ELS BOOMERS SÓN ELS CULPABLES (DE GAIREBÉ TOT)

Se'ls acusa d'enfonsar la sostenibilitat del sistema de pensions, que la seva preuada cultura de l'esforç ja no paga dividends i de ser responsables de la crisi de l'habitatge.Amb dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) de 2022, un total de 6,3 milions d'homes i 6,4 milions de dones són baby boomers. 

Són molts, ara ja més majors, amb ingressos superiors, promotors de la cultura de l'esforç i en els últims anys, culpats de múltiples mals per les generacions que els succeeixen. Els baby boomers, els nascuts entre 1958 i 1975 a Espanya, són una generació molt especial. Són els que, amb un cert retard respecte a Europa, van créixer en un context de prosperitat econòmica i de transformacions socials. Ara són criticats perquè posen en perill la sostenibilitat de les pensions, perquè l'ètica del treball que van practicar i van promoure ja no dona resultats, i en els últims temps, són també assenyalats com a presumptes responsables del problema de l'habitatge, que sofreixen particularment les generacions més joves.

Comencem per un clàssic. El seu paper de sospitós habitual quan es tracta de buscar les causes de la dificultat per a pagar les pensions. És cert que són una generació més nombrosa, que ha tingut més ingressos i que ara, quan ja està entrant en la jubilació, rep unes pagues més elevades. La reforma de les pensions del 2023 va ser dissenyada a partir d'aquesta irrupció dels baby boomers, de com dispararien temporalment el nombre de jubilats, amb un augment que es prolongaria unes dècades per a després tornar a reduir-se. Són, per tant, els dolents de la pel·lícula de les pensions: són més, cobren més i el sistema cruix, encara que de moment, la reforma ha passat el seu primer examen de sostenibilitat. Avaluació amb polèmica, però avaluació oficialment superada fins a un nou test l'any vinent

Després, ve un retret més social que estrictament econòmic. Els boomers són els practicants i els promotors de la cultura de l'esforç, aquella que prometia recompensa i estabilitat a canvi d'un treball esforçat, preparació conscient, dedicació continuada, i lleialtat a llarg termini en l'àmbit laboral. Creien en valors com l'esforç continuat per a aconseguir una estabilitat econòmica i professional. Ara, des de la crisi financera, aquest sistema de recompensa ja no funciona. Joves àmpliament preparats, productors més que capacitats, treballadors disposats a practicar la cultura de l'esforç, ja no reben la compensació promesa. “Hem fet el que ens heu demanat i no hi ha resultats”, es queixen fills decebuts als seus pares boomers que no troben resposta que donar-los.

Finalment, arriba la tercera, i més dura, acusació. La de ser responsables de la crisi de l'habitatge que castiga les generacions que els han succeït, i que s'ha convertit en el gran problema d'Espanya. La tesi és que els membres d'aquesta generació van accedir aviat a l'habitatge propi i fins i tot han invertit en altres immobles que lloguen. Els boomers s'han convertit en rendistes i són els menys interessats en què ara baixin els preus, tant de lloguer com de compra, i per tant, més reticents a polítiques públiques en aquest sentit. “Fins a boomers d'esquerres els costa moltíssim acceptar-ho, perquè va en contra dels seus interessos”, explica Javier Burón, expert en habitatge que acaba de publicar el llibre “El problema de l'habitatge”, i que manté la responsabilitat dels boomers en l'encariment dels pisos. El seu argument és que van sortir beneficiats de la política d'habitatge del franquisme, que va permetre a molts d'ells convertir-se en propietaris. A la generació X, la que va venir després, li va quedar poc; i per a milenials i els Z, ja res, l'oferta del pis compartit. 

Burón, actual gerent de l'empresa pública d'habitatge de Navarra, i anteriorment gerent d'habitatge a l'ajuntament de Barcelona amb Ada Colau, i viceconsejero del govern basc entre 2007 i 2009, formalitza la seva crítica amb la frase “No tots s'estan comportant com a especuladors, no; però tots són rendistes i una part d'ells són especuladors”. Una afirmació discutible, perquè responsabilitzar del problema a tota una generació sembla una extrapolació exagerada. Identificar a boomers amb rendistes pot avalar-se parcialment amb dades, perquè és en aquestes franges d'edat on hi ha majoria de propietaris; però col·locar-los l'etiqueta d'especuladors, a només un pas d'un fons voltor, sona molt excessiu.

Que els rendistes tenen una certa edat ho indiquen les dades del Banc d'Espanya quan mostren la gran diferència entre joves i majors pel que fa a ser propietaris d'un immoble. La taxa de propietat de les llars amb un cap de família menor de 35 anys és ja només del 31,8%, una caiguda dràstica respecte al 70% que marcaven les estadístiques en 2011. I la comparativa amb els majors és clara. Entre els de més de 65 anys, el percentatge de propietat supera el 83%, i a més edat la taxa va augmentant, segons l'Enquesta Financera de les Famílies publicada l'any passat que recull les dades del 2022.

És la generació que retrata el mallorquí Bartolomé Seguí en el còmic que porta precisament aquest títol: "Boomers". Seguí, també un boomer, descriu als seus cóetanos amb ironia i to amable i empàtic. En les vinyetes, no surten boomers propietaris i rendistes, però sí els temes recurrents d'aquesta generació.  Una generació per a la qual les rendes immobiliàries no són sinó un dels pagaments per l'esforç que els van prometre per un treball dur i constant, i per tant, consideren que les hi han guanyat a pols. Combinar els seus drets i els de les generacions posteriors és un dels desafiaments de la política d'habitatge, convertida en l'autèntic forat negre d'aquests anys en què es combinen unes dades macroeconòmiques espectaculars amb unes dificultats palpables en el dia a dia. 

L'estacionalitat de l'economia espanyola provocarà previsiblement una caiguda de l'afiliació en les dades d'agost que es coneixeran aquest dimarts. L'any està sent molt positiu en el mercat laboral, amb rècord d'afiliacions, però agost sempre passa factura, especialment pel sector de l'educació i l'hostaleria. Els professors acomiadats durant l'estiu que seran contractats de nou més endavant i la fi de la temporada turística es noten habitualment. Com a referència, l'any passat, que va ser excel·lent en termes d'ocupació, en aquest mes va perdre 193.000 llocs de treball. Jaume Masdeu