UN CRIT PER LA PAU, UN MOVIMENT GLOBAL


No són bons temps per a la pau. Al llarg de la història, la humanitat ha transitat per grans períodes de confrontació, guerres i conflictes. Les propostes per eradicar la violència no van servir i en la majoria de les ocasions Mart es va acabar imposant sobre Venus, i les bombes van pesar més que les paraules. A finals del segle XVIII i al llarg del segle XIX es va aconseguir fer una crida a favor d'una “pau perpètua” i els congressos de pau van proliferar al continent europeu. Personalitats com Emmanuel Kant i Victor Hugo es van fer els defensors de la pau.
Malauradament, l'arquitectura de la governança internacional predominant en aquells temps ens va portar a la Primera Guerra Mundial. El joc pervers de les aliances i el sistema de l'“equilibri de poders” ens van conduir a un resultat macabre i catastròfic, assolint els més de quaranta milions de morts, segons les estimacions oficials. La “drôle de guerre” no va tenir res de diversió i sí d'aberració en contemplar les escenes de soldats morint sense sentit al front militar.

La humanitat va tornar a ser testimoni d'un altre dels horrors més grans de la civilització amb la Segona Guerra Mundial. Sis milions de jueus i altres comunitats i minories van ser exterminats sistemàticament. A aquest Holocaust cal afegir-hi els més d'entre cinquanta-cinc i seixanta milions de persones que van morir com a víctimes d'aquesta contesa.

Aquests esdeveniments van fer recapacitar els dirigents per posar punt final a tota aquesta espiral de violència. La conscienciació generalitzada dels horrors viscuts va portar els Estats a declarar la necessitat de posar fi a aquest engranatge de guerra. El 1945 el “mai més” va donar a llum la ment i la decisió dels responsables polítics del món per proposar la creació d'una governança internacional en què les tensions es resoldrien pacíficament. Han estat vuitanta anys d'un clar compromís de Nacions Unides per la pau i la seguretat. Tot i això, avui observem amb enorme preocupació una deriva imparable a retrocedir i tornar als moments més foscos de la humanitat.

Tot i els avenços científics i tecnològics, la comunitat internacional ha tornat a “l'Edat de Pedra” política. El multilateralisme i la diplomàcia estan en hores baixes mentre que la violència i la força es tornen a imposar. L'auge del “militarisme” ens envaeix dia a dia. La guerra d'Ucraïna, la crisi al Pròxim Orient, especialment a Gaza, i les diferents guerres a l'Àfrica demostren que “valen” les vides de milers i milers de ciutadans innocents.

Avui dia les guerres es prolonguen i s'autoalimenten sense que la ciutadania sigui capaç d'exigir comptes als seus responsables immediats perquè s'aturin aquestes atrocitats. S'han traspassat tots els límits de deshumanització, i no ho podem ni ho hem d'acceptar. Davant aquest escenari de “Armagedón” col·lectiu de la humanitat, ens hem d'indignar i mobilitzar.

L'Aliança de Civilitzacions proposa un lobby, Un Crit per la Pau, un moviment global

Per això, l'Aliança de Civilitzacions de les Nacions Unides, juntament amb Religions for Peace, proposa el llançament d'una “aliança” o “lobby” per la pau sota el títol “Un Crit per la Pau, la Fi de les Guerres i el Respecte per la Legalitat Internacional”, un moviment global compromès amb l'abast d'una pau mundial justa i sostenible. Perquè de la mateixa manera que hi ha un lobby militarista i armamentístic, amb molta influència en les relacions internacionals, tots els que creiem en la pau ens hem d'unir i activar per contrarestar el seu poder. Els senyors de la guerra es juguen els seus diners, tacats de sang, però la humanitat es juga la seva existència. 

Están todos ustedes invitados al lanzamiento de este “Grito por la Paz” el próximo 26 de abril en Gernika, en el País Vasco, una ciudad que refleja los horrores de la guerra y la urgencia de paz cuando se cumplen 88 años de su bombardeo durante la Guerra Civil Española. Nos encontrarán en el Frontón Jai-Alai, a las 10 de la mañana. No falten. Toca movilizarse. Miguel Ángel Moratinos

5 Comentaris

  1. Ricard

    No hi ha res a fer. La pau, com els planetes habitables, sempre, sempre, estan massa lluny.

    Reply Delete 16 days
    1. Francesc Puigcarbó

      Ja, però potser ara, com ens demana Moratinos, toca mobilitzar-se, cadascú dins les seves possibilitats.

      Reply Delete 16 days
  2. Tot Barcelona

    Ya lo sabes, soy un nihilista en ese aspecto, puede ser que la edad ayude...todo es posible.
    Salut

    Reply Delete 16 days
  3. Francesc Puigcarbó

    Ya lo sé, pero por probar que no quede.
    Salut.

    Reply Delete 16 days
  4. Lluis Fancelli

    Allà ens veurem, Salut i Pau.

    Reply Delete 14 days
Més recent Anterior