SUPRACONSCIÈNCIA: EL CIM DE L'ÉSSER

Al vast i enigmàtic teatre de la ment humana, hi ha un concepte que desafia la comprensió ordinària: la supraconciència. Més enllà dels límits del pensament quotidià i els embulls del subconscient, es troba aquest estat elevat, com un cim resplendent que pocs han aconseguit escalar. La supraconsciència és el far lluminós que guia el viatge intern, la llampada que revela els misteris més profunds de l'ésser. És un estat de percepció transcendental en què l'individu se submergeix en la pura essència de l'existència, lliure dels lligams de l'ego i el soroll mental. En aquest èxtasi contemplatiu, la dualitat es dissol, i només queda la unitat absoluta amb el cosmos.

Imagina't un oceà infinit de serenitat, on cada onada és un pensament, i tu ets l'oceà mateix, vast i immens, abraçant cada cresta i cada vall amb equanimitat. A la supraconciència, el temps deixa de ser una cadena i es converteix en un flux interminable d'“ara”. És un estat on l'ésser humà es connecta amb l'univers en una abraçada còsmica, on s'entreveuen veritats que, a la nostra vigília ordinària, romanen ocultes a les ombres. Aquest estat sublim no s'assoleix a través de la raó ni la lògica, sinó mitjançant un lliurament absolut, una confiança sense reserves a la dansa de l'existència. És un viatge que exigeix ​​desprendre's de les capes de la identitat construïda, deixant enrere les pors i els desitjos, per arribar al nucli pristí de l'ésser. 

Els relats dels qui han experimentat la supraconsciència són com a estrelles fugaces a la nit: breus i meravellosos, però profundament transformadors. Parlen d'una pau inefable, d'una comprensió intuïtiva de la darrera natura de la realitat, i d'una sensació de pertinença universal.

Potser la supraconciència és, en última instància, la recerca més noble de l'esperit humà, un recordatori que som més que la suma de les nostres parts, més que les nostres preocupacions terrenals. És la promesa d'un despertar a una veritat més gran, on la separació s'esvaeix i només queda la claredat diàfana de la unitat.

El doctor Manuel Sans Segarra es va interessar per primera vegada a les experiències properes a la mort (ECM) a través dels relats dels seus pacients. A mesura que escoltava les seves històries, va començar a adonar-se que hi havia una mica més enllà de la mort física. A partir d'aquí, va començar a investigar l'existència de la consciència i com es relaciona amb la vida després de la mort.

A l'entrevista, el doctor Manuel Sans Segarra explica que la consciència és una cosa que existeix més enllà de la ment i el cos. Segons ell, la consciència és una entitat separada que hi pot haver independentment del cos físic. Aquesta idea pot semblar estranya per a alguns, però el doctor Sans Segarra detalla proves científiques que donen suport a la seva teoria, i que trobareu durant l'entrevista. Especialment rellevant és la demostració de quina part del cervell s'allotgen els records de les ECM, i els estudis de psicologia i psiquiatria que se n'han fet.

La ciència pot explicar si hi ha vida després de la mort?

Les lleis de la física convencional no ho demostren i, no obstant això, sí que trobem respostes a les lleis de la física quàntica, com explica el mateix Doctor Manel Sans Segarra. La física quàntica és una branca de la física que estudia el comportament de la matèria i l'energia a escala subatòmica. Segons el doctor Sans Segarra, la física quàntica pot explicar com la consciència pot existir més enllà del cos físic. La física quàntica ens diu que tot a l'univers està fet de partícules subatòmiques que interactuen entre si. Aquestes partícules poden existir en un estat de superposició, cosa que significa que poden estar en dos llocs alhora. També poden estar entrellaçades, cosa que vol dir que estan connectades d'alguna manera que no podem explicar completament.

El doctor Manuel Sans Segarra troba arguments que desenvolupa durant l'entrevista per demostrar que la consciència pot estar entrellaçada amb la matèria i l'energia de l'univers d'una manera que a causa de les limitacions de les lleis de la física i la nostra pròpia ment no som capaços encara de comprendre i explicar. Aquesta supraconsciència és una forma de consciència que va més enllà de la ment i el cos i que pot existir en un estat de superposició i entrellaçament amb altres formes de consciència a l'univers.

Tinc molts dubtes, un és la veracitat de les afirmacions del Dr. Sans Segarra, la sensació és que és massa exhibicionista, cosa que resta veracitat a les seves teories, però, per altra banda, l'empara la seva llarga carrera professional. No ho sé, vegeu el vídeo i traieu les vostres pròpies conclusions.