El 2005, l'agència de viatges britànica Sky Travel va idear el concepte de Blue Monday (dilluns trist) com a part d'una campanya publicitària pensada per promocionar paquets de vacances hivernals. Amb aquesta finalitat, van contractar els serveis del psicòleg Cliff Arnall, que es va treure del barret de copa una fórmula pseudomatemàtica tractant de determinar de manera científica quin era el dia més trist de l'any. Després d'analitzar alguns elements de la vida occidental postindustrial com els deutes acumulats després de les festes nadalenques, les escasses hores de llum solar a l'hemisferi nord, el retorn a la rutina després de les vacances i la sensació generalitzada de manca d'enfocament i propòsit vital que moltes persones experimenten en aquesta època, Arnall va determinar que el dia més depriment es produeix cada any al voltant del tercer dilluns de gener. Aquest 2025 tocarà el proper dia 20, o sia, el proper dilluns. Encara que aquest càlcul és totalment pseudocientífic i el seu valor és anecdòtic, el concepte ha fet fortuna i vint anys després de la seva invenció ha passat a ser dús comú… I sospito que no és del tot per casualitat. Potser el Blue Monday ha resultat ser una bona excusa per poder renegar de manera socialment acceptada, almenys durant un dia, de la tòxica positivitat obligatòria. Però els motius per sentir-se deprimit van més enllà del fred i la pluja.