ESCÀNDOL A LA SUPERCOPA

Un cop acabat el matx entre el Madrid i el Mallorca, algun aficionat del Mallorca i alguna dona de jugadors de l'equip balear desplaçat a Yeda van denunciar haver estat víctimes de tocaments i assetjament. Pere, un dels seguidors que va viatjar, va explicar al programa 'El Partidazo de la COPE' que “el pitjor de tot ha estat en acabar el partit. Nosaltres ens hem hagut de quedar fins uns minuts més tard perquè havíem d'anar tots junts a l'autobús. En aquell trajecte de la grada a l'autobús, d'uns 15 o 20 minuts, ens estaven tota l'estona increpant, ens feien passadissos centenars de persones fent-nos fotos sense consentiment, pegant-nos fins i tot colletes, burlant-se de nosaltres, fent-nos el 3-0 amb els dits ... O sigui, molt, molt desagradable". Mentrestant Marta Ramon de Rac1 es queixava que a tot l'estadi no hi havia serveis per a dones, i va haver de recórrer al de minusvàlids, d'homes també.

No ens haurien de sorprendre accions com aquestes, succeint on succeeixen, en un país no Democràtic, però que sobrat de diners, compra esdeveniments com aquesta Supercopa, Formula 1, motociclisme, o el que calgui, per blanquejar-se amb la connivència de les autoritats competents, tan civils com polítiques. Ens esquinçavem les vestidures en la primera Supercopa, aquella en què el toquetejador de senyores va dir que s'havia avançat molt en els drets de les dones a l'Aràbia Saudita, que fins i tot podien anar al camp a veure els partits, encara que suposo deuen portar bolquers com les obreres d'algunes fàbriques xineses, davant de l'absència de serveis públics. Això, ens les esqjuinçavem, fins i tot hi havia qui deia que no pensaba mirar els partits. Res de res, la supercopa d'Espanya fora d'Espanya, en un país raret, és ja un fet consumat, consumit i acceptat.

Només veure les xifres que es manegen s'entén el canvi de seu de la final de la Supercopa d'Espanya fora d'Espanya. L'acord amb el Govern d'Aràbia Saudita, que ha estat prorrogat fins al 2029, és d'uns 40 milions d'euros. S¡estima que la meitat d'aquesta quantitat és per al futbol modest, o sigui que l'altra meitat és per al Madrid i el Barcelona.

És la hipocresia en estat pur. Això és corrupció ideològica, ètica i moral, i no la decisió política de què s'acusa el CSD, en el cas Olmo  i Pau Víctor, en un país on es faci el que es faci, es decideixi el que es decideixi, sempre es considerará una acció política, per part d´un bàndol o del contrari. Comprenc ara Fuster quan deia que dir bon dia en aquest país, era ja fer política, una política que si no fem nosaltres la faran contra nosaltres, que és el que està succeint actualment.