Tot està disposat al jardí, on la temperatura encara és agradable. És dilluns 28 d'octubre del 2024. Falten encara algunes setmanes per a la data de l'aniversari. Ara fa cinquanta anys, un any abans de la mort del dictador Francisco Franco, el 17 de novembre del 1974, a Montserrat, i emboscats entre els aficionats del Barça que celebraven un acte aquell mateix dia a l'abadia, un grup d'activistes catalanistes va donar el primer pas per fundar Convergència Democràtica de Catalunya (CDC).
De deu eleccions celebrades en trenta-cinc anys, CDC va guanyar en vots en nou ocasions i deu en nombre d'escons. Aquell projecte polític es convertiria en la força hegemònica de Catalunya des del 1980 fins a la renúncia a presentar-se amb les sigles, el 2015. De deu eleccions celebrades en aquests trenta-cinc anys, Convergència va guanyar en vots en nou ocasions i deu en nombre d'escons. Pujol va ser investit sis vegades president i dos més el successor, Artur Mas. Després vindria l'aventura de Junts en les diferents versions.
Al jardí hi ha disposades tres cadires i una taula de centre coberta amb unes estovalles de fil. Aquí tindrà lloc la conversa. La cadira del centre l'ocuparà, Jordi Pujol, expresident de la Generalitat; a la dreta, l'expresident Artur Mas, i a l'esquerra, l'exalcalde de Barcelona Xavier Trias. La història de Convergència hi és. De tots tres, només Jordi Pujol va estar en aquella reunió de Montserrat.
Ell és el primer a arribar. Entra al vestíbul de l'hotel ajudat del seu bastó negre. Camina amb una lleugera dificultat i a vegades cal repetir-li les coses perquè li falla l'oïda. Tot i això, un té la impressió que quan el missatge arriba a aquest prominent cap, tots els engranatges tornen a girar. Als 94 anys, ha guanyat amabilitat i es permet una certa sornegueria, però no ha perdut gens ni mica de la seva voluntat imperativa. “Un moment. Calleu tots! –ordena– A veure, tu, què dius?” Tots callen, ell escolta i qui ha de parlar parla.
Vegeu el vídeo, si us plau, jo de vosaltres ho faria, no sigui que si no ho feu, Jordi Pujol s'enfadi i us renyi. El vell sorrut els té encara ben posats.