Viu dins de molts de nosaltres un inquisidor. Un jo moralista gens indulgent que fa del judici als altres la seva principal raó de ser. Projectar errors i maldats sobre esquena aliena ens fa sentir millors. Un mode pràctic i senzill d'escapar de les pròpies misèries assenyalant obsessivament les que creiem advertir en els altres. El moralisme i el puritanisme de sofà no són novetats. Són més aviat materials fundacionals del món. Quan dones i homes ja no poblem la Terra l'inquisidor trobarà el mode de perpetuar-se en ella. És com la panerola, una espècie que sobreviurà a l'apocalipsi.

La festa d'aniversari de Lamine Yamal ha estat com una tempesta de les quals inunden el clavegueram obligant les rates a deixar-se veure en la superfície. Els fastos de la majoria d'edat del davanter blaugrana han causat el mateix efecte entre els apòstols de la moralitat. Qui més, qui menys, ha trobat l'excusa per a saltar a l'arena dels discursos per a sermonejar al xaval sobre com ha de manejar la seva vida si vol convertir-se en un home de profit.

Viu dins de molts de nosaltres un inquisidor. Un jo moralista gens indulgent. Se li han recriminat a Yamal pecats venials i pecats capitals. Fins al govern d'Espanya l'ha reconvenit per haver convidat a la seva festa a individus amb nanisme. De res ha servit que aquestes mateixes persones hagin sortit a explicar que s'ho van passar en gran i que van ser tractades amb respecte. Que la realitat no t'espatlli un bon titular progressista de solidaritat amb les víctimes, encara que hagis d'inventar-te-les!

També se li enlletgeix la contractació de senyoretes d'imatge, un eufemisme de dones florer –a vegades una mica més– el treball del qual consisteix a embellir amb els seus cossos més que amb els seus cervells els llocs als quals acudeixen. Res que no vagi a succeir aquesta mateixa nit en els llocs d'oci preferits i freqüentats per molts dels quals han aparegut en tromba per a criticar a Yamal. Ai, com a costa d'advertir la biga en l'ull propi!

Per criticar, al pobre Yamal fins li han caigut pals pel mal gust en l'elecció de regals, per l'exhibicionisme impúdic de l'excés o per tornar a casa trigui i amb cotxe amb amics que no portaven posat el cinturó de seguretat. I continuarem menjant festa de Yamal durant setmanes. Són molts els inquisidors que encara estan en la cuina aprofitant qualsevol sobra per a servir-nos més plats.

Espanya sencera aspira a ser el tutor de Lamine Yamal. Incapaços d'educar raonablement bé als propis fills – fer-los aixecar quan una persona major puja a l'autobús i altres coses d'allò més bàsic–, ara resulta que el país sencer ha trobat en Yamal la possibilitat de redimir-se dels seus propis fracassos. Un clàssic entre els clàssics: consells venc que per a mi no tinc. Deixem al xaval en pau. No ens necessita. No a nosaltres. Josep Martí Blanch.