PER QUÈ EL PRIMER NADÓ DE L'ANY ACOSTUMA A SER DE FAMILIA IMMIGRANT?

La Nayeli és el primer nadó nascut a Catalunya aquest 2025. Ha arribat al món a l'Hospital Parc Taulí de Sabadell a les 00.00 hores. La seva mare es diu Juana i viu a la mateixa capital del Vallès Occidental, segons ha informat la Conselleria de Salut. La nena ha pesat 2,190 quilos. I, no es podia saber, ja hi ha hagut veus questionant el fet de l'origen dels seus pares. M'agradaria pensar que son pocs, pero tinc dubtes, car cada any passa el mateix, es veu que han oblidat el missatge de Jordi Pujol: És catala tot aquell que viu i treballa a Catalunya.  I de fet, té una explicació més que raonable que cada anys es produeixi aquest fet. Les dades i els experts situen les diferències en l'ús de la sanitat pública i els parts naturals o programats, i la taxa de natalitat com els motius d'un fenomen sovint emprat per alimentar els discursos xenòfobs que comentava anteriorment.

Jacob, Matteo Alexander, Eithan, Víctor, Inass, Darion Lucas i Ayah. Aquests van ser els primers nadons del 2024 a les diferents regions sanitàries de Catalunya. La majoria dels noms són d'origen estranger, un detall que no passa desapercebut i que, any rere any, serveix per alimentar el discurs antiimmigració. Ara bé: què explica que una part important dels primers infants nascuts a Catalunya siguin de famílies migrades? Les dades i els experts consultats per Nació apunten a dos factors fonamentals: les diferents taxes de natalitat entre la població establerta i la migrant, i l'ús de la sanitat pública i l'accés a la sanitat privada de cada grup. Aspectes que tenen una implicació molt rellevant a l'hora de fer el recull.

La Nayeli és el primer nadó del 2025 nascut a Catalunya. És important entendre com funciona el recompte dels primers nounats de l'any. Tal com explica el Departament de Salut, que és qui se n'encarrega, els delegats de comunicacióde cada regió sanitària en què es divideix Catalunya (de l'Alt Pirineu i Aran, de Lleida, del Camp de Tarragona, de les Terres de l'Ebre, de la Catalunya Central, de Girona, de Barcelona Ciutat, de la Barcelona Metropolitana Nord, la Metropolitana Sud i del Penedès) es posen en contacte amb els hospitals d'ús públic, públics i concertats, i els demanen la llista de nadons entre les 00:00 hores i les 1:00 hores de l'1 de gener. Aleshores, comproven quin ha estat el primer a cada regió i, d'entre aquests, determinen qui ha estat el primer del país.

En la manera d'identificar el primer nounat de l'any a Catalunya hi ha la primera clau: es tenen en compte els nadons nascuts als hospitals públics i de la Xarxa d'Hospitals d'Utilització Pública (XHUP), que depèn de l'Institut Català de la Salut (ICS), però funciona amb un model concertat. En queden fora, per tant, els nascuts en hospitals privats. Una implicació d'aquest fet és la sobrerepresentació de les persones migrants al recompte.

Tal com apunten les dades de l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (Aquas) i de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) del 2015, el 87% dels infants de famílies migrants van néixer en hospitals públics i concertats, per un 64,2% dels de famílies establertes. El resultat d'això és que, mentre que els nadons de famílies immigrants a Catalunya van suposar el 25,45% del total, la proporció va augmentar al 34,45% si només es tenen en compte els hospitals d'ús públic, com passa a l'hora de determinar el primer nadó de l'any. En aquest sentit, Pol Pardos-Prado,catedràtic de Ciència Política de la Universitat de Glasgow (Escòcia) i membre del comitè assessor de migracions del Regne Unit, matisa que la població immigrant acostuma a tenir una balança fiscal positiva, amb més contribució que despesa, a la majoria de països. Això és perquè és població més jove que l'autòctona i perquè són emigrants econòmics que arriben per treballar. Si bé, com és més jove, també consumeix més serveis relacionats amb la infantesa, com és el cas de la sanitat pública per donar a llum.

A més, les microdades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) sobre tots els naixements a l'Estat entre el 2010 i el 2020 mostren que els parts programats i les cesàries eviten, en la mesura del possible, els dies festius. Sobre això, una investigació d'elDiario.es indica que les cesàries programades de dilluns a divendres van ser el 28,7% del total, mentre que dissabte van caure el 21,1% i, diumenge, al 19,7%. Tanmateix, l'1 de gener, el 6 de gener, el 15 d'agost, el 12 d'octubre, l'1 de novembre i el 24, 25 i 31 de desembre, tots festius, van ser els dies amb una proporció més alta de parts naturals. La majoria dels parts programats es fan en hospitals privats i, per tant, l'1 de gener, el nombre de naixements no es veu tan reduït en els centres d'ús públics, perquè són majoritàriament naturals.

També està comprovat que la població immigrant és més jove i es reprodueix més. Les darreres dades de l'Idescat recullen que, el 2023, van néixer 54.182 nadons vius, un 3,9% menys que l'any anterior. D'aquests, 35.408 eren de mares establertes (un 6,7% menys que el 2022) i 18.774, de mares immigrants (un 1,9% més que el 2022). Així, el 34,6% dels nounats eren de família nouvinguda i la fecunditat de les dones migrants va ser més elevada, d'1,32 fills, per l'1,06 de les dones amb nacionalitat espanyola residents a Catalunya. I, a més de reproduir-se més, la població migrant és més jove i, per tant, n'hi ha més en edat fèrtil. Tot plegat, constitueix la segona explicació del fet que l'1 de gener neixi una proporció més elevada d'infants de famílies migrants.

En aquest sentit, l'exsecretari d'Immigració de la Generalitat en el Govern de Pere Aragonès, Oriol Amorós, detalla que la història recent de moviments migratoris interns, des de diversos punts de l'Estat i des de zones rurals a zones urbanes, mostra que les famílies migrades van trigar dues generacions a adoptar les pautes reproductives urbanes de Catalunya. Ara, preveu que les persones nouvingudes només triguin una generació a adaptar la taxa de reproducció, tot i que subratlla que cal diferenciar segons l'origen. Amb tot, defensa que la immigració és una "solució insuficient" i, en tot cas, és "inevitable".

Al seu torn, Pardos-Prado destaca la importància de la religiositat i el nivell econòmic com a factors determinants en la fertilitat, però coincideix amb Amorós a l'hora d'afirmar que les persones immigrants s'adapten molt ràpidament a les normes i les pautes de reproducció del lloc de destí. De la mateixa manera, el director del Centre d'Estudis Demogràfics, Albert Esteve, detalla que el fet no és que la població estrangera presenti una taxa de natalitat molt més elevada, sinó que arriba a Catalunya en edat fèrtil.

Així, assenyala que les tendències reproductives responen a factors culturals i materials. Si bé, tot i que entén el paper de "l'allargament de l'oci juvenil" i del difícil encaix entre les ambicions laborals i familiars, opta per un enfocament materialista i advoca per garantir l'accés a l'habitatge i a un salari suficient per a la població general per tal que puguin decidir si volen tenir fills i quants en volen tenir, en comptes d'haver de renunciar-ne per manca de recursos. I és que l'informe Els grans perquès de la (in) fecunditat a Espanya, del Centre d'Estudis Demogràfics (CED), alerta que més de la meitat de les dones que no han estat mares ho haguessin volgut ser i no han pogut. "Acabar amb aquest drama és primordial, la immigració només pot ser un pedaç", remarca Amorós, a naciodigital.cat