendents del seu familiar i ella van compartir cartes i l'elaboració de l'arbre genealògic de la família, que la Guerra Civil va separar i després de tants anys es van tornar a 'reconèixer'.
Com aquella fotografia de Josefa Ruiz amb els seus fills, avui a Cerro Muriano gent gran i dones amb nens, amb maletes velles, han recreat com va ser aquella 'desbandà', acompanyats per milicians com a l'episodi històric. Han seguit la línia paral·lela a la carretera per on van abandonar rumb al nord el seu poble i també per les vies del tren, en grups, deixant enrere casa seva i les seves vides.
Aquesta recreació històrica servirà també per crear una exposició amb les fotografies fetes avui, rememorant les que al seu dia fes Robert Capa, i un llibre que deixi per escrit la memòria d'aquell 5 de setembre del 1936.
Organitzada des del Museu del Coure de Cerro Muriano, patrocinada per l'Ajuntament d'Obejo i amb la participació dels grups teatrals El Tenderete i Divulga Historia, a més de les col·laboracions de Culturmedia i Enfoco, aquesta escenificació es realitza per tercer any a la barriada per no oblidar la seva memòria de la Guerra Civil i forma part de l'anomenada Setmana del Refugiat, en què participen els veïns de la barriada per rememorar la seva història. Cordopolis. Diario de Córdoba
Recrear les fotos del Capa? Em sembla una solemne collonada (opino que no els hi cal cap recreació.)
ResponEliminaObejo, aproximadament 2000 habitants; alcalde del PP.
EliminaNo recreen les fotos sinó l'acte que va fotografiar Capa, i no és cap collonada és una reivindicació d'uns fets bastant oblidats de la Guerra Civil.
EliminaCom sempre, és una qüestió de parers. Val més que es gastin els diners en cercar els morts a les cunetes. Tot plegat molt pepero.
EliminaNo seria molt del PP aquest tipus de recreacions, ans al contrari.
EliminaDe similar punto de vista. ¿Qué se ha de recrear?.
ResponEliminaEn fin...
No ho sé, potser és una manera de reclamar l'atenció sobre el terrible que va ser la desbandá a Andalusia.
EliminaSí, és cert.
EliminaCuánto gusta a muchos recrear episodios del pasado. Hay recreaciones de batallas contra los franceses, entre carlistas y liberales, etc. ¿Gustarán del mismo modo, más allá de vestirse y actuar, de conocer más a fondo la historia?
ResponEliminaIgnoro el motivo que les ha llevado a esta recreación, quizás como le decía a Miquel para llamar la atención del episodio de la desbandá.
EliminaAyudados por el ejército republicano dice, hasta donde puede llegar la mentirainteresada. El único que había estaba en la capital y desde el principio se puso a favor de Franco y no tenía ningún interés estratégico con esa barriada periférica. Lo. suyo fue atacar los pueblos de la campiña, por el trigo, Jaén y Málaga. Allí si que hubo huidas y crímenes.
ResponEliminaSaludos
Lo peor de la desbandá fue en Málaga, hable de ello hace un tiempo. Lo de la ayuda del ejército republicano no lo sé, lo dice el diario de Córdoba.
EliminaLos sucesores de Anguita, no él, tienen interés en cambiar la Historia, las fiestas, las costumbres, si pudieran hasta las procesiones de Semana Santa.
ResponEliminaSaludos
No lo sé, es cosa de tu tierra que conoces mucho mejor que yo. Aunque Anguita no tiene sucesores, era único e irrepetible.
ResponElimina