UNA ALTRA DE CALAMARS!

Netflix ha estrenat aquestes festes la segona part de la sèrie de més èxit de la plataforma, El joc del calamar. La seva emissió fa tres anys va resultar una sorpresa sense precedents, així que la segona temporada s’ha rebut amb un entusiasme planetari. A Los Angeles, 1.600 persones van participar en una cursa de cinc quilòmetres per guanyar l’entrada a una estrena anticipada de la sèrie. A París, Netflix va tancar els Camps Elisis perquè mil participants poguessin mostrar tremp en una de les proves clàssiques del joc del calamar davant més de 20.000 espectadors. I a Seül, la plaça de Dongdaemun es va transformar en una sala de festes multitudinària per rebre la nova temporada. 

Si el 2021 va sorprendre que es disparessin les vendes de les vambes Vans dels concursants, ara Puma està produint la seva versió dels xandalls de la sèrie. El joc del calamar va generar guanys de 900 milions de dòlars a Netflix. La història que explica la sèrie és simple: 400 persones endeutades i desesperades participen d’un joc secret en el qual un guanyarà 38 milions en premis; la resta moriran. Totes les rondes són versions de jocs infantils. La premissa del programa és una crítica de la societat capitalista, obsessionada per competir. En uns moments en què hauria de preocupar buscar sortides col·lectives per aconseguir una societat més justa, equilibrada i solidària, la gent busca solu­cions individuals, la qual cosa està condemnada al fracàs. El més terrible és que a la sèrie els rics gaudeixen de l’espectacle i fins i tot aposten sobre qui guanyarà, com si es tractés d’una cursa de cavalls.

La distòpia de la sèrie cada vegada ho és menys. El 2025 ens portarà un món en què governaran personatges despreocupats del bé comú, que estimulen l’individualisme i que consideren la socialdemocràcia com un robatori. I la gent els vota, pensant que la sort els afavorirà com a Seon Gi-hun a la sèrie. I encara, una dada rellevant: la pressió dels adolescents coreans per ser els millors el dia del Suneung, l’examen d’accés a la universitat, ha aconseguit que Corea del Sud sigui el país desenvolupat amb més morts per suïcidi. Els calamars, millor a la romana que com a exemple de res. Màrius Carol, a la vanguardia.

Havia vist la primeta part de la seria al sweu dia, quew ni fu ni fa,pero la segona és encara més decebedora, mal feta, mal interpretada, amb moments fins i tot ridiculs, no explico el final per no fer un espoiler, pero no n'espereu gran cosa i no us decebrà tant.