SREBRENICA: 11 DE JULIOL DE 1995

"L'11 de juliol de 1995 va succeir un dels pitjors episodis de la sagnant guerra de Bòsnia (1992-1995), considerat la major tragèdia humanitària a Europa després de la Segona Guerra Mundial. Aquest dia, les forces serbobosnianes van envair amb tancs a Srebrenica, obligant la fugida de desenes de milers de refugiats a les muntanyes o al campament de les forces de pau de l'ONU en Potocari, en el nord de la ciutat.

Tots buscaven refugi i protecció, però pocs ho van aconseguir. Van ser assassinats més de 8 mil presoners musulmans, principalment homes i joves; més de 30 mil nens, ancians i dones van ser expulsats de les seves llars. Els cadàvers van ser enterrats en fosses comunes.

Aquesta terrible matança va ocórrer sota les ordres del comandant Ratko Mladic, qui va ser condemnat en 2017 a cadena perpètua pel Tribunal Penal Internacional de la Haia: se'l va considerar culpable de genocidi i crims contra la humanitat durant la guerra de Bòsnia.

Antecedent històric de la massacre és la caiguda de Iugoslàvia, a partir del 1991, quan les repúbliques d'Eslovènia i Croàcia van declarar la independència. Els líders nacionalistes bosnians i serbis, com Radovan Karadzic i Slobodan Milosevic, es van proposar crear un territori poblat només per serbis. En el cas de Bòsnia, això va derivar en un intent de neteja ètnica de bosniacos o bosnians musulmans.

Entre 1992 i 1995 el territori va estar en guerra, i durant aquests quatre anys es van cometre diverses violacions als drets humans dels grups més vulnerables o perseguits: execucions en massa, i camps de concentració, on moltes dones i nenes van ser sotmeses a violència sexual i abús. El lloc de Sarajevo, un dels crims de guerra més terribles de la història mundial contemporània, va durar més de mil dies ―del 5 d'abril de 1992 al 29 de febrer de 1996― i va tenir com a tràgic saldo 12 mil morts i 50 mil ferits. A més, va provocar el desplaçament forçós d'unes 20 mil persones cap a Srebrenica, una de les sis àrees assegurades per l'Organització de les Nacions Unides (ONU), les quals van demostrar no ser efectives.

Lamentablement, en aquesta ocasió l'ONU va ser protagonista. Va ser evident la ineficàcia del batalló holandès Dutchbat, pertanyent a la missió de pau de les Força de Protecció de les Nacions Unides (UNPROFOR, sigles en anglès). Thomas Karremans, l'oficial d'enllaç, va ser amenaçat per Mladic en la reunió que van mantenir en un hotel de Bratunac, i va cedir a les exigències sèrbies. Fins i tot es van prendre una foto junts, avui vergonya de les autoritats internacionals. Mentre visitava el campament bosnià, Mladic es va deixar gravar per la televisió sèrbia, apareixent com un pacífic llibertador, tranquil·litzant als refugiats, als qui garantia el seu transport a una zona de control bosnià. La realitat va ser molt diferent: quan les càmeres van deixar de filmar, i sota el pretext de buscar criminals de guerra, mil 700 homes d'entre 16 i 77 anys van ser aïllats dels 25 mil refugiats, conduïts als afores i executats.

Posteriorment, aquests crims van ser jutjats pel Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia (TPIY): va sentenciar al exgeneral serbi Radislav Krstic a 35 anys; a Vidoje Blagojevic a 15; a Vujadin Popovic i a Ljubisa Beara a cadena perpètua; a Drago Nikolic a 35 anys; a Ljubomir Borovcanin a 17; a Vinko Pandurevic a 13, a Radivoje Miletic a 19, i a Milà Gvero a 5 anys de presó. L'expresident serbi Slobodan Milosevic també va ser acusat pel genocidi de Srebrenica, però va morir a la presó sense haver acabat el seu procés judicial. Com ja esmentem, però és important reiterar, Ratko Mladic, el Carnisser de Bòsnia, en 2017 va rebre la seva sentència, als 74 anys d'edat: cadena perpètua. El TPIY el va trobar culpable de deu dels 11 càrrecs en contra seva, incloent-hi genocidi, extermini, assassinat, trasllat forçat i crims contra la humanitat. Fins a 2019, 45 serbis havien rebut un total de 699 anys de presó pels diferents casos relacionats amb el Genocidi de Srebrenica davant diferents tribunals".

Tot això passava aquí al costat i els dirigents europeus malgrat constatar-ho, es rentaven les mans i van ser incapaços d'entrar en acció, de prendre mesures contundents contra la barbàrie genocida del règim de Milosevic. Fou aquesta passivitat de tot el món occidental que va donar ales als txétniks per massacrar el poble bosnià.

Hauria pogut posar una foto més crua que representés millor la tragèdia i l'horror d'aquells dies, no m'ha semblat oportú, la imatge calma de les tombes envoltades d'herba és una petita porta oberta a l'esperança que realment mai més es torni a repetir una tragèdia d'aquesta magnitud, però l'esperança com l'herba i les vides dels morts enterrats és fràgil, terriblement fràgil, i ja veiem que la tragèdia 30 anys després s'està repetint a Gaza.

Convé recordar les paraules de Valentin Inzko, alt representant internacional a Bosnia: “No debemos olvidar nunca estas víctimas, porque si lo hacemos, volveríamos a matarles por segunda vez.”