S'anomena cigne negre un esdeveniment sorprenent que altera l'ordre de les coses; un succés inusitat, de gran repercussió social, per tant, política, que tendeix a ser racionalitzat de manera retrospectiva com una cosa que podia haver passat. L'assagista i financer libanès Nassim Taleb, autor d'una trilogia sobre la incertesa, ha estat un dels grans divulgadors d'aquesta metàfora. El que ha passat a València és un cigne negre.
Els meteoròlegs van avisar a temps, i el Govern valencià va subestimar aquest avís, per raons que encara no estan clares. Hi ha nombroses alertes vermelles al llarg de l'any al golf de València i s'aproximava un apetitós cap de setmana de tres dies. Un bon pont. El president valencià, Carlos Mazón, haurà d'explicar què el va induir a afirmar dimarts passat que el risc remetria cap a les sis de la tarda, i també haurà d'explicar per què va esborrar el vídeo que els seus serveis de premsa havia penjat a les xarxes socials amb aquesta declaració.
Context, context, context. Només el context ens pot ajudar a entendre alguns esdeveniments aquests dies. Les previsions de tempesta podien fer malbé un llarg cap de setmana d'alt interès per a l'hostaleria. No són infreqüents les topades entre la indústria turística i els serveis de meteorologia. A Catalunya n'hi ha constància. Les males previsions espanten. La gent planifica les sortides, i una alarma de gota freda pot ser dissuasiva davant d'un cap de setmana llarg. Per això seria molt interessant saber en quina previsió es va basar el president de la Generalitat Valenciana quan va anunciar a les 13.30 h del dimarts 29 d'octubre que “el temporal es desplaça cap a la regió muntanyenca de Conca en aquests moments, per la qual cosa s'espera que al voltant de les 18 h disminueixi la seva intensitat a tota la Comunitat Valenciana”. A partir d'aquesta previsió no hi va haver missatges d'alarma als telèfons mòbils de la població fins a les 20:12 h. El vídeo de Mazón va ser esborrat a les xarxes a mitjanit, quan ja hi havia morts.
Missatges d'alarma. Aquest és un altre tema que mereix context. Cal recordar la que es va muntar a la capital d'Espanya el setembre de l'any passat, quan el Govern de la Comunitat de Madrid va estrenar el servei d'alarmes telefòniques amb una alerta de DANA que aconsellava als ciutadans no sortir de casa. 3 de setembre del 2023. Cap a les dues del migdia, l'alerta va arribar als mòbils que en aquell moment eren a la Comunitat. Va ploure, però no hi va haver allau. I va esclatar la insurgència. Diversos exponents del liberalisme 'cañí' van carregar contra la “intromissió de l'Estat” a la intimitat dels ciutadans. Rellegir aquests dies els tuits que van escriure fogosos periodistes i joves filòsofs causa rubor. Aquests missatges també ens ajuden a entendre el que ha passat a València, ja que les “batalles culturals” sempre deixen pòsit. El Partit de la Llibertat es va indignar, i Isabel Díaz Ayuso, fundadora del partit esmentat durant la covid, va sortir en defensa dels missatges d'alerta telefònica. La presidenta de la Comunitat de Madrid manté aquests dies un silenci prudent. El president de la Junta d'Andalusia, Juan Manuel Moreno Bonilla, també va intervenir en la polèmica. “Quan un organisme públic alerta de 'perill extrem' ha d'estar molt segur, perquè això té conseqüències socials i econòmiques”, va dir. El president andalús també manté aquests dies un silenci prudent.
“Un cigne negre, negríssim”, li comentava ahir Sergio Lorenzi a Enric Juliana de La Vanguardia, que segueix amb gran lucidesa l'actualitat espanyola i internacional. En la tragèdia d'aquests dies, com la crisi s'està gestionant des de València i des de Madrid, són visibles les plomes negres de l'11 de març del 2004. Ho hem escrit més d'una vegada: el 2004 viu el 2024. La fúria que està destrossant la vida política espanyola ve del març del 2004. La tragèdia sorprenent com a decantador de l'empat polític i sociològic.
Pedro Sánchez, Carlos Mazón i Alberto Núñez Feijóo han començat a jugar als escacs. I aquesta partida pot acabar malament per a tots. De moment, Sánchez no vol intervenir l‟autonomia valenciana amb una declaració d‟estat d‟alarma. Té les raons. La dreta va lluitar de valent contra els estats d'alarma de la covid. Hi ha una sentència adversa de l'anterior Tribunal Constitucional. Si ho hagués proclamat abans-d'ahir, ara l'estarien titllant de “dictador”. Com que no ha optat per aquesta via, la dreta l'acusa de passivitat. Sánchez ofereix l'ajuda que la Generalitat Valenciana li demani, i ahir a la nit Mazón li va sol·licitar la presència de set ministres en set grups de treball dirigits per ell, petició immediatament acceptada per l'Executiu central. Espanya està il·luminant un estrany federalisme a bufetades.
En realitat s'estan jugant tres partides simultànies: Sánchez-Feijóo, Sánchez-Mazón i Mazón-Feijóo. Díaz Ayuso i el seu guionista en cap observen. La majoria dels presidents autonòmics del PP callen. I l'extrema dreta intenta treure profit de la greu desafecció que es percep a totes les cantonades. Les boles circulen a mil per hora a les xarxes. Hi ha maquinària treballant-hi. Possiblement, maquinària estrangera que contribueix a la confusió. El cigne negre ha tornat.