LES MIL I UNA NITS A DJEMAA AL-FNA

El jove contacontes Zouhair Khaznaoui narra les seves històries a la icònica plaça Djemaa al-Fna de Marràqueix, Festival Internacional de Contacontes de Marràqueix. - Lara Gómez Ruiz, la vanguardia.

"A cap de les dones no li venia de gust ficar-se al llit amb el sultà. Perquè estigués entretingut, una d’elles li va proposar que expliqués un conte diferent a cada una, per veure si l’enginy aconseguia despertar el seu interès”. Qui explica aquesta moderna versió de Les mil i una nits , amb algunes Xahrazads que prenen el comandament, és Zuhair Khaznaui, narrador professional d’històries i codirector del Festival Internacional de Contacontes de Marràqueix. Gesticula molt i juga amb les seves diferents tonalitats de veu per no perdre l’atenció dels oients que s’han acostat al World Storytelling Cafe, una de les cafeteries de la ciutat que ja fa un temps es va reinventar per acostar als seus clients la tradició del hikaiat , ja que així es coneix al Marroc aquesta herència mil·lenària. Conscient que la majoria d’assistents serien turistes, aquest jove de 27 anys va preparar les seves narracions en anglès. “M’adapto a la gent que em ve a escoltar. A la plaça, parlaré en dàrija –àrab marroquí– i és probable que vesteixi una gel·laba o alguna peça de roba tradicional. Aquí, en canvi, podria venir en texans si volgués. L’important és que arribin les històries i les seves lliçons, però, sobretot, que els nostres costums no quedin en l’oblit i surtin de la precarietat en què estan”.

La pèrdua de tradicions és una cosa que preocupa i molt a alguns joves del país, com el mateix Zuhair. La pandèmia el va agafar vivint a Alemanya. “Va ser una època terrible, en què tots pensàvem que podíem morir, de manera que va ser inevitable revisitar les nostres arrels. En el meu cas, vaig tornar al meu país i vaig començar a indagar en la meva cultura, de vegades més coneguda a l’estranger que no pas al nostre propi país. Va ser així com vaig acabar endinsant-me en el món dels contacontes”. Tant és així que, amb el seu soci i amic, Brahim Daldali, van obrir, a tan sols deu minuts de la mítica plaça Djemaa al-Fna, la International Storytelling School de Marràqueix, “la primera escola d’arts escèniques del seu tipus al món”, segons ells mateixos promouen. “Volem ensenyar a les noves generacions la nostra cultura i orígens i aportar-los un toc de frescor. Que vegin amb els seus propis ulls que les coses antigues no són necessàriament avorrides i es poden portar al segle XXI”, explica Daldali, que explica que, tot i que encara de manera tímida, cada vegada són més les dones que s’apunten als cursos.

L’emergència sanitària va despertar consciències en alguns, però també va sembrar la por en d’altres, els més grans. Gran part dels narradors orals de Marràqueix són gent gran que ha preferit no tornar a les multitudinàries rotllanes que es formen cada nit a la icònica plaça Djemaa al-Fna, el cor vital de la ciutat. Això preocupa a molts, ja que els contacontes, igual com els curanderos, endevins, aiguaders o les tatuadores d’henna, entre d’altres, van ser declarats patrimoni cultural immaterial de la humanitat per la Unesco. Al seu web, la mateixa organització assenyala que, més enllà de la pandèmia i el terratrèmol que va tenir lloc l’any passat i que va causar milers de morts, “la urbanització, i especialment l’especulació immobiliària i el desenvolupament de la infraestructura viària, representen una forta amenaça per a aquest espai natural”. I conclou que, “si la plaça aconsegueix més popularitat a causa del desenvolupament del turisme, les pràctiques culturals podrien veure’s afectades”.

“M’adapto a la gent que m’escolta; a la plaça, parlo en àrab marroquí, i als cafès, en anglès”, diu en Zuhair

“Això ja passa. És un lloc sorollós per si mateix, però cada vegada ho és més i es fa impossible escoltar cap història. Per això, si ve algun contacontes, ha de retirar-se a una cantonada”, indica en Huali, que dirigeix un negoci d’excursions a la mateixa plaça. “Això si venen, perquè són cada vegada menys habituals”. Una cosa que els seus avantpassats no haguessin imaginat. Com és que la plaça situada al costat de la Kutubia –que vol dir “mesquita dels llibreters”–, no té al seu voltant ni llibres, ni llibreries, ni contacontes?

Més enllà del silenci, una altra cosa que busca aquesta nova generació de joves que s’interessa per aquest ofici és l’esta­bilitat. I això és més fàcil d’aconseguir amb col·labora­cions fixes, o com a mínim freqüents, en hotels, riads , llibreries i restaurants que no al carrer. Una tendència de què també s’ha adonat l’ Institut Cervantes de Marràqueix que, en tot cas, defensa qualsevol iniciativa que tingui a veure amb la preservació d’aquesta pràctica i la seva extensió als més joves.

Mohsine Touel, un altre jove narrador, és per exemple un freqüent del Cafe Clock, una altra cafeteria que reivindica el paper dels contacontes tant a Marràqueix, com a Fes i a Xauen, on també han obert locals. “La meva mare era analfabeta, però, quan era petit, m’explicava cada dia un conte diferent que havia memoritzat del meu avi. Això, a més de generar un fort vincle entre nosaltres, em va despertar un gran interès que em va portar a anar a molts d’aquests espectacles i a formar-me gràcies a la generositat de molts dels antics mestres, com l’ Ahmed Zargni, ja mort, a qui els habituals i els més més grans de la plaça coneixen, ja que va passar anys explicant històries i convidant tothom a somiar”.

És molt probable que el senyor Zargni sigui un dels deixebles que apareixen foto­grafiats al Museu del Patri­moni Immaterial de la plaça Djemaa al-Fna, que dedica una retrospectiva a la figura dels contacontes i reivindica el seu paper.

“La meva mare era analfabeta però m’explicava contes i em va despertar l’interès”, confessa Daldali. “L’orgull que sentim pel nostre país és l’energia que ens impulsa a mantenir viva aquesta tradició i portar-la més enllà de les nostres fronteres. Es­perem que, en un futur pròxim, el nostre ministeri organitzi més esdeveniments culturals per portar el nostre art encara un pas més endavant i que tothom el conegui. Començant per nosaltres mateixos”, conclou Tuel". - 

 UNA HISTÒRIA DE DJEMAA AL-FNA  -  LES SEDUCCIONS DE MARRÀQUEIX

 

A la plaça de Djemaa al-Fna, a Marràqueix, hi ha uns homes grans que expliquen històries cada ranvespre o a la nit. Aquesta n'és una d'elles, l'he tret del llibre 'Seduccions de Marràqueix ' d'en Josep Piera, premi Sant Joan 1.996. He respectat el valencià original del text.

"Això era un berber que tenia una parada de fruites, a l'entrada d'un mercat, just devora carretera. Era tot el que tenia per a guanyar-se la vida. Un mal dia un camió, conduït per un xofer inexpert, en recular amb una maniobra maldestra, se li va tirar damunt, li ho va trencar tot i li llançà la fruita a terra, per a aliment de bèsties i rapinya de xicalla. De seguida va arribar la policia. 

Un policia va començar a fer preguntes, va treure papers i li va dir al venedor: "no us preocupeu, ara em doneu cinquanta dírhams i escriuré en aquest paper que el camioner en té la culpa, que se us ha tirat damunt i us ha malmès la mercaderia." 

El berber va traure els cinquanta dírhams i els va donar al policia. El policia es posà a escriure quatre ratlles. El berber se'l mirava, preocupat. Aleshores, l'altre policia (la policia sempre va en parelles) va dir al company, amb dissimulació: "Home, posats a fer, demana-li'n cent i ens els repartim a bones, cinquanta per a cadascú." 

El primer policia va tornar a parlar amb el venedor berber: "Mireu, me'n doneu cinquanta més, i us escriuré que el del camió és el culpable, que és ell qui ha de pagar tots els danys, que heu de cobrar-ne els perjudicis...." 

Els berbers són famosos de tant com els agraden els diners, diuen que les aprofiten totes. Els ulls se li van encendre al venedor de fruites. El pobre ho havia perdut tot, tot, tot el que tenia per a guanyar-se la vida. "Torneu-me els cinquanta dírhams que us he donat", pregà el vell. El policia va pensar que li demanava el bitllet per falta de canvi, i que anava a donar-li'n un altre de cent dírhams. Li va tornar. Quan el berber, però, va tenir el bitllet a la butxaca, li va etzibar al policia: "Ara, si voleu, podeu escriure que he estat jo mateix qui ha atropellat el camió"