En els darrers anys, aquestes noies, com a màrtirs de l'esquerra, s'han convertit en autèntiques icones. S'ha dit que el franquisme les va executar només perquè eren progressistes. Fins i tot hi ha qui sosté que ni tan sols se les va sotmetre a judici. L'historiador Roberto Muñoz Bolaños, doctor en Història Contemporània per la Universitat Autònoma de Madrid, en un documentadíssim estudi que farà parlar, contradiu aquesta visió.
Muñoz Bolaños ha investigat a partir de la documentació del procés: la seva conclusió és que “les Tretze Roses” van ser perseguides perquè estaven involucrades en una operació de lluita armada contra la dictadura.
El més sorprenent de l'estudi són les declaracions de les protagonistes al judici. La majoria van inculpar les seves companyes, i fins i tot familiars, mentre intentaven minimitzar la seva pròpia responsabilitat. Amb la seva vida en joc, hi va haver els que van dir qualsevol cosa per salvar-se. No van ser, per tant, heroïnes, però sí víctimes de la crueltat del règim. En això no es van diferenciar dels homes amb què van compartir militància, que també van parlar davant del jutge més del que hauria estat convenient.
Un militar que va actuar contra les Tretze Roses es deia Manuel Gutiérrez Mellado, futur protagonista de la Transició, l'heroi de la democràcia al cop d'Estat del 23-F. Aleshores era un franquista convençut. El seu cas ens mostra la complexitat d'un passat en què els grans personatges no sempre tenen el currículum irreprotxable que ens agradaria. L'execució del grup de noies va passar, en un primer moment, desapercebuda. Muñoz Bolaños analitza com es va convertir en un mite després de la fi dels consensos de la Transició i l'auge del moviment de la memòria històrica.
En un context com el del nostre país, marcat avui per la forta polarització política, el més probable és que 'Las 13 Rosas'. La veritat després del mite no agradi a tothom. Això no obstant, es tracta d'un intent honest d'escriure història sense prejudicis ideològics a partir del que podem demostrar amb les fonts. - Roberto Muñoz Bolaños
Ya se dijo en su momento que no era así, que no las asesinaron porque era militantes de un partido, pero el motivo que indica el escrito de " van ser perseguides perquè estaven involucrades en una operació de lluita armada contra la dictadura.", tampoco me cuadra,13 chicas y ningún hombre, formando un grupo de lucha antifranquista, no me cuadra. Pienso que el autor escogió a mujeres, que fueron asesinadas por diferentes motivos, para darle más sensibilidad, las unió en un teórico grupo de lucha. Pero bueno da igual ,el símbolo es valido.
ResponEliminaSaludos.
Machado decía que "La verdad es la que es y sigue siendo verdad, aunque se piense al revés"
ResponElimina...lo que no tiene es remedio ,deia Serrat, y la veritat és que les varen assassinar.
EliminaLo curioso es que Muñoz Bolaños no es de tendencia "conservadora", sino un historiador que le gusta escarbar.
ResponEliminaHe leído otros libros suyos, este no, pero lo tengo pendiente.
Todo viene deformado en las formas, el fondo es que fueron fusiladas, eso es lo que es, pero por lo que parece, no por los hechos que nos han explicado.
Miquel, la memòria històrica només s'ha aplicat als fets que afecten als vençuts, no a les barbaritats que aquests també varen cometre i no ho dic només per Paracuellos, hi ha les txeques que tu ho coneixes bé, i altres fets també molt greus.
EliminaMuy pocas veces en la vida los q aparecen como héroes, ni los q aparecen como villanos lo son al 100%, sea como fuere, que se fusiles a alguien por sus ideas ,siempre será una aberración , así q fue q las 13 rosas no fueran heroínas, pero son duda fueron víctimas de la crueldad , un abrazo fuerte !
ResponEliminaParece que más que por sus ideas fue por sus hechos, pero es lo mismo, no se debería fusilar ni matar nunca a nadie, la gente cambia, fíjate en Gutiérrez Mellado, de franquista convencido a valiente defensor de la democracia en el intento de golpe de Tejero.
ResponEliminaUn abrazo!