L'existència de Déu ha estat abordada des de fa segles per teòlegs, filòsofs i intel·lectuals de tots els corrents de pensament. el sentit de la vida o lexistència de lànima. Aquests raonaments shan intentat sustentar sobre la idea que la creença. en un ésser superior no es tracta d'una qüestió de fe, sinó d'una experiència racional. Aquesta forma de teisme lògic va ser exalçada per Pascal quan va establir la polèmica “aposta”, que semblava convertir un debat tan espinós com és l'existència de Déu en una mera qüestió de pragmatisme.
Per començar a entendre en què consisteix “l'aposta de Pascal”, el filòsof francès planteja quatre escenaris
- Creus en Déu. Si existeix, aleshores aniràs al cel.
- Creus en Déu. Si no existeix, no obtindràs cap premi.
- No creus en Déu. Si no existeix, tampoc no obtindràs cap premi.
- No creus en Déu. Si existeix, no aniràs al cel.
- El gràfic següent il·lustra el controvertit argument de Pascal.
Si es redueix el debat sobre l'existència de Déu a una simple qüestió d'interès, és raonable creure que Déu existeixi. No es perd res i la recompensa és molt suculenta. cel etern. Des d'aquesta perspectiva, el més intel·ligent és creure en l'existència de Déu, encara que ens puguin titllar d'interessats. El mateix Pascal ho explica a la seva obra “Pensaments III” (1670): “Vostè té dues coses a perdre: la veritat i el bé, i dues coses a comprometre: La seva raó no resulta més perjudicada en triar l'una o l'altra, ja que cal triar. Aquesta és una qüestió buida. Però la seva benaurança? Sospesarem el guany i la pèrdua en triar creu sobre el fet que Déu existeix. Prenguem en consideració aquests dos casos: si guanya, ho guanya tot; si perd, no perd res. Aposti que existeix sense dubtar”
Com era d'esperar, a aquest raonament li van començar a sorgir molts detractors i les objeccions van córrer com la pólvora. una qüestió de pragmatisme. Encara que algú ens oferís una immensa suma de diners a canvi de creure que les vaques volen, seríem incapaços de creure-ho, per molt que ho intentéssim. Podríem afirmar que això creiem, però en realitat estaríem mentint. el genial filòsof francès – hauria de passar de manera gradual a través d'un procés d'autosugestió. ridícul, acudir a l'Església els diumenges, llegir la Bíblia, pregar, però a mesura que el temps fos transcorrent, el sentiment religiós començaria a calar en nosaltres. lloc al cel.
Un segle després, i amb Pascal impossibilitat per rebatre personalment les crítiques, va ser Denis Diderot qui va formular una nova objecció, aquesta vegada més espinosa. Com saber a quin Déu cal apostar? És a dir, quin és el Déu veritable? No fos cas que per decantar-nos, per exemple, pel Déu cristià deixéssim la fúria d'Al·là o perdéssim l'aposta si l'autèntica religió finalment resultés ser el budisme. Per aquells anys, Voltaire també va rebutjar la idea de “l'aposta de Déu” per “indecent i infantil” i va afegir: “l'interès que tinc a creure una cosa no prova que aquesta cosa existeixi”. Seria interessant saber què hauria pensat Pascal d'aquestes objeccions.
En qualsevol cas, a ningú no li agrada que l'estimin simplement per conveniència i segurament, Déu, si existís, agrairia que l'amor dels seus seguidors fos totalment sincer. En conclusió, convertir l'existència de Déu en una mera qüestió d'interès no sembla que sigui prou raó per convertir un ateu en una persona creient. O sí?
Tags:
Pascal
!Ay! que lio tienes con Dios,que es el mismo concepto en todas las religiones monoteístas.Que de una manera u otra te lo dice claro:Estas con Dios,si amas a tu prójimo como a ti mismo,si estás con el pobre,con el necesitado, con el que sufre,con el enfermo.Si es así,estarás con Dios.
No es un interés, al contrario.Desde la judía a la musulmana,pasando por la cristiana.
Hoy está el día, que no apetece salir en bici.
Suele suceder que los ateos nos preocupemos más por Dios que los creyentes. Los ateos somos aquello que decía Woody Allen, la leal oposición,
La bici hace dos meses que apenas la cojo, solo la uso para hacer recados concretos en la ciudad y nada más
Saludos
Este es un tema muy, muy complejo. ¿Cómo expresar en tres líneas toda una fe?
Pascal tenía su corriente, como todos los filósofos e incluso teólogos (marxistas, metafísicos, ortodoxos, liberadores, humanistas cristianos...)
Ahhh, el budismo no es una religión, Gautama elaboró un sistema de pensamiento. Las religiones son de libro, y hay que seguir las pautas marcadas en él.
Un abrazo
Salut
Podríem dir que és un assumpte d'una senzilla complexitat, o creus o no creus. Quina creu.
Sasto ¡
Creo como CARLOS , q estos debates tienen más de infantil y simple q de filosófico ...pero no por los argumento, más bien por las conclusiones...Creer o no creer en la existencia de un ser superior ( lo del cielo o el infierno ya me parece de bobos rematados ; ) es una opcion íntima y personal que ni la ciencia, ni nadie puede rebatir, ni a favor ni en contra , lo q es cierto, tal cual expone Pascal es q puesto a no perdemos nada y resulta mucho más reconfortante mejor creer en algo q en nada ...el nombre q se me dé es lo de menos...el envoltorio, ni pone , ni quita fraile jajaja has escrito ya la carta a los reyes ? Como has sido güeno , te traerán lo q les pidas...un besito !
Hace muchos que no escribo ninguna carta a los reyes, de hecho, no recuerdo haberla escrito nunca. En casa compramos las cosas cuando se necesitan, a excepción de hijos y nietos. Creo que ya nací ateo. Fíjate que todo esto de los Reyes Magos no es más que una mentira, una más de las muchas del cristianismo de los católicos, la mentira más cruel cuando se descubre, como se puede creer en un dios cuando toda su historia está basada en mentiras y falsedades.
Hauries de repassar aquesta entrada, a més que té una mica d'embolic amb accents i apostrofes (crec entendre que és problema de la font o tipus de text), parla del gràfic següent i aquest no apareix enlloc.
En qualsevol cas, més enllà de l'opinador Pascal, jo conec un altre filòsof d'origen incert, anomenat Okanu que afirma que la controvèrsia sobre l'existència de déu és la mesura més exacta per a dimensionar al mil·límetre, l'estupidesa humana. Francament, començo a pensar que és així.
l'únic que no hi és es el gràfic que no recordo d'on el vaig treure, ja he esborrat la menció, la resta és tal qual ho vaig treure no recordo d'on, és un escrit antic recuperat. De fet només es poden considerar humans aquells que no creuen en cap deu, els que creuen en algun deu són homínids.
Tot bé. Guapa, la plantilla. Pel que fa al tema déus, crec que ja saps que jo sóc més de deesses. Com a bon mamífer, necessito que les meves divinitats tinguin unes mamelletes... divines
Es antiga, al designed by surt el seu nom i enllaç, Uong jowo. Feia unes plantilles m olt avançades al seu temps.
Jo estic esperant a veure si la Pilarin Bayés en treu una.
Pilarin Bayes está més pallá que pacá
Sinceramente Francés, es que no me preocupa el tema,me bautizaron por lo tanto soy católico. Tengo el ejemplo de mis padre,ambos buenas personas.Mi mujer,le pasa lo mismo,pues ya está, no necesito más.Veo que a ti te pasa lo mismo,de padres buenos,tú buen padre,pero te planteas ese problema,no sé el por qué, tú sabrás.Creas o no creas,cumples con todos los requisitos para ir al cielo,así que tranquilo.
Saludos
No me planteo el problema, eso fue cosa de Pascal, yo me limito a difundirlo porque en este caso sus disquisiciones me parecen interesantes.
Saludos.
El tal Pascual,es de otro tiempo donde las injusticias sociales eran tremendas,donde la Iglesia tenía mucho poder.Ahora ,por lo que veo a mi alrededor,sólo hay indiferencia.
Saludos
Poder tienen aún mucho, aunque tienes razón en lo de la indiferencia.
Saludos.