EL PRES POLÍTIC MÉS ANTIC D'AMÈRICA

El marroquí Abderrazak Mounib i el sioux Leonard Peltier (a la foto, de pare anishinabe i de mare lakota o sioux) tenen en comú una condemna injusta. Abderrazak Mounib, el pres de la cel·la 127 de la presó barcelonina de Brians, va morir entre reixes, d'un infart, el 30 d'abril del 2000. Hollywood no s'hi interessarà mai. I és molt probable que sí per Leonard Peltier, el pres polític més antic d'Amèrica, segons Amnistia Internacional.

De fet, d'aquest símbol de la lluita pels drets dels nadius americans ja se n'han fet documentals i pel·lícules, com Incident a Oglala, produïda per Robert Redford i dirigida per Michael Apted, el mateix de Gorilas a la boira, encara que amb una gairebé inexistent carrera comercial. Leonard Peltier, el Mandela sioux, és a la presó des del 1976. Tenia 31 anys quan va entrar a la presó. Avui en té 80 i és besavi.

En els seus últims minuts com a president dels Estats Units, Joe Biden va commutar la doble cadena perpètua que pesava sobre ell per un arrest domiciliari perquè pugui passar els últims dies amb la família. Està molt malalt. Té greus problemes de cor, una hipertensió desbocada i diabetis (un problema endèmic entre els nadius americans, que toleren pitjor el sucre i els aliments processats).

L'FBI va muntar en còlera per la tancada atenuada, una gràcia presidencial que no arriba ni a indult, com va subratllar el nostre corresponsal als Estats Units, Francesc Peirón, un dels primers periodistes a explicar en profunditat el canvi de guió en aquest llarguíssim captiveri. Per al Federal Bureau of Investigation, no hi ha dubte que Peltier és el responsable de les morts dels agents Jack Coler i Ronald Williams.

Els dos detectius van morir a trets en un confús tiroteig a la reserva de Pine Ridge (la de Núvol Roja, a Dakota del Sud). Nombroses personalitats i organitzacions de defensa dels drets humans han denunciat durant el pràcticament mig segle de Leonard Peltier a la presó que el judici no va ser just i que l'FBI va manipular proves. Això podria explicar la inquina de l'agència federal contra l'acusat.

El president Biden va passar de puntetes sobre aquesta qüestió i va dir que creia a l'Estat de dret per no aixecar més butllofes entre els que criticaven la seva decisió, amb qui va voler llimar asprors. “Sóc optimista sobre la fortalesa de les nostres institucions legals”, va dir, alhora que apel·lava a “circumstàncies excepcionals” per actuar com va actuar. Quines circumstàncies? Potser la allau de dubtes sobre aquest cas.

Sobre la culpabilitat d'Abderrazak Mounib i Ahmed Toummouhi també hi havia molts dubtes. Tantes, que la fiscalia i la Guàrdia Civil, la institució que els va acusar i la que els va detenir, van avalar sense èxit l'indult. Mounib va ​​morir entre reixes d'un infart, clamant per la seva innocència. El seu company va continuar pres durant quinze anys, fins que va complir les tres parts de la condemna i no hi va haver més remei que deixar-lo anar. Anys després, el Suprem va anul·lar una de les condemnes de Toummouhi i va reconèixer l'error. Tot s'explica en un llibre que hauria de ser de lectura obligatòria a les facultats de Periodisme, Justícia poètica: dos falsos culpables en un país de quixot (Península), de Braulio García Jaén. És improbable que Hollywood s'interessi per aquests dos desgraciats (tot i que una productora espanyola estudia dedicar-los un documental).

El cinema, tot i això, ja s'ha ocupat de Leonard Peltier. No només amb la pel·lícula ja citada, sinó amb altres, com Warrior: the life of Leonard Peltier. A més, durant el festival de cinema independent Sundance, que va començar el 23 de gener i s'acabarà el 2 de febrer, també s'exhibirà l'últim documental realitzat sobre aquest cas, Free Leonard Peltier. Altres cineastes s'han ocupat del que va passar aquell dia a Pine Ridge.

Oliver Stone (Platoon, Wall Street, Nascut el 4 de juliol) va gravar una entrevista amb un encaputxat que confessava l'autoria material de les morts. El principal error de Peltier va ser fugir al Canadà quan sabia que el buscaven. Havia estat a la reserva i militava a Moviment Indi Americà (AIM, en les sigles en anglès). Dos coreligionaris d'aquesta organització van ser jutjats i exonerats per manca de proves.

Un d'aquells absolts era Bob Robideau, el seu cosí, amb sang chippewa i ojibwa, que amb el temps es va establir a Barcelona, ​​on va morir (el seu cos reposa al cementiri del Papiol). Si Peltier hagués estat jutjat amb ell i Darelle Butler, l'altre inculpat, el més probable és que hagués sortit tan ben lliurat com ells, però va fugir per por. I això va donar temps a l'FBI per aconseguir les proves de la culpabilitat.

Los dos hijos mayores y la viuda de Abderrazak Mounib, con su retrato - 

 Propias

El cronista va mantenir terminables conversacions telefòniques amb Abderrazak Mounib, a qui va visitar a la presó i al pavelló penitenciari de l'hospital de Terrassa. Es van fer amics. En una d'aquelles xerrades, l'intern de la cel·la 127 de Brians va explicar quina era la seva idea de la felicitat: “Estar al sofà de casa meva, abraçat als meus; ia taula, una hamburguesa de vedella, amb pèsols, patates i un ou dur”. És el pres de consciència més antic d'Amèrica (de tota Amèrica, no només de la de Trump i dels que confonen un continent amb un país). Ha patit una operació de cor, està cec d'un ull i té un aneurisme aòrtic que li podria provocar un sagnat en qualsevol moment. No sabem quins van ser els primers àpats casolans, però sí a què sabien. Ens ho va dir algú que no en va poder gaudir. A llibertat. - Domigo Marchena a la vanguardia.