DE COM THOREAU VA ANTICIPAR LA PODRIDURA DIGITAL
Francesc Puigcarbó
Com molts termes que circulen en la conversa digital més que no pas oral, té mala traducció. Oxford University Press va escollir fa uns dies l'expressió “brain rot” com la paraula de l'any 2024 i el més a prop que té l'espanyol és molt més llarg i menys enganxós: podridura mental. Potser “cervell fregit” o “matèria escombraries” serien idees veïnes. El diccionari britànic el defineix com "el suposat deteriorament de l'estat mental i intel·lectual d'una persona, vist especialment com a resultat d'un sobreconsum de material en línia considerat trivial o no estimulant". En xarxes, el terme brain rot s'utilitza també per definir precisament aquest material trivial o no estimulant, és a dir, al 'detritus' digital al qual un arriba quan passa més de dos minuts fent scroll en una xarxa social. I l'exemple més clar que s'està donant aquests dies són els anomenats vídeos de Skibbidi, uns vídeos lletgistes i d'humor absurd que crea a YouTube l'animador Alexei Gerasimov i que consumeixen sobretot nens i adolescents.
Si es busca brain rot a TikTok apareixen autodenominats “experts en argot digital” explicant el concepte –i, com es tracta de Tik Tok, la xarxa social on el contingut es dissocia de la imatge, sovint ho expliquen mentre es maquillen a un cotxe, per exemple, o fan qualsevol altra opció– però sobretot apareix contingut ja dissenyat per ser tan atractiu com repel·lent, per exemple, un vídeo musical il·lustrat amb un ocell amb testicles o una vaca amb peus humans.
Tot i que és un concepte malauradament contemporani, es va encunyar molt abans que existís internet. El primer a fer servir el sintagma “podridura digital” va ser Henry David Thoureau a Walden, el 1854, on feia una metàfora amb les patates: igual que Anglaterra es preocupa de solucionar el podrit de les patates, no hauríem de preocupar-nos del podrit dels cervells? En els darrers anys, però, la idea s'ha traslladat gairebé exclusivament a l'àmbit digital i l'ús del terme es va disparar un 230% l'últim any, segons Oxford University Press, tant al periodisme generalista com a la conversa en xarxes. "El 2024 podridura digital descriu tant la causa com l'efecte del contingut de baixa qualitat i baix valor a internet", conclouen.
Com molts termes que circulen en la conversa digital més que no pas oral, té mala traducció. Oxford University Press va escollir fa uns dies l'expressió “brain rot” com la paraula de l'any 2024 i el més a prop que té l'espanyol és molt més llarg i menys enganxós: podridura mental. Potser “cervell fregit” o “matèria escombraries” serien idees veïnes. El diccionari britànic el defineix com "el suposat deteriorament de l'estat mental i intel·lectual d'una persona, vist especialment com a resultat d'un sobreconsum de material en línia considerat trivial o no estimulant". En xarxes, el terme brain rot s'utilitza també per definir precisament aquest material trivial o no estimulant, és a dir, al 'detritus' digital al qual un arriba quan passa més de dos minuts fent scroll en una xarxa social. I l'exemple més clar que s'està donant aquests dies són els anomenats vídeos de Skibbidi, uns vídeos lletgistes i d'humor absurd que crea a YouTube l'animador Alexei Gerasimov i que consumeixen sobretot nens i adolescents.
Si es busca brain rot a TikTok apareixen autodenominats “experts en argot digital” explicant el concepte –i, com es tracta de Tik Tok, la xarxa social on el contingut es dissocia de la imatge, sovint ho expliquen mentre es maquillen a un cotxe, per exemple, o fan qualsevol altra opció– però sobretot apareix contingut ja dissenyat per ser tan atractiu com repel·lent, per exemple, un vídeo musical il·lustrat amb un ocell amb testicles o una vaca amb peus humans.
Tot i que és un concepte malauradament contemporani, es va encunyar molt abans que existís internet. El primer a fer servir el sintagma “podridura digital” va ser Henry David Thoureau a Walden, el 1854, on feia una metàfora amb les patates: igual que Anglaterra es preocupa de solucionar el podrit de les patates, no hauríem de preocupar-nos del podrit dels cervells? En els darrers anys, però, la idea s'ha traslladat gairebé exclusivament a l'àmbit digital i l'ús del terme es va disparar un 230% l'últim any, segons Oxford University Press, tant al periodisme generalista com a la conversa en xarxes. "El 2024 podridura digital descriu tant la causa com l'efecte del contingut de baixa qualitat i baix valor a internet", conclouen.
.png "English"){kind=small}
Todo esto me da un poco de yuyu, además, la verdad es que no entiendo nada del asunto de la I.A. ni de los expertos, ni del tinglado este de tik tok, no estoy apuntado.
ResponEliminasalut
Jo tampoc estic a tik tok, però si entenc el que deia al seu dia Thoreau quan parlava de la podridura del cervell.
ResponEliminaSalut.