Els 17.000 nens assassinats als bombardejos sobre Gaza no tenen un Picasso que sostingui la flama com la dona del candil que va pintar al 'Guernica'. En aquesta massacre només hi ha foc, foc, foc, però no hi ha llum. Javier Pérez Andujar a el diario.es
Ja ningú no recorda què va morir làsser Arafat. La veritat és que es van dir tantes coses que, ara, a la Viquipèdia l'apartat dedicat a la seva mort es titula “Controvèrsia sobre la seva mort”. Ni tan sols ningú ja no recorda Yasir Arafat. La destrucció de Palestina també consisteix en la destrucció de la seva història.
És clar, eren altres temps. Els líders guerrillers portaven uniformes, roba de guerrilla. Així es vestien Arafat, Castro, el Che... No ens hauríem imaginat mai cap d'aquests amb vestit i corbata. Avui, es prefereix per als moments difícils el xandall o la roba de salvament. La indumentària també té els seus eufemismes. Mentre els governs de tots els països occidentals insisteixen que cal comprar i emmagatzemar més armament, s'amaga la paraula guerra en els seus discursos, se la proscriu a les comunicacions oficials, se l'expulsa dels informatius amb perífrasi i amb imatges domesticades i hipòcritament compassives. La paraula guerra és un tabú per als poderosos, és a dir, per als guanyadors, i únicament es transforma en realitat per als qui no en poden escapar.
Alhora, la paraula guerra sol utilitzar-se com a eufemisme d'altres formes d'assassinat. Cridar guerra a l'extermini de la població de Palestina és un eufemisme. Per això s'empra obertament aquesta paraula en aquest cas. Per descomptat, no hi ha guerra sense genocidi; però, des de sempre, la majoria dels genocidis s'han executat sense guerres. No calen quan sobra la força. A l'actual massacre de la població de Palestina, s'han comptat 60.000 morts fins al 4 de març passat. La xifra ha continuat creixent des de llavors. Una relació més detallada assenyala que els bombardejos d'Israel sobre la Franja de Gaza han matat més de 17.000 nens. L'organització Save The Children calcula que més de 26.000 nens han mort o han estat ferits a Gaza.
Per exemple, Àvila, Zamora, Mèrida, Motril, Osca, Eivissa, Conca... són ciutats espanyoles de gairebé 60.000 habitants. Imagineu-vos que alguna d'aquestes desapareix del mapa i ja no queda ningú. Cadascú i cadascuna dels seus habitants, minuciosament un per un, han mort perquè els ha caigut una bomba i els seus cossos jeuen rebentats sota les runes de les seves cases enderrocades. La veritat és que ja no existeix Àvila, o ja no existeix Mèrida, o ja no existeix Osca..., aquestes ciutats han estat esborrades simbòlicament i físicament de la faç de la Terra a l'extermini de la població de Palestina. A això es refereixen quan parlen de la guerra de Gaza ometent la paraula genocidi.
Recordeu Gernika? Hi ha un quadre de Picasso on l'art esdevé memòria col·lectiva i viceversa. El mateix passa amb els còmics de Paco Roca (L'abisme de l'oblit, sobre les fosses comunes; Els solcs de l'atzar, sobre la 9 Divisió dels republicans espanyols...). Gernika és actualment una ciutat de 17.000 habitants. Si tots els seus habitants fossin nens, si Gernika fos una ciutat de 17.000 nens, o 17.000 nenes, hauria desaparegut ara mateix per sempre, hauria quedat més polvoritzada encara que quan va patir el bombardeig dels avions nazis i del fasci al servei de Franco. Avui no hauria quedat ni una sola persona viva a Gernika, i tot seria muntanyes de nens morts. Els 17.000 nens assassinats als bombardejos sobre Gaza no tenen un Picasso que sostingui la flama com la dona de la llàntia que va pintar a la seva Guernica. En aquesta matança només hi ha foc, foc, foc, però no hi ha llum.
La guerrilla del còmic és el fanzine. Els dibuixants i les dibuixants aspiren a viure del còmic i el que fan és sentir-se vius a través dels fanzines. La vida s'assembla més a una flor que neix un dia, i mor al següent, que a un dinosaure, que només coneixem pels seus esquelets eterns. Un fanzine és un telegrama urgent, com la poesia urgent de Gabriel Celaya. Seguir viu és urgent. Als nostres carrers, a les nostres llibreries, a casa nostra, no tenim quadres de Gernika que ens parlin de Palestina, però tenim fanzines. Això ha passat amb BDS, un fanzine que acaba de sortir. El seu títol són les inicials de Boicot, Dibuixos i Sancions.
I el subtítol obeeix a aquestes mateixes inicials de manera més explícita: Boicot, Desinversions i Sancions a Israel. Perquè aquest és el lema i el nom d'un moviment global que crida a pressionar el Govern d'Israel, fins a fer-lo abandonar la seva política d'ocupació, colonialisme i apartheid, amb què massacra el poble palestí. Es tracta d'un fanzine comercialitzat amb finalitats benèfiques, 68 pàgines d'il·lustracions, historietes i articles d'autors internacionals (reuneix 35 firmes), que destina íntegrament la recaptació de les vendes a l'Agència de Nacions Unides per als Refugiats de Palestina al Pròxim Orient (UNWRA).
Al-Ali solía representar Palestina com una dona. Aquí, la Palestina cristiana i la musulmana i el nen Handala entre ambdues.
La portada (algú en pau, amb camisa blanca, acompanyat d'una papallona blanca, en un camp verd i, darrere, la xarxa negra d'una kufiya, el mocador tradicional que portava, per exemple, Arafat, però també sembla un reixat negre trencat, i també hi ha un sol vermell contra fons blanc..., són els quatre colors de la bandera coordinadora de la revista Forn de Calç). L'edició i la coordinació d'aquest número de BDS-Madrid es deu a la dibuixant Ana Pando, que també edita el fanzine Mano Opuesta, ia Héctor Cimbrón, un altre editor de fanzines i activista de la serigrafia.
Maria Medem, Sami Alwani, Nekudotexe, Evin Colins, Anuj Shrestha i Tana Oshima són alguns dels dibuixants que participen a la publicació. El coordinador, Héctor Cimbrón, escriu un article sobre Handala, el nen creat per Nayi al-Ali, el popular dibuixant de premsa palestí, que va patir la presó, que es va enfrontar a tots els dictadors del món àrab, i que va ser assassinat d'un tret, a Londres, el 1987. És gairebé un nen. No vol que els lectors el vegem, sinó que ens convertim en testimonis dels horrors que veu. Quan siguem dignes de ser mirats per aquest nen, Handala tornarà el cap cap a nosaltres.
No soy mucho de comic, pero me gustaría adquirir este, ¿ sabes dónde se vende? Admiro a todos los q siguen escribiendo sobre Gaza y a ti por seguir recogiendo estos testimonios, yo ya no sé ni qué decir sobre este asunto, siento q todos somos cómplices como lo fueron todos los alemanes y ciudadanos del mundo de permitir los campos de concentración nazis ..igual . Un abrazo fuerte FRANCESC! y perdona e por lo q e comenté el otro día , pero sí, indudablemente hay asuntos q desde dentro y desde fuera se ven muy diferentes, la perspectiva es determinante en cualquier opinión. Lo dicho, mil gracias y feliz jueves Santo!
No se donde se puede adquirir, ya lo miraré y te diré algo. Espera... ....lo encontré: https://fatbottombooks.com/books/comic/boicot-dibujos-y-sanciones. Un abrazo!
Abres la página Hay un apartado en la parte superior donde pone: LIBRO ARTE COSAS Pones el puntero encima de LIBROS, se despliega una serie de soporte: CÓMIC JUGAR ILUSTRACIÓN FANZINE ...etc No lo he visto abriendo FANZINE, que es de lo que se trata, aunque no he probado mirar en la lupa, que está en la parte superior izquierda, seguramente si le pones el nombre del fanzine, que no lo puedo encontrar, saldrá. Un abrazo
Jo he aconseguit entrar totes les dades, pero a l'hora d'activar la targeta, no me'n surto. Esperem que contestin al correu, ja et diré quelcom. He recordat una paraula suposo que en desús quan algú està malalt, es diu que está pioc. Cuida't
no sólo llenar
-
*Colmo*: Porción de materia pastosa o árida, o de cosas de poco volumen,
que sobresale por encima de los bordes del vaso, jarra o cualquier
recipiente que ...
La tilde y el paisaje urbano
-
Una calle de Sevilla donde se pueden leer los nombres de varios
establecimientos. Lena Chert/ShutterstockNo es ‘cafeteria’, sino cafetería:
la importancia...
«Fin del camino», de Tao K'ai
-
Versión de Juan Carlos VillavicencioAquí estoy, de setenta y seis años,con
el karma de una vida a punto de partir,vivo, no tengo sed de Cielo;muerto,
no me...
Miquel Giménez (Cómo Sánchez destruye España)
-
España atraviesa una crisis inédita bajo el sanchismo. La mentira se ha
convertido en norma, la división en estrategia y, el futuro nacional es
rehén de ...
Unos minimalismos musicales
-
*Sin título. (2011) Marco Moreira*
*E*l minimalismo ocupa un lugar destacado dentro del panorama de la música
contemporánea. Se presenta como una reacci...
Los punto y coma que propone el escribiente
-
El escribiente, desde su perplejidad vital, pues dice seguir asombrándose
de cuanto le roza y le toca, aun pasando por él tanta abundancia de días,
m...
La sombra de Mohamed IV
-
Joan Santacana repasa los conflictos históricos entre España y Marruecos y
se pregunta si al actual monarca puede apetecerle emular a su ancestro
buscando ...
Robe
-
[image: Concierto de Robe]
------------------------------
Antes de aquella noche tenía una vaga idea de quién era. Después…
Fueron horas lluviosas, más pr...
Els misteris d'en Mac – Cas 035
-
035 - EL CAS DELS SOSPITOSOS GENS SOSPITOSOS Passaven pocs minuts de dos
quarts d’una quan el director de l’arxiu històric de la ciutat ha entrat al
meu de...
Espejos
-
El escritor está sentado frente a su mesa, como cada mañana, con una taza
de café y una hoja inmaculadamente blanca en el centro. No es una blancura
cual...
EL NOVIAZGO DE LOS RESUCITADOS
-
Foto: J. X.
Cuentan los del lugar
que un invierno
fueron visitados
por una pareja
de viejos enamorados,
que, por tercera vez,
intentaban otro no...
Eternity: la vida más allá de la vida
-
* Eternity* dirigida por David Freyne (cineasta de Dating Amber) se ha
estrenado en cines españoles el día *5 de diciembre de 2025*. La cinta es
una com...
La fábrica de gelatina
-
Aunque el proceso fabril se desarrolla perticularmente ajeno al mercado
exterior, la acumulación de stocks pone en alerta al sistema. No fuera que
la mer...
M'agrada Tolouse perquè al riu hi veig el cel
-
M'agrada Tolouse perquè al riu hi veig el cel. M'agrada la gent, tan
diversa. M'agrada el ventall bigarrat de diferents gastronomies, l'ambient
dels es...
Para distraerme
-
Antes de abrir los ojos ya sentía mi cabeza latir como si hubiera vuelto a
quedarme dormido en la playa a mitad de la noche y el sol del amanecer me
despe...
Conversación con el alcalde Balmón
-
Hace unas semanas instauraron en Cornellà el sistema de apertura de
contenedores de basura con tarjeta. Nos la distribuyeron en el domicilio.
Parece que ...
De passeig per Leicester
-
Des de Ràdio Marina em van proposar participar en aquest project que es diu
Del poble al món, on els mitjans locals envien un creador de continguts a
par...
Aviso
-
A partir de hoy 5 de noviembre 2025, este blog ya no actualiza contenidos. Queda
así en una especie de hibernación o coma inducido (como prefieras). *Okan...
Huevos fritos
-
Un chico de Gamonal que quería aprender cosas se metió en la red hace ya
muchos años y aprendió muchas cosas.
Ese chico ya no es tan chico y entiende...
DESERTS ESTIVALS I D'ALTRES FACÈCIES
-
En general, i des de fa anys, els estius son una mena de deserts
informatius, fins i tot quan passen coses greus. Faré una excepció, lligada
a la meva ex...
Caer del pedestal (poema recitado por Auroratris)
-
Laura · Caer del pedestal (recitado por Auroratris)
No sé cómo agradecer tanto cariño sin sonar repetitiva y no encuentro las
palabras precisas para ...
Musa, Arte y Moda
-
Eugenia Silva, icono de belleza y estilo, ha sido la elegida para abrir
esta exposición que permanecerá abierta en el Thyssen hasta el 22 de
septiembre...
BARCELONA A CAU D'ORELLA (Ed. COMANEGRA)
-
Presentació el proper 12 de desembre a les 19'30 al CCCB, amb la presència
de Consuelo Bautista, Manuel Delgado i Xavier Theros. Us hi esperem!
No soy mucho de comic, pero me gustaría adquirir este, ¿ sabes dónde se vende? Admiro a todos los q siguen escribiendo sobre Gaza y a ti por seguir recogiendo estos testimonios, yo ya no sé ni qué decir sobre este asunto, siento q todos somos cómplices como lo fueron todos los alemanes y ciudadanos del mundo de permitir los campos de concentración nazis ..igual . Un abrazo fuerte FRANCESC! y perdona e por lo q e comenté el otro día , pero sí, indudablemente hay asuntos q desde dentro y desde fuera se ven muy diferentes, la perspectiva es determinante en cualquier opinión.
ResponEliminaLo dicho, mil gracias y feliz jueves Santo!
No se donde se puede adquirir, ya lo miraré y te diré algo. Espera...
ResponElimina....lo encontré: https://fatbottombooks.com/books/comic/boicot-dibujos-y-sanciones.
Un abrazo!
Mil gracias !
EliminaFrancesc, ya estoy mejor...dime como a María donde se puede adquirir.
ResponEliminaGracias
Qué bieeen!!!
EliminaMe n'alegro, ja em tenies preocupat. Cuida't
ResponEliminal'adreça és: https://fatbottombooks.com/books/comic/boicot-dibujos-y-sanciones
Abres la página
ResponEliminaHay un apartado en la parte superior donde pone: LIBRO ARTE COSAS
Pones el puntero encima de LIBROS, se despliega una serie de soporte: CÓMIC JUGAR ILUSTRACIÓN FANZINE ...etc
No lo he visto abriendo FANZINE, que es de lo que se trata, aunque no he probado mirar en la lupa, que está en la parte superior izquierda, seguramente si le pones el nombre del fanzine, que no lo puedo encontrar, saldrá.
Un abrazo
Jo he aconseguit entrar totes les dades, pero a l'hora d'activar la targeta, no me'n surto. Esperem que contestin al correu, ja et diré quelcom.
ResponEliminaHe recordat una paraula suposo que en desús quan algú està malalt, es diu que está pioc. Cuida't
Ostres...és cert ¡
ResponEliminaSalut