Originàriament, aquest mercat es va situar el 1902 al carrer Portal de Santa Madrona, al costat de la part baixa de la Rambla. Una de les seves particularitats era que, en determinades èpoques, com durant la dictadura de Primo de Rivera i el franquisme, es podien adquirir exemplars de llibres censurats.
El 1967, la vintena de parades de venda van haver de traslladar-se a causa de les obres de l'estació de Drassanes del metro. I va ser llavors quan es va triar la vorera mar del carrer Diputació, al tram comprès darrere de la universitat i, en part, davant del seminari. Les 20 barraques es van distribuir al llarg de la vorera de dos en dos, i es va continuar amb la tradició de subministrar llibres prohibits que no arribaven a les llibreries. El mercat va ser batejat per l'Ajuntament com a Pavellons de Llibres Antoni Palau, un destacat llibreter i bibliògraf català que havia mort el 1954.
L'arribada de la democràcia i la fi de la censura van posar en crisi el mercat. A partir dels anys 80 del segle passat, les parades van anar desapareixent de mica en mica. Els llibreters que es jubilaven ja no podien traspassar els llocs de venda i els llibres es van anar substituint per revistes, entre les quals destacaven els del gènere eròtic.
Finalment, el juliol del 2014 van ser eliminades les úniques dues barraques supervivents. Però allà han quedat les dues espectaculars cicatrius als arbres, unes profundes i regulars —gairebé rectangulars— esquerdes al tronc que semblen haver estat fetes per una màquina, però que en realitat són fruit d'anys de contacte amb les barraques de llanci. - Xavi Casinos a la vanguardia. Vol dir que a Barcelona, almenys al carrer de la Diputació, es podrà fer bookcrossing, i és una bona noticia, si és que es fa.
De estudiante, sí, que he comprado alguna cosa, por falta de recursos, luego ya no porque no me atraen los libros viejos, abrirlos y ya te dan un mal olor, manchas raras, en fin un foco de infección prohibitivo para los que padecen asma u otra enfermedad pulmonar. Mejor cerrados ,los chiringuitos de libros.
ResponEliminaYa me he fijado en ese detalle de los árboles expuestos, sus cicatrices de defensa ante infecciones por heridas por roce, son listos. También tienen su cerebro ,al menos de recuerdo.
Ya he cumplido con el rito de la bici, la de juventud bien formada, de los futuros licenciados e ingenieros, en la Diagonal. Una anécdota, me he sentado en un banco, se han acercado dos señoras mayores, elegantes y me han hecho preguntas sobre la bici eléctrica. A punto he estado de montar atrás a una ,para darle una vuelta para que sintiera el aire pasar. Hace 50 años(ozú),con treinta lo hubiese hecho.
Saludos.
Los mejores libros que tengo son encontrados al lado de los contenedores o de segunda mano en los encantes de Sabadell.También en los Drapaires de Emaús, he encontrado muy buenos libros usados.
ResponEliminaEn cuando a la anécdota, me recuerdas al final de Guantanamera, cuando Jorge Perugorría se lleva montada en el cuadro de su bici a Martha Ibarra. Una película que te recomiendo, creo está en Filmin.
Saludos.