Els productors de qualsevol pel·lícula feta al Regne Unit estan obligats a mostrar-se-la a un organisme anomenat British Board of Film Classification (en els seus orígens, les mateixes sigles servien per referir-se a Comitè Britànic de Censors de Pel·lícules, molt menys eufemístic) que li atorga una etiqueta de recomanacions per edats, basada. El 2015, el cineasta independent Charles Shackleton, que llavors tenia només 22 anys, estava furiós per haver de pagar unes 1000 lliures al BBFC per cadascuna de les seves pel·lícules autodistribuïdes d'ínfim pressupost, així que va decidir organitzar una mena de protesta situacionista. Va recol·lectar diners entre altres cinèfils emprenyats per rodar una pel·lícula que es digués Paint Draying, és a dir Pintura assecant-se, i que consistís en això, minuts i minuts d'un pla d'una paret de maons pintats de blanc en procés d'assecar-se. El metratge seria tan llarg com diners aconseguís recaptar. Van ser deu hores i set minuts, que els membres del BBFC es van haver d'empassar. La pel·lícula té una segona vida a la xarxa social Letterboxd, on està penjada i la gent la utilitza per explicar qualsevol cosa diarística que els passi pel cap. Ha acumulat més de 18.0000 comentaris i té una puntuació de 4,9 estrelles sobre cinc. - Begoña Gómez Urzaiz a la vanguardia. Us deixo el trailer.