EL MODEL DE PICKMAN

“La emoción más antigua y más intensa de la humanidad es el miedo, y el más antiguo y más intenso de los miedos es el miedo a lo desconocido.” - HP Lovecrat - imatge generada por la IA Copilot.

 A l'univers ombrívol d'H.P. Lovecraft, hi ha relats que llisquen per la ment com una ombra persistent. El model de Pickman, escrit el 1926, és un d'aquells contes que no només pertorben, sinó que conviden a reflexionar sobre els límits de l'art, la percepció i la realitat.

La història ens arriba a través de Thurber, un narrador que comparteix amb un amic –i amb nosaltres– la seva experiència amb el pintor Richard Upton Pickman. Aquest artista ha estat repudiat per l'elit cultural de Boston per les seves obres grotesques, que retraten criatures monstruoses amb un realisme inquietant. Mogut per la curiositat, Thurber visita l'estudi secret de Pickman a un barri marginal. Allò que hi descobreix va més enllà de l'imaginable: els horrors que Pickman pinta no són invenció… són reals. El gir final, una fotografia reveladora, confirma que les criatures posaven per a ell com a models.

Lovecraft ens planteja una idea pertorbadora: i si l'art no fos una expressió de la imaginació, sinó una finestra que no volem veure? Pickman no crea monstres, els documenta. La seva pintura no és fantasia, n'és testimoni. Aquesta inversió de rols converteix l'artista en testimoni de l'innombrable. A més, el relat ens recorda que allò veritablement terrorífic no és el que se suggereix, sinó el que es mostra amb precisió. L'horror, quan es presenta com a realisme, es torna insuportable.

Lovecraft situa la història als racons oblidats de Boston, on la ciutat moderna es descompon i dóna pas a l'ancestral. L'estudi de Pickman, ocult en un barri decadent, funciona com a llindar entre el que és quotidià i el que és primitiu. Allí, sota terra, habiten les criatures que la civilització ha decidit ignorar. Aquest relat ha inspirat múltiples adaptacions, incloent un episodi a la sèrie Guillermo del Toro's Cabinet of Curiosities (Netflix, 2022), que reinterpreta la història amb una estètica visual poderosa i un enfocament més psicològic. La vigència de El model de Pickman demostra que la por a allò desconegut continua sent universal.

El model de Pickman és més que un conte de terror: és una meditació sobre el poder de l'art per revelar allò que preferim mantenir ocult. Lovecraft ens obliga a preguntar-nos què hi ha darrere de cada obra pertorbadora, i si l'artista no és, en el fons, un explorador del que és més enllà de la raó.

Aquest escrit està inspirat en aquest altre (que recomano) del DIARIO DE UN UNIONISTA.