Apèndix de l'escrit anterior sobre els conta contes. Considero de justícia publicar aquest afegit a l'escrit anterior per constatar que no només hi ha conta contes masculins.

Quan comença a treure el cap la nit, la plaça Djemaa al-Fna de Marràqueix reflecteix la seva veritable essència. I això és una cosa que el forà pot verificar per què es formen múltiples rotllanes. La majoria envolten músics i ballarins locals o artistes de carrer que se les enginyen per elaborar múltiples jocs i fer tot passejant partícip. Algun que un altre més allunyat pot ser que el protagonitzi un contacontes encara que, majoritàriament, són homes. On són les dones? Practiquen aquest art?

“Cada vegada són més les que sí”, assegura Brahim Daldali, professor de la International Storytelling School de Marràqueix. El seu soci, Zouhair Khaznaoui, explica que “elles estan convidades a formar part d'aquesta modernització de l'ofici ia fer la volta a molts contes masclistes. Moltes se senten apel·lades, per això cada vegada són més les que s'apunten com a alumnes, encara que siguin minoria. Això sí, acostumen a preferir la discreció dels cafès i riads i no parlar més que amb el seu públic”.

Apèndix segon. - Arran de l'escrit de Juan Ramón Jiménez d'ahir en què parla de simplificar l'ortografia, i de no fer del tot cas a les normes oficials de la llengua, n'hi ha una que Fuster ja no respectava al seu dia, i és que quan s'escriu una pregunta, ell posava l'interrogant al començament i al final, com he fet jo en el títol d'aquest escrit, i és que en aquest cas, ¿Quin sentit té no posar l'interrogant  al començament?