LA CAPELLA GITANA DE 'HELIOS GÓMEZ'

En una de les seves estades a la presó  Model, on va ser reclòs en diverses ocasions per les seves idees polítiques, el poeta, il·lustrador i cartellista republicà Helios Gómez (Sevilla, 1905-Barcelona, 1956) va transformar el primer pis de la quarta galeria, l'espai que van ocupar durant el franquisme els presos condemnats a mort, en un oratori. S'ho havia demanat el rector de la presó, Bienvenido Lahoz, i l'artista, gitano, va representar  la imatge de la Mare de Déu de la Mercè, patrona de la ciutat i dels presos. La va representar amb trets romanís, amb el nen en braços sostenint a la mà un molinet de vent i, als seus peus, cargolant-se, els condemnats assetjats per un filferro espinós. Al davant, sobre la porta els angelets negres, tocant la guitarra, cantant i ballant, en homenatge a la cançó de Machín que pel que sembla li va inspirar. 

La pintura mural, que en el seu moment només van poder veure els presos però que forma part de la memòria històrica i de L'imaginari artístic de la ciutat, va ser cobert en  1998 per una gruixuda capa de pintura blanca per decisió de la Conselleria de Justícia, la titular de la qual era Núria de Gispert, i el director de la presó, que van al·legar suposades raons higièniques. Molts la van considerar ja irrecuperable. Però l'Associació Cultura Helios Gómez, que promou Gabriel Gómez, fill del pintor, i diverses comunitats gitanes, no van deixar de batallar durant dècades fins i tot que aquest mateix any el  Departament de Cultura, d'acord amb l'Ajuntament de Barcelona i de la mà del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC), sota la direcció de Mireia Mestre, va iniciar l'actuació per recuperar-les i convertir-les en un espai visitable.

Els restauradors han tret a la llum la decoració del sostre, l'existència del qual es desconeixia  Mane Espinosa

Després dels estudis preliminars, que van confirmar l'existència de pintura mural a tota la cel·la, aquest matí s'ha pogut contemplar una part, conclosa ja la fase més delicada i tècnicament desafiadora, la del descobriment, per a la qual cosa han hagut de desposseir, mil·límetre a mil·límetre, i amb una tècnica gairebé quirúrgica,  en alguns casos fins a sis capes de pintura superposada. Les pintures es coneixien gràcies a les fotografies existents, però no hi havia constància de la decoració del sostre, una volta estrellada, que al mig té un circulo, com si fos una hòstia en la qual figura una creu i els símbols  eucarístics, el blat i el raïm. Les estrelles, segons els restauradors, estan fetes amb el paper de plata que embolicaven les xocolatines que els familiars portaven als presos.

“Es tracta d'un tresor patrimonial que alguns volien que quedés ocult per sempre”, denúncia Collboni 

Helios Gómez, a qui La Virreina va dedicar el 2020 l'exposició 'Dies d'ira'. Comunisme llibertari, gitanos, flamencs i realisme d'avantguarda, comissariada per Pedro G. Romero,  va ser diverses vegades presos pel seu activisme polític. Segons consta a la seva fitxa a l'Arxiu de Salamanca,  els franquistes ho consideraven “perillós i d'acció, propagador d'idees”. Tant l'alcalde Jaume Collboni  com la consellera de Cultura Sònia Hernández, van assenyalar que la data triada per a la visita d'obres d'aquest matí no és casual, ja que aquest 31 de juliol es commemora el dia de l'“antigitanisme”,  la Gran Batuda o Presó general de gitanos, va ser l'intent d'extermini dels gitanos que vivien a Espanya el 1749. El projecte, ideat i dirigit pel marquès de la Cala, ministre del rei Ferran VI, consistia a recloure separadament els homes i les dones gitanos perquè no poguessin reproduir-se i aconseguir així la seva extinció.

Per a Collboni, es tracta de un “tresor patrimonial que havia quedat ocult durant massa temps, i que especialment alguns volien que quedés ocult per a sempre”. En aquest sentit, l'alcalde ha afegit que justament “hem fet el contrari, fer visible la memòria silenciada”. Segons la seva opinió, la capella és un “gest radical d'esperança, de dignitat i d'afirmació davant la repressió”. Per la seva part, Gabriel Gómez, que mesos enrere va cedir al MNAC sis olis, vint-i-set dibuixos i un llibre que l'artista que el seu pare havia volgut conservar per a si, s'ha mostrat emocionat y  ha recordat que de nen podia visitar-lo en la Model únicament el dia de Mercè.  Només van poder viure junts un any. El resta del temps havia d'anar a la presó,  on va ingressar en el 1945; va ser alliberat un any més tard i al cap de poc va tornar a ingressar. Va sortir el 1954, dos anys abans de morir, amb 51 anys.

El descobriment de les parts baixes de les parets, en les quals no hi ha cap figura, però en les quals s'acumula un major nombre de capes sobre l'oli de Gómez,  finalitzarà en l'últim trimestre de l'any i després començaran les feines de restauració i conservació per a l'estabilització definitiva de les pintures. - Teresa Sesé

Si en voleu saber més, passeu-vos per Can Cartisano, allí us informaran més a fons sobre Helios Gómez i la seva vida i obra.