Pedro Sánchez ha assegurat que el seu Govern serà el “garant” que no es retalli el dret de les dones a la interrupció voluntària de l'embaràs per part de cap administració pública, després de la polèmica suscitada a l'Ajuntament de Madrid davant la pretensió, després matisada per l'alcalde José Luis Martínez-Almeida, d'imposar una informació sobre presumptes traumes posta. El cap de l'Executiu va instar així dijous a posar peu en paret davant del “sectarisme polític i dogmatisme ideològic” que va atribuir al Partit Popular i la ultradreta de Vox.

L'avortament és objecte de controvèrsia des de fa anys i panys, aquest escrit és del 2012, però els problemes sobre l'avortament segueixen sent els mateixos tretze anys després, i aquest és problema que tenim sense resoldre...

 “Haig de reconèixer que no soc en l'àmbit personal partidari de l'avortament, però no ho soc per qüestions religioses, i possiblement ni tan sols ètiques, simplement no em sembla bé de la mateixa manera que de vegades no saps per què t'abelleixen unes coses i altres no, perquè unes decisions determinades et repugnen i altres simplement les comprens i justifiques. I no ho dic per la lletania dels catòlics intransigents, que si és matar o assassinar un fetus, i bajanades demagògiques d'aquestes que s'eroguen en erigir-se ells en el bastió d'un comportament ètic que tan poc han practicat, i practiquen i que a més a més ens volen imposar. El problema de l'avortament tal com jo ho veig és que ningú té cap dret a interferir-hi, ni l'Estat, ni la Justícia i menys encara l'Església, perquè és aquesta una decisió personal de responsabilitat absoluta de la dona embarassada.

Malgrat quan he dit i com afirmava al començament no en soc partidari perquè un embrió, un fetus és ja vida, però no vida donada per Déu, vida a seques, i no em sembla bé el fet d'avortar, ara, no soc jo ningú per condemnar-ho o criminalitzar-ho com fan sobretot els catòlics, a banda que s'haurien de preocupar dels seus, però aquests catòlics volen controlar la vida de tothom i imposar la seva ètica i moral a tothom, que aniríem arreglats també si els féssim cas. No són precisament allò que se’n diu un exemple a seguir al llarg de la seva història de més de dos mil anys, perquè si algú hi entén d'anorrear són ells i quan s'hi han posat, s'hi han posat.
He vist néixer les meves filles, totes tres, i el miracle de la vida, aquella menudalla que surt per un forat angost, que sembla impossible pugui passar i treu primer el cap i de mica en mica va sortint i tarda una eternitat a arrencar el plor, i te la donen, i l'agafes com si fos una delicada figura de porcellana i la sents bategar sobre teu, i aquella cosa menuda, ploranera, arrugada, bruta encara, vermella, que ja té la seva pròpia entitat, i diguem-ho clar, lletja de nassos, és com un gran i inexplicable miracle que passa a formar part de la teva vida..... per sempre.

Tant que ens entabanem en buscar quin és el sentit de la vida, i potser és aquest, tenir fills, que ens donen nets i al pas que anem, nets que et donaran besnets. Néixer, reproduir-se i morir, per perpetuar l'espècie, que semblant poc, ben mirat és molt.
No estic a favor de l'avortament, però tampoc hi estic en contra, no soc qui per jutjar ni dir que ha de fer ningú en una qüestió tan personal i important com aquesta, puig qui dona la vida és qui decideix arrabassar-la, si li sembla o es veu en la necessitat, i no hem d'oblidar que la vida la dona la relació d'una parella, i no Déu, si de cas la pròpia naturalesa, que és qui, al cap i a la fi, també ens l’acaba arrabassant, i no sempre en el moment més oportú.”