Un ésser humà pot llevar-se un dia pensant en menjar-se el món i, qualsevol accident, insignificant o ridícul, l’aparta definitivament del paisatge. És la fragilitat de la nostra espècie, cura de vanitats i estultícies.
*
He vist passar la vida a través de dues pantalles, la de l’ordinador i la del parabrisa del cotxe. Això sí, sempre amb el rerefons de la ràdio.
*
Viatjar, viatjar sempre, no ser d’enlloc ni de ningú, sense lligams de cap mena; una manera d’evadir-se de tot, de viure en un món imaginat, per oblidar-se de la difícil i dura realitat.
*
Enganyar-se un mateix,és una manera de justificar mancances i errors propis mai admesos, però solem fer-ho sovint, donant sempre les culpes als altres o a les circumstàncies.
*
Sigues útil, encara que sigui una sola vegada i per una sola persona; però això sempre ho poden fer els altres.
*
En la història de la humanitat, l’únic que ha anat canviant al llarg dels anys, és la qualitat de la posada en escena, car l’argument i els actors es repeteixen incansablement fins a l’avorriment infinit.
*
M’agradaria volar com un ocell, poder marxar molt lluny, fins que les ales diguessin prou i aleshores esgotat, caure en un abisme profund, infinit.
*
Una de les coses que més em molesta a la vida, és veure els meus propis defectes reflectits en les persones que més estimo.
*
M’agraden aquelles converses quotidianes i intranscendents, en les que pots divagar tranquil·lament, sense comprometre’t en res i acabar-les quan ho consideres oportú o decideixi fer-ho l’altre.
*
Malgrat tot quan pugui dir, crec que qualsevol temps passat fou pitjor.
*
Portar un fill al món, és una tasca per a la qual no estem mai preparats, malgrat saber-ho, ho fem des d’una irresponsabilitat absoluta.
*
No crec en res, llevat la certesa de la mort.
*
Els humans portem una munió d’anys buscant-li algun sentit a la vida, quan cada vegada em fa més la sensació que no en té cap, que simplement, no som res més que un accident de la naturalesa, o més aviat, un error.
*
Viure cada dia com si fos l’últim, malgrat saber que segurament hi haurà un demà igual de monòton i feixuc.
*
Si les persones fóssim veritablement honestes, reconeixeríem sense embuts que a qui més estimem, és a nosaltres mateixos.
*
Quan era jove, jo, no hi era. Quan sigui vell, jo, tampoc hi seré.

Fragment de 'el marmessor de la ignorància'. editorial Montflorit., 2001