PILOTES DE FANG

Fins dimarts al matí, em debatia si dedicar aquesta columna al 0-4 al Bernabéu del dream teen o al ridícul mundial de la rebequeria del Madrid per no anar a París després de saber-se que Vinícius no guanyaria la Pilota d'Or. Ja no en queda res. Dimarts, una tromba d'aigua descomunal va ofegar les terres de València i la pilota va deixar d'existir-hi. Hauria de ser així mentre continuï havent-hi cadàvers sepultats pel fang o atrapats en pàrquings convertits en fosses comunes inundades: absolutament tots els partits d'aquest cap de setmana haurien d'haver-se suspès per respecte a les víctimes d'una de les desgràcies més grans de la història moderna del país. No és un desastre passat, és una tragèdia viva encara. És també un dolor familiar. Fa poc més d'un any, vaig viatjar amb la motxilla improvisada per cobrir el pitjor terratrèmol de la història del Marroc. Després del cruixit de la terra, gairebé 3.000 persones van morir en un parpelleig a les muntanyes de l'Atlas. Allà, entre la pudor dels morts en descomposició i imatges de destrucció apocalíptiques, envoltat de cadàvers i morts en vida que ho havien perdut tot, vaig tenir una sensació trencada, que m'ha tornat a la memòria veient les imatges de València. Més enllà de les ruïnes i la desesperació pel desastre, transpirava la desesperança per l'oblit. A les muntanyes marroquines vaig visitar llogarets on no havia arribat cap ajuda tres o quatre dies després del sisme. Els veïns d'aquelles cases caigudes, sovint pagesos humils, suplicaven un suport que no arribava mai.

Aquelles mirades buides i aquella ira desencadenada per la lentitud a l'ajuda de les institucions rima amb el què veiem aquests dies als nostres veïns del sud. Per sort, hi ha altres rimes. Davant la calamitat –ahir al Marroc; avui a València–, ha respost una solidaritat ciutadana emocionant. La bondat humana no excusa la incompetència institucional, que ja hi haurà temps de cobrar factures i guillotinar els responsables, però reconforta en els moments grisos.

Encara hi ha marge per estar a l'altura. A finals d'agost, vaig tornar al Marroc per veure com estaven les zones més afectades pel terratrèmol un any després del cataclisme. Gairebé no s'havia fet res. Quan el núvol de periodistes va marxar, els veïns que havien perdut casa seva van ser instal·lats en tendes de campanya que havien de ser provisionals i havien deixat de ser-ho. Abdullah, un noi de vint anys que vaig conèixer a Imi N’tala, em va donar la clau d'aquell oblit. “Quan va passar el terratrèmol, oblidar-nos tenia un cost per als de dalt: la vergonya per la seva ineptitud. Ara l'oblit ja només té un cost per a nosaltres, per això tots se n'han anat”. Avui aquesta columna no és esport, és només un crit: quan el fang se'n vagi, no deixem sols els Valencians. Xavier Aldekoa a la vanguardia.

Comparteix:  

Comentaris

  1. Pienso, no sé, que no se debería jugar ningún partido, pr mas que los de Tebas y la federación y todo quiski diga que sí.
    ¿Cómo jugarán y bajo que ánimos los del Castellón, Levante, Valencia o los del Porcelanosa?..es, a mi entender, una falta de solidaridad, de empatía...no le encuentro motivos, pero cada uno tiene su interés y al final el final es política, como todo.
    Cada uno haga lo que crea que ha de hacer.
    salut

    ResponElimina
  2. Els de València i Castelló ja no es juguen, el Valencià Real Madrid s'havia de jugar ahir i es va suspendre.I el partit del Vila-real també s'ha suspès. El problema rau en el fet que n'hi ha que consideren que no s'hauria de jugar cap partit, però la Federació Espanyola diu que si.
    Salut.

    ResponElimina
  3. En los que se jugaron, el respeto a las víctimas total, el importe recaudado para damnificados de la gota fría. Siempre he tenido claro, que la vida sigue.
    Saludos

    ResponElimina
    Respostes
    1. El negocio es el negocio, y el futbol es un gran negocio. Han suspendido los partidos que se tenían que suspender.
      Saludos.

      Elimina
  4. Mira 24 h, la tele. Violencia

    ResponElimina
  5. Al Rey le han llamado asesino y de todo, se ha tenido que ir, Es la rabia de la impotencia, de la desesperación, ira a más a medida que vayan enterrando a sus muertos.

    ResponElimina
  6. No sé, ahora he puesto el voz populi porque tiene cámaras de la sexta y allí explican otra cosa
    https://www.vozpopuli.com/espana/agreden-sanchez-lanzandole-palo-mientras-abandonaba-visita-paiporta-tension.html
    No veo que esto solucione nada, y a la medida que pasen los días esto será peor, cada día encontrarán cuerpos sin vida.
    En fin, no lo veo claro porque no estoy preparado para esto.

    ResponElimina
  7. Al Ret i Mazón també els han dit de tot. Es la desesperació, la ràbia de la impotència. Anirà a més a mesura que vagin sortint més morts.
    https://www.elperiodico.com/es/sociedad/20241103/insultos-lanzamiento-barro-comitiva-reyes-paiporta-111308308

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada