En el seu escrit d'avui tracta Noxeus sobre La IA que somia amb ovelles elèctriques, i un dels temes que comenta i que m'ha semblat molt interessant o almenys curiós, és el dels micos infinits.
El teorema dels infinits micos afirma que si poséssim un grup de micos a prémer tecles a l'atzar, sobre dues màquines d'escriure, durant un període de temps infinit, els macacos podrien escriure finalment qualsevol llibre que se'ns acudís. La idea original va ser plantejada per Émile Borel, el 1913, i no ha perdut vigència, per la qual cosa hem decidit fer una passejada per un planeta infinit poblat per infinits micos aporrejant infinites màquines d'escriure.
La idea original del teorema dels infinits micos va ser plantejada per Émile Borel al seu llibre Mécanique Statistique et Irréversibilité, publicat el 1913. Originalment, Borel sostenia que si es posés un milió de micos a mecanografiar durant deu hores al dia era extremadament improbable que poguessin produir alguna cosa llegible. El propòsit de la metàfora era il·lustrar un esdeveniment extraordinàriament improbable. Al llarg dels anys la idea de Borel es va anar transformant en un concepte més elaborat, i després del 1970 el nombre de micos es va augmentar fins a l'infinit. També el temps implicat en l'escriptura dels textos es va fer infinitament llarg, i per això la conclusió es va convertir en la seguretat que els simis reproduirien absolutament tots els textos escrits per la humanitat, inclòs aquest mateix article.
En realitat, i abans de ficar-nos de ple en els conceptes matemàtics que es troben darrere aquesta afirmació, hem d'aclarir que no cal utilitzar alhora “infinits micos” i un temps “infinitament llarg”. Bastarien, simplement, infinits micos que premessin una sola tecla cadascun i s'aturessin, o un sol mico escrivint durant infinits anys per crear qualsevol text imaginable.
Suposem que la màquina d'escriure que utilitzen els nostres sacrificats micos disposen de 50 símbols diferents. Això és suficient per considerar totes les lletres de l'alfabet (sense discriminar entre majúscules i minúscules), els dígits del 0 al 9 i un grapat de signes de puntuació, inclòs l'espai entre paraules. La resta dels símbols que poden aparèixer en un text, com les lletres gregues o símbols matemàtics simplement poden ser anomenades com a “alfa”, “pi” o “suma”. Aquest fet no modifica en res la nostra anàlisi ni els seus resultats. També hem de suposar que els micos estan prou ben entrenats (o “desentrenats”, en realitat) per teclejar realment l'atzar. Això és una cosa difícil d'aconseguir a la pràctica –i si no preguntin als que escriuen algoritmes per generar números realment aleatoris– però és molt important per a la nostra anàlisi, així que suposarem que el mico ho aconsegueix). En aquestes condicions, la probabilitat que premeu una tecla determinada és de 1/50, o del 2%. Un text no és més que una seqüència de caràcters -lletres, números, espais i símbols- ordenats de manera que tinguin (de vegades) sentit. Vegem quin temps necessita el nostre mico per escriure alguna cosa coherent.
Això és suficient per adonar-nos que el pobre mico necessitarà “bastant” temps per produir -per exemple- un conte curt. “El dinosaure”, escrit per Augusto Monterroso i el text complet del qual és “Quan va despertar, el dinosaure encara hi era.” és considerat per molts com el conte més curt mai escrit, i posseeix una longitud de 51 caràcters. El nostre monito, suposant que fos immortal, té una possibilitat de (1/50) multiplicat per si mateix 51 vegades d'escriure aquest text. Demoraria 2,251799814 x 10^87 segons o 1,4 x 10^73 milions d'anys, un temps milions de milions de vegades més més llarg que l'edat de l'Univers, a tenir-lo llest. Si volem que escriviu les obres completes de Shakespeare necessitem un mico molt més ràpid, o bé augmentar el nombre de micos.
Pel que sembla, la part correcta del teorema és la inicial, en què Borel sostenia que si es posés un milió de micos a mecanografiar durant deu hores al dia era extremadament improbable que poguessin produir una cosa llegible. Tot això serveix, simplement, per donar-nos una idea de la vastedat de l'infinit. Tot i que amb prou temps un simple mico podria escriure fins a la Teoria Unificada de la física, sempre és més rendible -en termes de temps- utilitzar la raó i no escriure a l'atzar. Si no ho fem, no serem millors que un mico assegut davant d'un teclat.
Los monos, en el escrito, son utilizados para hacer un símil de lo que es una IA sin información (la llama recién nacida, sin acceso a bases de datos). Es decir, equipara lo que sería ChatGPT sin acceso a las enormes fuentes de las que se nutre, con un mono tecleando al azar.
ResponEliminaY en el escrito, se menciona también este asunto como una insinuación a la reflexión sobre las estúpidas ideas (a mi modo de ver) de la posibilidad de que las maquinas IA adquieran consciencia. Dice:
Sin embargo, una IA recién nacida, sin acceso a bases de datos, ¿sería capaz de operar únicamente sobre la base de información fresca y puntual de sensores?
¿Soñaría una IA con ovejas eléctricas?
Esto nos lleva de nuevo a la cuestión de la conciencia artificial y a la probabilidad de que surja de forma espontánea.
Esta es la cuestión de la que trata el escrito. Las cosas sacadas de contexto, suelen ayudar poco y confundir mucho. Me ha gustado el ejemplo del cuento de los dinosaurios. Lastima no se citen fuentes para poder profundizar.
El curiós és com ha evolucionat la teoria de Borel amb el pas del temps. El que passa és que en el fons no sabem fins on pot arribar, cap a on pot evolucionar la IA. l'altre dia vaig publicar un escrit al bloc en castellà en què es parlava de l'autoreplicació, i és si més no inquietant. De fet, si nosaltres hem evolucionat perquè no pot fer-ho una IA.
ResponEliminahttps://helenasubirats.blogspot.com/2025/02/autorreplica-la-ia-cruza-una-linea-roja.html
Por una razón primordial.
EliminaNosotros evolucionamos, como especie y de forma autónoma. No depende de un agente externo (por supuesto, tampoco de algun dios que lo decida). En cambio la inteligencia artificial, depende de una voluntad externa: la nuestra.
Aquí és on es crea el dilema, recorda el començament de 2001 de Kubrick. I si la IA desenvolupa una consciència pròpia?, té molta informació a processar, més que els micos de 2001 amb el monòlit..
ResponEliminaCap dilema. Sense cap animositat, company, però pel·lícules, són pel·lícules. No em sembla molt encertat barrejar la ficció amb la realitat present.
EliminaDe fet, estem parlant més de ficció que no pas de realitat, barregem teoremes amb metàfores en un totum revolutum. Quantes distopies han acabat fent-se realitat? Hi ha dilema i més d'un.
ResponEliminaCom vulguis. Es casa teva.
EliminaYo sigo con lo de antes, porque la entrada ha sido suplida por esta de los monos.
ResponEliminaEl IBI de l´eixample Consejo Ciento/Ramblas, (1.000 anuales y me quedo corto), más seguro immueble; más seguro ascensor; más mantenimiento escalera; más electricidad escalera y ascensor; más suplidos gastos de API; más mantenimiento (que no seguro) de ascensor; más seguro del inmueble...MÁS DERRAMAS IMPREVISTAS...con 800 € mes no te sale a cuenta alquilar un piso, porque sin derramas va lo comido por lo serviso, y eso que no te deje de pagar un mes...ahora vas y tienes que pintar interior, o arreglar fachada, o cambiar una deficiencia del ascensor, o cualquiera de los sumideros, o un atascamiento...Por menos de 1.200 no es rentable, no lo es, se lo crean o no, y si hay una buena oferta, hay que vender. Todo lo demás dolores de cabeza.
El salari mínim interprofessional és de 1.134 euros x 14 pagues. Qui pot pagar un lloguer amb aquests ingressos? suman-hi dos, és igual, el diferencial entre ingressos i preu de lloguer és desmesurat.
ResponEliminaUn pis a l'eixample actual quan va costar el seu dia, i quan val ara. El 1970 em vaig comprar el pis de 120m2, cost: 720.000 pessetes. Ingressos anuals meus 300.000 pessetes. NO HASE FALTA DESIR NADA MÁS.
Y yo hablo de los gastos que hay en Barna ciudad por el piso, Francesc.
EliminaA Barna, a Sabadell, ja ho sé, però aquest no es el problema més greu, el problema es que el desfasament entre ingressos y cost d' habitatge sigui lloguer o compra s'ha disparat una barbaritat.
EliminaMiquel,estamos hablando de alquiler social,que ya existe.Que digas,que en el Ensanche no debe existir es otra cosa.En Esplgues conozco un bloque,en Sitges también. Sólo pagas el alquiler,el resto es el propietario,en este caso sería el Ayuntamiento.Son difícil de conseguir,listas y puntos
ResponEliminaNo creo que el Ayuntamiento se meta en alquiler libre ni en venta de pisos,sería pisar el terreno de libre mercado.
Saludos
Vamos a ver, lo que intento es por lo que hay, lo que es, lo que cuesta. Se lo que cobra la gente y se de lo precario, pero sé lo que se ha de pagar en Barcelona centro de gastos de mantenimiento y sus derivadas.
EliminaYo no digo si ha o no de existir el alquiler social, yo digo que un inmueble de características similares, en el centro de Barcelona, de salida has de saber que por 70m2 , si este está catalogado como bien de interés cultural te generará muchos dispendios.
Que el propietario ha tenido una oferta, buena, por cierto, y se ha quitado un dolor de cabeza.
Existe la solución que he aportado anteriormente, con una vigilancia por parte de la Cámara de la propiedad y de la Generalitat.
Es que el tema anterior no es baladí, y hay que dejarlo claro.
De todas maneras, la solución aportada no es la mejor, y creará mucho conflicto dentro del mismo partido, porque ha creado jurisprudencia.
Un saludo
Miquel, no han creat cap jurisprudència, això pertany a la judicatura, simplement han solucionat - i prou bé - un greu problema, a un cost raonable.
EliminaL'IBI no sé que costa a BCN a mi em surt per menys de 300 euros l'any (dius 1000, em sembla molt, deu ser al centre). Despeses d'escala, electricitat, assegurança i manteniment d'ascensor van a càrrec de la comunitat de propietaris amb la quota corresponent que paga cada veí, no el propietari. Tampoc es tanta despesa, insisteixo un lloguer de 700/800 euros al mes és el raonable i és rendible.
Salut.
Hosti! Ara sí que no entenc res. Passem d'un tema a un altre dient que aquesta ha «suplit» a una altre. Que no podriu seguir el tema a l'entrada que li correspon? És com si m'estiguéssiu dient que us he tallat la conversa. No sé, deu ser que estic cansat.
ResponEliminaDoncs descansa, i no passa res, ja ho deia Serrat cada uno con su tema.
EliminaSalut.
Yo sigo con lo de antes, porque la entrada ha sido suplida por esta de los monos.
ResponEliminaSincerament, quan més o rellegeixo, més tinc la impressió que m'han dit: No vinguis aquí a emprenyar amb converses que no toquen. I crec que el tema eren els micos i la IA. ¿Estic errat?
Potser si o potser no, depén de l'estat d'ànim o simplement de considerar que no s'ha contestat degudament a l'entrada anterior. Com totes les coses, tot té la importància que li vulguis donar, en el meu cas, la importància al fet és zero. Llibertat d'expressió abans que tot.
EliminaRicard, te equivocas, en todo caso quien se tendría que enfadar sería Francesc, que es su página.
ResponEliminaEres muy suceptible.
Salut