És un tòpic: les dictadures es porten malament, molt malament amb els llibres, igual que els totalitarismes, fins i tot els arribats al poder de manera democràtica. Només cal que ens recordem de l'Alemanya nazi. El 10 de maig de 1933 a la berlinesa Opernplatz van cremar en una pira llibres considerats impurs, nocius o perniciosos. Això només va ser un preludi: on es cremen llibres, també s'acaba cremant persones”. Impurs eren, és clar, els d'autors jueus, com Franz Werfel, Max Brod o Stefan Zweig. Nocius, per poc addictes al nou règim, els de Thomas Mann. Perniciosos, els de diversos estrangers, com Hemingway o la pacifista nord-americana, Helen Keller, que demanava el vot per a les dones i condicions dignes per als obrers.
Cremes semblants es van organitzar a moltes altres ciutats alemanyes. Goebbels va felicitar, pel seu zel destructor de llibres considerats no alemanys, les joventuts hitlerianes, en aquest cas, estudiants universitaris, a qui els havien anat menjant el coco des de les aules, omplint-lo d'ideologia nacionalsocialista. Avui l'Opernplatz es diu Bebelplatz i un vidre sobre el terra, a través del qual es veuen uns prestatges buits, intenta recordar l'horror de la foguera que va acabar amb 20.000 exemplars. La inscripció d'una frase, anticipada el 1817, del gran poeta romàntic, Heine adverteix: “Des war ein Vorspiel nur, verbbrent, verbrennt man am Ende auch Menschen” (“Això només va ser un preludi: allà on es cremen llibres, s'acaba cremant també persones”). No cal més per sobrecollir-nos.
A Espanya, després de la victòria franquista, a imitació de l'Alemanya nazi, també es van cremar llibres. Els estudiants de la Complutense per estar a l'altura dels de la Humbolt, veïna d'Opernplatz, van organitzar una crema de llibres l'abril del 1939. El diari Ja va donar la notícia: “Auto de fe a la Universitat Central. Els enemics d'Espanya van ser condemnats al foc” i va recollir la intervenció del catedràtic de Dret i delegat provincial de Falange, Antonio Luna, que va qualificar els llibres cremats de “separatistes, liberals, marxistes, els de la llegenda negra, els anticatòlics, els del romanticisme malaltís, els pessimistes, els pornogràfics, els d'un modernisme extravagant, els cursis, els covards, els pseudocientífics, els textos dolents i els diaris xàfecs”.
També a Barcelona, després de l'entrada de les tropes franquistes, es van cremar llibres. El 27 de març de 1939 van cremar a la plaça Catalunya 72 tones, segons documenta la professora Ana Martínez Rus a La persecució del llibre. Fogueres, inferns i bones lectures (1936-1951) . Suposem que igual que a Madrid quan “les flames pujaven al cel amb alegre i purificador espurnejat” –s'adverteix a la crònica de Ja – es “cantaria braç enlaire, amb cremament i valentia l'himne Cara al sol”.
En altres llocs d'Espanya, com a Huelva, la crema de llibres s'acompanyava amb la lectura del passatge d'El Quixot de l'escrutini de llibres pel capellà i el barber i es concloïa amb l'opinió contundent de la neboda de Don Quixot: “No hi ha per què perdonar-ne cap perquè tots han estat els danyadors, millor serà llançar-los per les finestres i calar-los foc”.
Cervantes, amb la seva ironia soterrada, paròdia un tribunal inquisitorial del qual curiosament salva els llibres que per ell tenen interès, encara que hagin contribuït, com altres, a la bogeria del seu personatge. El Quixot, considerat encara aleshores, pels dos bàndols, vermells i blaus, el gran clàssic nacional, precisament perquè ho era, podia ser útil per a moltes causes. Fins i tot acabar amb els llibres “danyadors”, segons criteri dels franquistes. Així, després de les fogueres i els saquejos de l'exèrcit victoriós –val la pena llegir també El bibliocaust a l'Espanya de Franco (1936-1939) de Francesc Tur– van arribar els dies de la imposició de la censura. Diversos autors van ser prohibits després de la Guerra Civil. Lorca i Hernández, per exemple, entraven de manera clandestina, gràcies a l'argentina Editorial Losada, així com altres escriptors considerats nocius pels ideòlegs del règim. Encara molts pensem a Argentina amb agraïment pels llibres que venien de Buenos Aires.
Avui, en canvi, des d'allà, m'arriba la trista notícia que el règim de Milei també és procliu a la censura de llibres. Una desventura més entre tantes altres que li toca patir el gran país argentí. Carme Riera
Nada nuevo bajo el sol.
Simplemente es el sistema, ese que leyendo hace que te enteres de las cosas, que preguntes aquello para lo que no hay respuesta.
Por eso está tan denostada la filosofía.
Salut
La filosofia està evolucionant cap a un altre àmbit, i ja venia sent hora, no podia ser que els filòsofs de 2000 anys enrere continuessin vigents.
Salut.
Dicen que la economía Argentina mejora, al reducir el gasto. Una exageración lo de prohibir libros, un bulo más, que los hay de todos los bandos
Saludos
Podría ponerte unos cuantos enlaces sobre el intento de prohibición de libros en escuelas y bibliotecas en Argentina, pero como no los puedes leer. no hace falta. No sé cómo sabes que es un bulo si no puedes acceder a ninguna medio en internet para informarte.
Saludos.
Y por qué me lo voy a creer,no lo he leído ni visto en los noticieros serios,porque sería bomba,para la ultra izquierda.Ya sabes,mis fuentes de información son tv3,por la mañana,periódicos económicos y nada más, no me pringo con versiones onlines.Pero eres libre de creertelo tú.
Hoy por ejemplo me he despertado con la noticia del día en contra de la violencias machista,ves muy creíble.
Saludos
Por si no sabes, mi interés por la economía, viene de cuando preparé las oposiciones a Tecnologo, porque en el programa una parte importante era la Tecnología Económica, ya ves me enganché
Saludos
Bueno, es que hoy es el dia mundial de la violencia machista, mañana ya no. Este año andamos por 40 mujeres asesinadas.
Me parece muy bien que te engancharas, pero si tú única fuente de actualización es TV3, de nada te va a servir. Hay que ensanchar los horizontes...
Saludos.
Y que hoy en Orihuela un chico de 17 asesine a una chica de 15, ¿qué concepto cabe aplicar a tal acto en un crío? ¿Qué dice la derecha extrema y única ante sucesos así? La Iglesia, ¿se limitará a traer a colación el rollo de siempre de que no hay moral (se refiere a la suya)? ¿Qué habrá en el muchacho de carencia familiar, de ensalzamiento del macho, de la perversión de redes socialers en cerebros que aún apenas están configurados? ¿Qué concepto sobre la mujer tienen algunos en edades tempranas?
Fackel
Esto de Orihuela tampoco es normal en dos críos tan jóvenes. Se supone que a los 17 años aún no ha tenido tiempo de ser suficientemente pervertido por sus progenitores. Cuando pasan hechos tan tristes como este, pienso más que nada en las familias de ambos.
Saludos.
Cuando los individuos no se preguntan a fondo y se dejan dirigir por intereses ajenos ni hay filosofía, ni política, ni ética. Parece que es a lo que vamos ¿de nuevo?De ahí que hoy impere el vocerío y la difamación, es decir los mecanismos para oscurecer, y que se invoque el caos para llegar a un nuevo sistema donde el individuo sea aún menos persona y más mercancía.
Ayer venían artículos sumamente sustanciosos en El País sobre el proceso actual de la mentira a nivel mundial. Arrojaban mucha luz y preveían muchas sombras. No toda la prensa es igual como no todos los políticos son lo mismo. Ojo, que el neofascismo no quiere llegar como opción meramente política sino de reacción, que no acepta Democracia ni sistema parlamentario, sino una nueva configuración con tintes feudales en que las grandes corporaciones dirigirán, si pueden, el poder del Estado. De un estado autocrático, por supuesto, como ya está sucediendo.
De ahí lo importante que precisemos el lenguaje y no nos conformemos con soltar boutades anti lo que sea. ¿Estaremos a tiempo de impedir la debacle?
Ya me he suscrito a el Pais. Y no, no estamos a tiempo de impedir la debacle, la mentira ha ganado y como diría un tertuliano ha venido para quedarse e imponerse a la verdad.