CONFIAR EN LA VIDA 8.10.24

Manuel Sans Segarra no és un metge new age, ha desenvolupat la major part de la carrera a l'hospital Universitari de Bellvitge, plenament compromès amb el mètode científic. Però allò que li va explicar un pacient que es va recuperar d'un estat de mort clínica el va portar a investigar a fons les experiències properes a la mort (ECM) des d'una perspectiva científica; ho explica al seu llibre La Supraconciencia existeix. Vida després de la vida (Planeta), que ha escrit amb la col·laboració del periodista Juan Carlos Cebrián. 

Després d'investigar els milers de casos registrats i comprovats d'ECM, ens ofereix una comprensió nova de la vida després de la mort. La consciència passa a convertir-se en supraconciència, és a dir, la consciència que hi ha més enllà de la ment i el cos físic. “El gran salt és confiar en la vida”. Ima Sanchis l'ha entrevistat a la vanguardia.

Vostè era cirurgià a l'hospital Universitari de Bellvitge.

Com a metge la meva formació estava fonamentada en el mètode científic, cartesià i newtonià, en què definim la mort com la fi de la nostra existència, i això és el que ensenyava als meus alumnes.

Per què parla en passat?

Pel que em va passar tractant alguns pacients diagnosticats de mort clínica, és a dir, que estan en atur cardíac, atur respiratori, sense reflexos i sense activitat mental.

Morts.

Sí, però els vam reanimar, i alguns em van explicar una sèrie de vivències increïbles coincidint amb el temps en què estaven clínicament morts.

Ja coneixia les experiències properes a la mort (ECM)?

Tenia 40 anys i no coneixia aquest fenomen, però la meva inquietud investigadora em va fer estudiar tota l'amplíssima bibliografia mundial i vaig poder comprovar que la seva incidència és extraordinàriament elevada.

I és una experiència similar per a tots?

Sí, les característiques es repeteixen en els diferents casos. La seva experiència té una estructuració lògica, i es recorden amb tota mena de detalls del fenomen.

Què és el que més us sorprèn?

Que aquesta experiència canvia la seva vida per sempre: de fet, el 75% dels pacients que han viscut un ECM es divorcien en canviar la seva concepció existencial.

Quins canvis experimenten?

Perden la por a la mort, que és la nostra identitat materialista, l'expressió de l'ego són més feliços, i entenen que la seva autèntica identitat no desapareix amb la mort.

Amb consciència o sense consciència?

La consciència neuronal desapareix, però la supraconciència, que és la que vivencien en el moment que són clínicament morts, aflora. Quan la persona mor, la seva consciència passa a una altra dimensió, que és la supraconciència.

Defineixi'm supraconciència.

Tal com afirma la física teòrica, tot és energia. Nosaltres vivim en un pla energètic tridimensional, però en el moment que morim la nostra consciència es mou en una altra dimensió energètica amb altres característiques.

Com és aquesta altra dimensió?

En primer lloc, és eterna. En física teòrica, com van demostrar Einstein i Stephen Hawking, el temps no és lineal sinó circular. Això vol dir que en aquesta dimensió l'eternitat és sempre present.

En segon lloc?

Hi ha una consciència primera que anomenem Déu i que es pot demostrar científicament estudiant les partícules subatòmiques als acceleradors de partícules.

Una consciència primigènia, un origen?

Sí, i sumat al concepte fractal que afirma que tot està format per múltiples parts i que cadascuna té les propietats del tot, determina que la nostra consciència té les propietats d'aquesta consciència primera: l'eternitat i l'omnisciència.

La nostra consciència ho sap tot?

Això és la intuïció, una forma de precognició. Les persones que han tingut una ECM esdevenen molt intuïtives.

Parlem de l´experiència de l´ECM.

Després de certificar la mort clínica, la persona sent com s'enlaira cap a un pla superior, veu el seu propi cos estès sobre la llitera de l'hospital; té trobades amb éssers de llum o entitats espirituals. Algunes persones descriuen trobades amb éssers estimats ja morts.

La medicina convencional diu que el cervell provoca aquestes manifestacions.

Sí, i les qualifica d'al·lucinacions, però les al·lucinacions no tenen una estructuració lògica, són absurdes, al contrari de les ECM.

Què diuen els neuròlegs?

Els vaig preguntar com s'explicaven que moltes persones que han viscut una ECM siguin capaces de descriure allò que van veure i escoltar estant clínicament morts, travessar estructures sòlides i escoltar i veure més enllà del quiròfan el que està succeint.

Hi ha molts casos?

Milers de casos registrats i comprovats, fins i tot hi ha pacients que et descriuen el que està passant als antípodes, és a dir, que hi ha una transferència d'informació independent de l'espai i del temps.

Què li van dir els neuròlegs?

Que no tenia explicació, com pot ser que una persona que és morta pugui explicar després el que està passant a distància.

Res no sabem?

Hi ha un paral·lelisme gran amb molts fenòmens de la física quàntica que ofereix una visió de l'univers que va més enllà del que podem percebre amb els nostres sentits. Fenòmens com la superposició i l'entrellaçament quàntics podrien proporcionar una explicació per a algunes de les experiències reportades a les ECM.

Les reflexions del Dr. Manuel Sans, no em sonen a estranyes, de fet abunda en una teoria, una vella teoria de què els humans som simples okupes dels nostres cossos, però que un dia quan estem preparats (o això pensava Hitler), serem allò per què vàrem ser creats: energia en estat pur. 

De fet Kubrick a 2001 ja ho insinuava. ABANS QUAN ÈREM ENERGÍA.