Israel continua entrellaçant el seu cèrcol alimentari amb matances. Aquest diumenge, desenes de civils palestins, assedegats, feien fila en Nuseirat (centre de Gaza) per a intentar aconseguir alguna cosa de l'escassa aigua disponible quan un míssil israelià va impactar sobre ells i va matar a deu persones, sis de les quals eren nens. L'hospital Al Awda va confirmar haver rebut els cossos de les deu víctimes, així com altres 17 ferits (set menors), alguns en estat crític. Ramadan Hasan, un testimoni que va parlar amb l'agència AP, va dir que en el moment de la massacre uns 20 nens i 14 adults esperaven emplenar d'aigua els seus recipients, i que varis havien caminat fins a dos quilòmetres per a arribar al punt de distribució.
Aquests centres s'han convertit per a molts gazatíes en l'única font d'aigua potable, a causa del veto d'Israel a l'ingrés de combustible, que al seu torn ha causat el tancament de múltiples plantes potabilitzadores i xarxes sanitàries. A penes el 9 de juliol va entrar el primer carregament de fuel des de març, insuficient fins i tot per a cobrir el que es necessita en un dia, d'acord amb l'ONU, que alerta que l'escassetat “ha aconseguit nivells crítics”.
En resposta a la matança, l'exèrcit israelià va admetre immediatament que “una fallada tècnica” va fer que el míssil caigués “a desenes de metres de l'objectiu”, un milicià del Gihad Islàmic. “Les forces d'Israel lamenten qualsevol mal a civils no involucrats”, deia el comunicat, que afegia que “l'incident està sota revisió”.
O sia que els sis nens i els quatre adults varen morir víctimes d'una fallada tècnica, el que abans s'en deia danys col·laterals. Quan les disculpes oficials són tan estandarditzades o es presenten com a "fallades tècniques" en situacions en què hi ha víctimes civils, especialment infants, és comprensible que molts ho vegin com a cinisme institucionalitzat. La distància entre el llenguatge fred dels comunicats i la realitat traumàtica al terreny és abismal. Aquest tipus de reaccions generen indignació perquè semblen buides de responsabilitat o empatia real. El dolor no es pot desfer amb una freda nota de premsa.
Sin comentarios.
ResponEliminaPasará factura. Solo crean sed de venganza.
La pregunta sería, qui pagará la factura?, i quan?.
EliminaPero a mí no me consuela la factura, si alguna vez la reciben, que además también la pagarán justos por pecadores. Lo que me irrita no es solo la capacidad criminal del sionismo sino la inacción occidental que, claro, no quiere (no queremos) sacrificar su política.
ResponEliminaEsta inacción de occidente es una vergüenza colectiva, la factura de momento la está pagando el pueblo Palestino.
ResponEliminaEl precio del petróleo, que tendría que bajar, se mantiene estable, es una materia prima que para algunos países tiene fecha de agotamiento, les interesa un petróleo caro, mientras hacen inversiones, con gran retorno, incluido el fútbol, para cuando se acabe su tesoro
ResponEliminaEs lo único que preocupa a occidente y a los EUA, si se cierra el paso a los barcos o no en el estrecho de Ormuz, por donde pasa el 20% del comercio mundial. Su tesoro tiene los años contados, así como su fútbol.
ResponEliminaAnda, vi al Trump y esposa en el palco de autoridades, en la final de ayer
ResponEliminaLo vi, al lado de Infantino y una señora que no sé quién era. Por cierto. ¿Jugó Dembélé?, y dos: ¿Por qué dejamos ir a Cucurella?
ResponEliminaEso, por qué, que luchador
EliminaMucho mejor que Balde, y en su momento era ya nuestro.
EliminaSi Hamas no suelta los rehenes seguirán pasando estas cosas y es normal que pasen estas desgracias. Israel se defiende de una agresión brutal y cuando hay guerra, los civiles inocentes también pagan el pato. Cuando se luchaba contra Hitler habia bombardeos masivos contra objetivos civiles y no se ayudaba en nada a los alemanes civiles, se les saboteaban todas sus fuentes de alimentación, de combustible y de agua, se les condenaba al hambre, al frio y a la muerte con miles de toneladas de bombas sobre ciudades y pueblos. Nos guste o no es una guerra que Israel no ha comenzado y que Hamas prolonga de manera estúpida utilizando a su población civil como escudos humanos (que es crimen contra la Humanidad) y como arma propagandística. Hamas puede parar esta guerra mañana liberando los rehenes y no lo hace, eso es lo que le preocupa la población de Palestina. ¿Por que no se le exige a Hamas que libere a los secuestrados?, me pregunto yo.
ResponEliminaUn saludo.
Liberar a los rehenes es el último problema que preocupa a Hamás y a Israel, solo es el motivo, la excusa. Parece que no te estás haciendo las preguntas adecuadas.
ResponEliminaSaludos.