Avui és el dia mundial contra la violència masclista, o violència de gènere, una violència que continua sent una xacra a la nostra societat Tot i els avenços en la conscienciació i les polítiques públiques, moltes dones continuen patint abusos físics, psicològics i sexuals, la violència masclista continua sent un problema greu i estès. Les xifres de feminicidis, agressions i assetjament sexual són alarmants i reflecteixen una realitat que no podem ignorar. Caldria destacar que no és que hagin augmentat els casos de violència masclista, sinó que el que ha augmentat són les denúncies. Les dones han perdut la por de denunciar i ja no es tallen ni suporten en silenci l'abús de la seva parella com passava abans.

Hi ha mesures adoptades per l'administració per pal·liar els efectes d'aquesta violència com promoure la igualtat de gènere i la no-violència des de l'educació primerenca. Campanyes de conscienciació i programes educatius que poden ajudar a canviar actituds i comportaments Proveir serveis de suport, com ara refugis, assessorament legal i psicològic, i programes de reintegració laboral, és essencial per ajudar les víctimes a escapar de situacions abusives i reconstruir els seus vides. Reformes Legals, com enfortir les lleis i polítiques contra la violència de gènere, assegurant la seva implementació efectiva i la protecció de les víctimes, és crucial. Però no sembla que tinguin efecte o siguin suficients totes aquestes mesures per evitar els 53 feminicidis que es van produir a Espanya el 2023, o les 40 que ja portem aquest any. Tot i així seria millor no fer cas a l'activista estatunidenca Valerie Solanas que va publicar el 1967 el 'Manifest SCUM' instant a erradicar el gènere masculí, i que un any després va tractar de matar l'artista Andy Warhol. Potser aquest extremisme desmesurat de Solanas, que han dut a terme i autoimposat en alguns casos les activistes feministes del nostre país sigui més negatiu que positiu per a la causa feminista. Ajudar no ha ajudat, i no sembla que ho hagin entès.