Des d'ahir, les empreses o les persones que a títol individual exerceixen activitats d'allotjament i lloguer de vehicles de motor, així com les agències de viatge, tenen l'obligació de demanar una sèrie de dades dels seus clients i informar-ne els cossos de seguretat de l'Estat mitjançant la plataforma 'ses.hospedajes', disponible des del 2022. La norma neix, després de tres moratòries, amb l'oposició del sector turístic que denuncia l'elevada càrrega burocràtica, la pèrdua de competitivitat i la possible vulneració de privadesa dels viatgers.

Per contra des d'Interior, s'assegura que en tot el procés d'elaboració i aprovació del decret ha respectat el principi de transparència i eficiència, en haver comptat amb la participació dels destinataris i quedar els objectius de la regulació clarament definits tant al preàmbul de la norma com a la memòria, sense que “s'hagin inclòs càrregues administratives innecessàries o accessòries”. A més, es recorda que aquesta norma substitueix el registre de viatgers en hostatges que estava vigent des de 1959 i el de lloguer de vehicles des de 1974, que s'havien quedat obsolets i no recollia les noves modalitats de negoci, com els habitatges turístics, els portals i les centrals de reserves digitals.

Qui està obligat a demanar les dades dels seus clients? - L'obligació de registre documental recau en les persones físiques o jurídiques que exerceixin, professionalment o no, activitats d'hostalatge o lloguer de vehicles de motor sense conductor. Pel que fa a les activitats d'hostalatge s'inclouen hotels, hostals, pensions, cases d'hostes, establiments de turisme rural o anàlegs, càmpings i zones d'estacionament d'autocaravanes

Per la seva banda, les activitats de lloguer de vehicle només estan obligats a reportar la informació, les empreses que lloguen vehicles de motor sense conductor i, per tant, queda exclòs el lloguer dels vehicles autotaxis i, en general, l'arrendament de vehicles amb conductor, com Uber o Cabify. A més, la normativa contempla, en tots dos casos, les agències de viatges i qualsevol operador turístic que prestin serveis d'intermediació entre les empreses i els consumidors. També es veuen afectades les plataformes digitals dedicades a la intermediació en aquestes activitats a través d'internet, com ara Booking o Airbnb, sempre que ofereixin serveis a Espanya.

Quines dades ens poden demanar quan ens allotgem a un hotel o lloguem un cotxe? - Moltes de les dades que finalment ens demanaran -en els primers projectes del decret eren moltes més-, ja ens les demanaven, així que les coses en aquest sentit no seran gaire diferents. El que passa és que ara aquestes dades acabaran en un registre policial. Les activitats d'hostalatge i de lloguer de vehicles de motor sense conductor han de comunicar i registrar la informació següent sobre els seus clients:

Dades dels viatgers: Nom complet, sexe, número de document d'identitat, tipus de document (DNI, passaport, TIE), nacionalitat, data de naixement, lloc de residència habitual (adreça completa, localitat i país), telèfon fix i mòbil , correu electrònic, nombre de viatgers i relació de parentiu entre els viatgers (en el cas que algun sigui menor d'edat).

Dades de la transacció: Contracte (nombre de referències, data i signatures), dades d'execució del contracte (data i hora d'entrada i data i hora de sortida) i dades del pagament (tipus, identificació del mitjà de pagament com a tipus de targeta i número, titular del mitjà de pagament, data de caducitat de la targeta i data de pagament).

Lloguer de vehicles de motor: les dades dels seus clients a aportar són semblants a les d'ostatge, encara que afegint la informació corresponent del conductor principal i del segon conductor (si escau).

I sobre els hotels, apartaments, o allotjaments turístics?

Dades de l'empresa arrendadora: Nom o raó social del titular, CIF o NIF, municipi, província, telèfon fix i/o mòbil, adreça de correu electrònic, web de l'empresa i url per identificar l'anunci.

Dades de l'establiment: Tipus d'establiment, denominació, adreça completa, codi postal, localitat i província.

Allotjament no professional: nom complet, sexe i DNI del titular de l'immoble, així com nombre d'habitacions o connexió a internet de l'establiment.

Què es cerca amb aquesta nova norma? - Millorar la seguretat ciutadana. Segons el Ministeri de l'Interior, l'objectiu és disposar d'informació “precisa i indispensable” per a les forces i cossos de seguretat, ja que, avui dia, els atacs més grans a la ciutadania venen protagonitzats tant per l'activitat terrorista com pel crim organitzat , en els dos supòsits amb un marcat caràcter transnacional. “En ambdós casos cobren especial rellevància en el modus operandi dels delinqüents la logística de l'allotjament i l'adquisició o ús de vehicles de motor, la contractació dels quals es realitza avui dia per infinitat de vies, inclosa la telemàtica, que proporciona una major privadesa en aquestes transaccions”, ha explicat al respecte aquest ministeri.

De fet, aquest registre està actiu des del 2022 i segons dades del ministeri, gràcies als 4,8 milions de dades que ja inclou, s'han pogut localitzar 18.584 persones que figuraven en bases de dades d'assenyalaments nacionals o internacionals, entrant en consonància amb la finalitat principal de millorar la seguretat.

S'està vulnerant la privadesa dels usuaris? - Segons Albert Agustinoy, soci del bufet Cuatrecasas per a Tecnologies i Mitjans Digitals, Propietat Intel·lectual, Industrial i Secrets, “tot el procés legislatiu en l'elaboració del Reial decret s'ha fet de manera escrupolosa. Fins i tot amb un dictamen de l'Agència Espanyola de Protecció de Dades, el 2019, que va introduir algunes modificacions i suggeriments. I és un reial decret que, a més, compta amb l'aprovació del Consell d'Estat”. 

En el fons, opina, aquest advocat, “la informació que es demana als ciutadans no és gaire diferent de la que ara els viatgers donen a les companyies aèries quan compren un bitllet d'avió”. Agustinoy veu complicat que “a curt termini, legalment, es produeixi algun canvi, però si un jutge arriba a pronunciar-se, potser sí. Però tal com ha anat el procediment legislatiu, serà complicat que prosperi un recurs”. Per Agustinoy, l'aspecte més controvertit pot estar en la custòdia de les dades que, òbviament, “recau al Ministeri d'Interior, que n'és el destinatari final. Però com que aquests els recapten els agents turístics i segons el Reial decret tenen l'obligació de guardar-los durant tres anys, és evident que sobre aquests recau una càrrega de diligència extraordinària, que és, alhora, el que preocupa els hotelers i els viatgers”. A uns, per haver d'assumir aquesta responsabilitat i als altres, pel temor de l'ús indegut de les dades més sensibles com numeracions de targetes de crèdit o números de comptes corrents. En el fons és el control total de totes les nostres dades, targeta de crèdit inclosa per part del  Govern espanyol. Adeu a la privadesa, d'una norma que només s'aplica a Espanya de tota Europa, i que no crec que al món del turisme el faci gaire gràcia. Comptat i debatut, l'Agència espanyola de protecció de dades s'hauria de canviar el nom i passar a dir-se Agencia espanyola de desprotecció de dades. Albert Molins,  la vanguardia.com