LES BICICLETES CLÀSSIQUES ENVAEIXEN LA CREU ALTA


Jornada rodona per a la Unió Ciclista de Sabadell amb la primera trobada de bicicletes clàssiques a la ciutat i al Vallès. Un dia de retrobaments i emocions que ha transportat en el temps els assistents. A més, entre els participants, alguns il·lustres del ciclisme estatal dels anys setanta i vuitanta com Manel Esparza, Ricard Zúñiga, Celestino Prieto, Salvador Gálvez o Bernardo Pino

De fet, l’entitat sabadellenca ho ha considerat com una reedició del Campionat d’Espanya de professionals que va organitzar l’any 1977. Durant tot el matí hi ha hagut una exposició de bicicletes clàssiques oberta al públic i a les 9:30 s’ha produït la sortida des de la plaça de la Creu Alta, punt neuràlgic de la trobada. Els inscrits han recorregut els 41,87 quilòmetres per les poblacions veïnes de Sentmenat, Caldes, Palau-Solità i Plegamans, Parc Agrari de Gallecs, Mollet del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda i tornada a la nostra ciutat pel Polígon Can Roqueta, Torre Romeu, Cementiri municipal i pujada final a través de la Torre de l’Aigua, carrer de Vilarrubias i gir cap a l’avinguda Onze de setembre amunt.

Les imatges que ha deixat la trobada han estat peculiars. Entre les normes del circuit destacaven l’obligació d’anar en bicicletes anteriors al 1978 i vestit amb mallot de l’època. Això ha propiciat que els més nostàlgics hagin gaudit com mai en una oda al ciclisme antic.

Malauradament, no hi vaig poder participar, la meva bicicleta no és prou antiga, és de 1998.


A Sabadell, de sempre hi ha hagut molta afició a la bicicleta, amb botigues com Cicles Jové que resta oberta des de 1943. I segueix, aquí és on el pare em va comprar al 1954 la meva primera bicicleta gran, una BH verda amb parafangs i llum i tot.

El pare sempre em cantava aquesta cançó enfadosa sobre els ciclistes: 

"Una vegada un ciclista de pega,  en una corba va caure al mig del fang, i en el rulé, se li va fer un gros forat que ell es tapava amb un paper". 

I a mi em feia gràcia això del rulé, per no dir cul.

Ai senyor, són d'agrair actes com aquest d'ahir a la República independent de la Creu Alta, gràcies a ell, no haig de parlar de política. - Amb informació del Diari de Sabadell.

Comparteix:  

Comentaris

  1. Això del rulé em va fer riure la primera vegada que t'ho vaig llegir en el blog i vaig prendre nota. Per aquestes contrades que m'envolten, no ho havia sentit mai.

    ResponElimina
  2. Són expressions populars antigues. Per cert aquest escrit s'ha colat, li tocava sortir a la tarda, després del de Fray Bartolomé de las Casas o Casaus, com el Nicolau del Barça.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada