CAMPOAMOR: SOPAR A LA FRESCA

Rialles, complicitat, receptes compartides, converses creuades i generositat a doll. Són els principals ingredients d’un plat majúscul: quatre sopars a la fresca, al mig del carrer, que l’associació de veïns de Campoamor –al sud de Sabadell– ha organitzat amb una gran acollida cada dimarts d’agost. La iniciativa va sorgir de manera compartida entre un programa per combatre la solitud de la Creu Roja i l’ A-porta de la Confederació d’ Associacions de Veïns de ­Catalunya (Confavc), “un projecte d’intervenció comunitària per a l’empoderament del veïnat”, tal com ho defineixen els impulsors. Paloma Arenós a la vanguardia.

Tot va funcionar des del principi gràcies al fet que va anar de boca en boca i als grups de WhatsApp plens de veïns del districte 6 de Sabadell (sobretot Campoamor, Espronceda i la Creu de Barberà). En cada cita setmanal s’han aplegat una vintena de persones, sobretot dones, moltes de la tercera edat més marxosa. Dimarts passat, l’últim de l’agost, van tornar a muntar una taula llarga davant de la seu de l’associació, al carrer Campoamor. Un lloc estratègicament escollit: exclusiu per als vianants, amb arbratge alt i una brisa refrescant, que va acabar aixecant més d’un plat i diversos gots al final de la vetllada.

Parapetades amb cistelles, neveres i tàpers a vessar, algunes de les participants arribaven amb el caminador, a pas lent, però amb el cor content. 

Cristina Giribet, de 79 anys, viu al Complex Parc Central, a pocs metres del sopar improvisat. Va portar coca de recapte amb verdures. Reconeix que aquesta iniciativa la connecta amb la infantesa. “Vaig néixer al carrer Les Paus de Sabadell i a l’estiu era molt comú el que fem avui: amb taules i cadires al carrer, els veïns sopàvem junts, tothom ajudava i feies molta pinya. Es notava l’esperit de barri”, ­recorda. “Ara –lamenta– ens hem tornat molt desconfiats, però idees com aquesta són genials perquè passes una bona estona a la fresca i comparteixes. Tornes feliç a casa”, explica agraïda.

L’acompanya María Sánchez, que treballa al centre d’ancians molt a prop d’allà, i conclou: “Això sí que és una autèntica xarxa social, aquí creem co­munitat. He vingut amb algunes jubilades i ens ho passem fabulosament!”.

Mentre flueix la conversa, a la taula hi ha un festival gastronòmic: la clàssica amanida de pasta, una altra de mongetes, una pasta de full farcida d’espinacs i pollastre, pastís de tonyina, dàtils amb cansalada, fruits secs, pizza, pernil, formatge, truita de xoriço... La taula és un gresol de cultures, amb dones –només hi ha dos homes (un noi i un nen)– les famílies de les quals van emigrar fa dècades d’El Bierzo, d’ Andalusia i d’Extremadura. A aquestes procedències que van arribar a Catalunya de la resta d’ Espanya se n’afegeixen altres de més llunyanes, vingudes més recentment. De Colòmbia o Bolívia, per exemple, com la Roxana, boliviana, que hi va anar amb timidesa, acompanyada de la seva filla, quan el convit ja havia començat i s’hi va quedar. La resta d’assistents de seguida la van acollir amb calidesa i totes dues van quedar enamorades de la festa organitzada entre els blocs de pisos. “L’estiu que ve, si es torna a repetir, segur que hi vindrem”, va anunciar.

La presidenta de l’associació de veïns del barri de Campoamor, Montsina Muniente, fa cinc anys que és al capdavant d’aquesta entitat bel·licosa que ja suma 40 anys de vida. És la primera vegada que, amb la junta, han organitzat aquesta activitat i el balanç no pot ser millor: “La idea va néixer per combatre la solitud, especialment a l’agost, quan molta gent no se’n pot anar de vacances o està en una situació vulnerable. L’organització ha estat molt fluida i des de la primera trobada hem tingut una vintena d’assistents de mitjana, la majoria dones”.

Especialment durant les setmanes de la duríssima onada de calor, els sopars van ser un petit oasi a l’asfalt de la ciutat. Després de la bona acollida, la pregunta és obligada: es repetirà l’agost que ve? “ Confiem que sí. A més, ens encantaria que es repliqués en altres barris de Sabadell”, conclou Muniente quan el sopar arriba a la fi amb un tall de gelat acollit amb gran felicitat.