PERÒ, HOMER VA EXISTIR DE DEBÓ?

Es va escriure fa més de dos mil anys. És la més gran epopeia del món. I potser el millor poema de tots els temps. Un poema de 15.000 versos que aborda... una emoció. La còlera de l'heroi Aquil·les durant el setge grec de la ciutat de Troia i les seves conseqüències esquinçadores per als herois que combaten davant l'activa presència dels déus. És la Ilíada. I del seu autor, l'enigmàtic Homer, se n'ha debatut fins i tot l'existència. Ara Robin Lane Fox, professor d'Història Antiga durant dècades a Oxford, presenta Homer i la seva Ilíada (Crítica), on aborda la figura del poeta assegurant que va existir i la major part del poema èpic és seva. També la major part de l'Odissea. I donant pistes de qui podia ser, un home que no sabia escriure i va dictar el text. Un text, recorda, sobre el qual el gran crític anglès C.S. Lewis, autor de Les cròniques de Narnia, parla de l'esplendor inesgotable de les seves descripcions i de com no obstant “al seu interior se succeeixen esdeveniments de terrible patetisme, tragèdia, matança i horror acolorits per una terrible intensitat a través de la ironia”. “Sabem a través dels déus, i els escoltem a través d'Homer, què passarà. No hi ha suspens. Però llegim transfigurats perquè volem saber com passarà, sabent el que els herois no entenen, i de fet malgrat els seus millors esforços comprenen que la seva valentia no funcionarà. Moriran. Troia caurà. Sabem que ho farà. I resaran els déus. Però sabem que aquests déus afavoreixen l'altra banda. Al llarg de tota l´obra hi ha una tremenda ironia. I és una visió profundament arrelada sobre el desequilibri entre el gran món dels déus que viuen a gust i el món de nosaltres, els mortals, que fem els nostres millors esforços patint dolor, malaltia, mort i dolor a la Terra”. I, reflexiona, “segueix sent veritat, gairebé totes les vides que conec estan recorregudes per un patetisme despietat, moments en què no vam saber que en realitat teníem càncer i ens quedaven dues setmanes de vida. O que la nostra dona tenia dos amants més alhora. De sobte, trobem una carta i tot és clar. Amb quanta freqüència dius: 'Ara m'adono'. I aquest element és present a la Ilíada. Però és tan dur. Es tracta de la vida i la mort”.

"Homer no sabia ni llegir ni escriure, va viure a l'extrem occidental d'Àsia menor i va anar a Troia". 

Però tot això, qui ho va escriure? L'historiador assenyala que “hi ha moltes respostes possibles. Aquesta crec que és la més probable. Crec que podem estar segurs que componia al principi per interpretar al llarg de la costa oest de Turquia. Crec també que va anar a Troia i parts del paisatge i de l'escenari seguien vives a la seva ment. I crec que no escriu, hi ha inconsistències més fàcils d'entendre si es tracta d'una versió que mai no es revisa, com quan utilitza una forma del verb per a dues persones al gran novè llibre quan tres enviats arriben a Aquil·les. És molt probable que Homer afegís un tercer, Fènix, a una versió anterior de dos. El flux funciona bé si es compon oralment. Homer no interpreta memòria. No té text”.

“Així –resumeix– que no sabia llegir ni escriure. Va viure a l'extrem occidental d'Àsia menor. Va anar a Troia i va veure les seves ruïnes. Què més? Els símils, les comparacions. Hi ha 340 a la Ilíada, i són observacions individuals, no heretades de poetes de 400 anys abans. Apol·lo empeny Patrocle des del mur de Troia com quan un nen en la seva senzillesa amuntega sorra, s'ho pot imaginar?, a la platja per fer murs i un castell i després el trepitja en la seva estupidesa. I hi ha coses que el mateix Homer ha vist, incloses les caceres de lleons. No són una evocació d'antigues caceres a Micenes, sinó en temps d'Homer. Viu de petit en un poble. Per què no podia unir-se als seus amics i participar a foragitar un lleó?”.

“Difereixo de la gran tradició de Harvard, hi ha un sol autor, una visió mental coherent al llibre”

Amb la idea que Homer és l'únic autor, assumeix, “difereixo de la gran tradició de Harvard”. “Hi ha una visió mental coherent al llibre, i ho demostra l'anticipació que el recorre fins al final. El llibre X és una inserció entre la resta, sí. I una o dues línies es poden haver modernitzat, però no veig com la seqüència de poetes que haurien actuat en aquesta suposada tradició podria haver augmentat gradualment el poema. La Ilíada té una trama, no es poden prendre fragments, com tampoc no es pot dividir l'Odissea. També és un error la idea que podria haver estat un poema d'alguna manera natural. No. Una vegada i una altra hi ha caracteritzacions subjectives. Diomedes no és Aquil·les. Hècuba no és Helena. Són individus, hi ha una ment en funcionament darrere”.

La pregunta, diu, és com tenim avui el poema. “Com a historiador d'Alejandro, sé que va portar poetes amb ell a l'expedició. Van haver d'escriure sobre els seus èxits, però també actuaven. I solien representar obres i el que fos al campament. Per què Homer no va poder participar en una de les expedicions que les ciutats gregues a Àsia menor van organitzar juntes i imaginar el gran poema de guerra, cantat en una versió més curta després de la captura de la ciutat? És possible. I els homes van pensar que era meravellós. Quan van tornar li van donar l'oportunitat d'actuar en un festival i aquesta vegada el poema era força més llarg. I era tan meravellós que la següent vegada li van donar tot el festival i en va interpretar una versió llarga”.

“I després va pensar, no vull que això mori. I va veure que hi podia haver benefici. Com viurien els seus fills? I ho podria haver dictat uns fills que dominen el nou art de l'escriptura. Ja mort, si volies interpretar-ho, havies d'anar a la família i donar-los un regal. Vivien d'això. El memoritzaves i podies guanyar-te la vida interpretant-ho. Algú va afegir el llibre deu, es va fer popular i va entrar als textos principals que circulaven”. I afegeix que no creu que fos cec “per totes les observacions exactes contemporànies a En les darreres dècades hi ha hagut no poques reescriptures de les vides dels personatges de la Ilíada, donant per exemple veu a Helena de Troia. Lane Fox respon “amb força duresa a l'opinió que Homer va silenciar les dones, se'ls permet parlar i ho fan i de manera memorable, però no en són protagonistes principals. Si aquest poema fos sobre la caiguda de Troia, no tinc cap dubte que Homer hauria posat molt èmfasi en les captives. Però no és pas aquest poema. He viscut amb ell 64 anys i admiro l'energia de les persones que diuen que donaran veu a Briseida o alguna cosa així. Déu ens ajudi, quina mena de veu? No ha anat a una mena de Bryn Mawr College nord-americà només per a dones. Aquesta no és Briseida“.

”Si pensem -prossegueix- amb l'empatia de la indignada escriptora postfeminista del segle XX com li va anar a Briseida i escrivim un llibre sobre com va ser de terrible que Patrocle, amable, li hagués insinuat que Aquil·les s'hi casaria, és una ficció sobre una altra cosa. Hi ha un mercat i la gent li agrada llegir això. Però no critiquin Homer. És capaç de superar-los tots”.

Perquè, conclou, encara estem en conversa amb la Ilíada: “Si fos un dels pobres soldats que avui estan a Ucraïna acomiadant-se de la seva família, sabent al seu cor que mai tornaran però que han d'anar a lluitar contra aquests maleïts russos, no pensaria que el cant VI de la Ilíada és un món diferent d'homes estranys que pateixen masculinitat tòxica”. - Però va existir de debò Homer? - Just Barranco - lavanguaedia.com

En resum, com deia Saramago: l'Univers no sabria mai que Homer va escriure la Ilíada i un altre Homer, més important encara que l'altre, el Simpson, treballava en una Central a Springfield.