.jpg)
Ortega y Gasset va escriure contra el progressisme "woke" sense saber (o sí) que aquest existiria. Va ser un generador inacabable d'idees, que va escriure sobre bous o sobre la deshumanització de l'art des d'una elevació privilegiada
José Ortega i Gasset es va imbuir del seu idealisme essencial a Alemanya. Amb ell va voler regenerar l'ètica i la societat a Espanya. Va ser un filòsof, que és com un historiador i un metge de les idees del present i del futur. Un humanista actiu activista. Des de l'idealisme inicial va viatjar fins a la realitat, la mateixa que va descriure i va prefigurar com allò que estava i allò que vindria, i que va expressar en influents articles periodístics de caràcter polític al llarg de les dècades.
Als seus llibres, des dels seus joves (encara que no tant) Meditacions del Quixot, passant per Espanya invertebrada o fins i tot la famosa La rebel·lió de les masses, s'adverteix el seu viatge des de l'idealisme de la seva joventut modernista fins a la concepció de la realitat. Antonio Machado li va trucar per carta, segons explica la Fundació Ortega-Marañón, el «gran capità» de la cultura espanyola.
Les deu frases d'Ortega i Gasset:
«La voluntat de ser un mateix és heroisme».
«Mentre hi hagi algú que cregui en una idea, la idea viu».
«El progrés no consisteix a aniquilar avui l?ahir sinó al revés, a conservar aquella essència de l?ahir que va tenir la virtut de crear aquest avui millor».
Una bona part dels homes no té més vida interior que la de les seves paraules, i els seus sentiments es redueixen a una existència oral.
«En art, tota repetició és nul·la».
«L'esforç només és esforç quan comença a fer mal».
«La rancúnia és el vessament d'un sentiment d'inferioritat»,
«Hi ha tantes realitats com a punts de vista. El punt de vista crea el panorama».
«Sempre que ensenyis, ensenya a dubtar del que ensenyis».
«Ser de l'esquerra és, com a ésser de la dreta, una de les infinites maneres que l'home pot triar per ser un imbècil: totes dues, en efecte, són formes de l'hemiplegia moral».
I efectivament les seves idees van guiar els artistes en un sentit i l'altre. Va ser un generador d'idees inacabable. Va escriure sobre bous, sobre la deshumanització de l'art (deia que repetir o corregir una obra d'art, que és el que es fa avui, invalida completament aquesta versió com a obra d'art) que avui es manifesta en apogeu; sobre teatre; sobre esport; sobre la caça; sobre els polítics; sobre Europa; sobre literatura; sobre el poble; sobre els intel·lectuals; sobre l'estètica... des d'una elevació privilegiada. Va abastar tot l'espectre en aquesta capitania cultural espanyola i europea que li va concedir l'autor de Cantares en nom de tots els altres.
Pel modern va ser republicà, però no de la República que va ser («no és això, no és això»). Va fundar la Revista d'Occident, mítica publicació de qualitat superior, amb què va voler portar la cultura a la gent, un dels seus objectius vitals, de la mateixa manera que l'educació. Ortega va ser la Metafísica feta forma i realitat. Va voler trobar sempre la veritat a través de si mateix i va tractar que cada individu pogués fer el mateix, lluny de consignes. El debate.com
Existe, y
ResponEliminaesa es
la clave
para
entender
el auge
de la
ultraderecha,
y el regreso
de Trump .
Es mi referente filosófico como metafísico, en el apartado de la "despersonalización del mundo contemporáneo", a la que pienso, además, que le hemos añadido una pátina de homogeneización, la misma que le añaden las centrales lecheras a la leche cuando mezclan las distintas variedades en un mismo barreño, añadiéndole el saborante, el acidulante y el conservante adecuado, y haciendo de todas ellas un único sabor.
ResponEliminaHe de advertir que Ortega no agrada a según que tipo de ideología, que él desdeñaba los particularismos separatistas que buscaban quebrar la unidad de la nación (*), pero he de decir, a favor de él, que creía que una nación era una ingente comunidad de grupos, e individuos, donde unos contaban con otros, y cuando un grupo quería algo para sí, trataba de obtenerlo de acuerdo con los demás, de ahí su preferencia por lo germanófilo.
Estableció, a modo de ley sociológica, que en toda nación hay una minoría que ejerce una acción sobre una masa. Cuando la masa no quiere ser masa, es decir, no quiere seguir a la minoría, la nación se desmiembra. (**)
Creo que fue el más grande de los grandes y que su discípulo, Zubiri, no le va a la zaga.
(*) Ortega y Gasset . Juan Manuel Monfort. Ed. RBA
(**) La rebelión de las masas. Ortega y Gasset.
Un gran humanista, dels que ja no en queden. Deien alguns que el segle XXI seria el segle de l'humanism, i ja ho veus, és totalment a l'inrevés.
ResponEliminaSalut.