Ricard D., un dels participants de Lleida sense cotxe, amb la bicicleta plegable en un carrer de Lleida. foto: Massimiliano Minocri a el país. Tot i que la pregunta que se m'acut seria, ¿cal anar amb crocs amb bicicleta o és motiu de prohibició?.

Lleida copia a Suïssa i prova de baixar del cotxe durant un mes als seus ciutadans: “Amb bici gaudeixes més de la vida” és l'eslògan. Els experts consideren que la iniciativa és positiva, però demanen mesures més ambicioses per a impulsar la mobilitat sostenible. Conduir és un hàbit rutinari i molt resistent que porta al fet que molta gent usi el cotxe per inèrcia fins i tot per a desplaçaments curts, sense tenir en compte si és l'opció més ràpida o eficient —per exemple, mentalment no solem comptar el temps buscant aparcament—. Encara que el més efectiu per a canviar aquest costum són les restriccions al trànsit —com les zones de baixes emissions— i una bona xarxa de transport públic i carrils bici, hi ha també un altre tipus d'iniciatives que tracten de fer replantejar-se aquesta inèrcia. És el cas d'Un mes sense el meu cotxe, un pla pioner que proposa aparcar el vehicle 30 dies a canvi de transport públic gratis i bicis elèctriques, que es va aplicar per primera vegada en una regió de Suïssa i ara arriba a Lleida. Els experts consideren que la idea és positiva, però demanen mesures més ambicioses per a impulsar la mobilitat sostenible.

“Als participants els oferim un kit de mobilitat segons les seves necessitats: l'abonament de transports per als autobusos de Lleida, una bicicleta elèctrica amb casc i cadenat, un rellotge comptapasses, un plànol de la ciutat i un altre de Metrominuto, que mostra les distàncies a peu”, explica una portaveu municipal. “Hem rebut més de 110 peticions de participació, de les quals hem seleccionat 10 ciutadans per a aquesta experiència pilot, intentant que anessin de diversos barris, edats, estudiants i treballadors… per a tenir una mostra més diversa”, continua. Els 10 primers van poder fer-ho el maig passat, i en aquest mes d'octubre ho estan realitzant altres 10.

Un dels primers va ser Ricard D., funcionari de 49 anys que treballa per a l'Ajuntament ilerdenc: “Quan em vaig assabentar del projecte vaig voler participar, em sembla una idea molt interessant. Ens van oferir una targeta de transport públic per als autobusos municipals i dues bicicletes, una elèctrica i una altra normal de lloguer de bicis municipals”, diu. Què tal li va anar? “Em va venir genial la bici elèctrica, perquè treball a quatre quilòmetres de Lleida, i em va perfecte per a arribar ràpid. Amb bici gaudeixes més de la vida: fas esport, és bo per a la teva salut i vas més alegre”, prossegueix.

Si és el cas, ha aprofitat l'experiència per a convèncer-se que no val la pena usar el cotxe per a una sola persona: “En general vaig amb bici. Si no em queda més remei, perquè plou o fa molt fred, comparteixo cotxe per a anar al treball, és a dir, no uso un vehicle de cinc places per a una sola persona. He parlat amb altres participants i varis han deixat d'usar tant el seu vehicle privat. Jo li recomano a tothom que intenti canviar la manera de moure's”.

A l'octubre ho està gaudint Joaquín Torres, peruà de 24 anys, que estudia i treballa en l'urbs catalana: “Viu en el centre, vaig a la Universitat, que està als afores, i a un treball que també està als afores. M'han deixat una bicicleta elèctrica durant un mes i l'estic aprofitant moltíssim, arribo molt abans i aprofito més el temps”. Quan acabi la iniciativa, li agradaria continuar usant un d'aquests velocípedes.

Torres sap que per a una altra gent és més complicat aquest canvi: “Lleida és una ciutat envoltada per molts pobles pròxims —Alcarrás, Balaguer…—, i per als qui viuen fora és més complicat per a venir d'una altra forma que no sigui cotxe. Als meus companys de treball els he comentat la iniciativa, però els que venen amb cotxe no volen deixar-ho”.

La regidor de Mobilitat de l'urbs catalana, Cristina Morón, va explicar a l'inici: “L'objectiu és conscienciar a la ciutadania que existeixen mitjans de transport alternatius al vehicle privat més ràpids, menys contaminants i més saludables”. I va reconèixer que la idea “segueix l'exemple d'experiències d'aquest tipus realitzades en altres ciutats europees, com la de la ciutat de Payerne, a Suïssa”.

Allí, la regió suïssa de La Broye —una zona rural situada entre Berna i Lausana— va llançar al juny de 2024 una iniciativa homònima per a 33 voluntaris —es van presentar prop d'un centenar—, als quals va oferir de manera gratuïta un abonament de transport públic, una bicicleta elèctrica, un abonament al servei públic de bicis i a un servei de carsharing (cotxes elèctrics de lloguer). Els ciutadans podien triar un o diversos serveis. Philippe Pillonel, un dels participants, va explicar a EL PAÍS que gràcies a això va canviar el cotxe pel transport públic: “Viatjo més feliç, arribo al treball després d'haver revisat els correus importants i torno a casa amb la ment buidada, sense haver de concentrar-me en la carretera. Tinc la sensació que ara aprofito més el temps”.

Ara que la proposta arriba a Espanya, i podria replicar-se en altres urbs, és bon moment per a reflexionar sobre ella. “Aquestes propostes formen part del que anomenem accions de màrqueting personalitzat, on l'objectiu és fer conscient a la gent que hi ha alternatives enfront d'un hàbit molt consolidat, és a dir, serveix perquè reflexionin que potser poden arribar igual de ràpid d'una altra manera, i a més amb possibilitats de gaudir més del propi desplaçament o fins i tot amb la sensació d'un major aprofitament del temps de viatge”, explica David Lois, professor de Psicologia Social en la UNED i expert en mobilitat. I continua: “En qualsevol cas es tracta d'una iniciativa interessant però modesta quant al nombre de participants (podria plantejar-se a major escala), i en termes generals la seva eficàcia és limitada en el temps si no s'acompanya d'altres mesures estructurals com a restriccions al cotxe, noves línies ràpides de transport públic, o la creació d'una protegida xarxa de carrils bici”.

Julio A. Soria, catedràtic d'Urbanisme i Ordenació del Territori i investigador de Transyt-UPM, tèrcia: “Pot ser interessant per a visualitzar un problema, que és el d'una dependència excessiva del cotxe a les ciutats, sobretot en urbs petites com Lleida en les quals no fa tanta falta, però la considero més aviat una mesura més de conscienciació que una mesura realment efectiva, perquè s'està fent a una escala molt petita”.

Al seu entendre, pot ajudar a fer a la societat més conscient del problema de l'excés de cotxes en les urbs, però en aplicar-se a tan pocs ciutadans és complicat que generi grans canvis. “És original, i em sembla interessant que es faci en ciutats petites, perquè el problema aquí està molt més delimitat i les taxes de motorització són altíssimes, però potser tindria més calat regalar l'abonament de transports per a qui doni de baixa el seu cotxe, com fa l'Àrea Metropolitana de Barcelona, o que s'acumulin punts per deixar el cotxe a casa i es puguin gastar en transport públic”, conclou. Miguel Angel Medina al país

Baixar de Sabadell a BCN pel riu fins a Sant Adrià, es pot fer en 45 minuts, i si es pogués baixar per l'autopista es faria en menys temps, tot és qüestió de prioritats, a banda que ja cinquanta anys enrere baixar a Barcelona des de Sabadell en teren era molt més pràctic que en Cotxe i ara encara ho és més, sobretot perquè tant Renfe COM ferrocarrils de la Generalitat funcionen com un metro i amb puntualitat Suïssa. 

Aquesta mesura, sembla palès que seria útil en zones com l'Area metropolitana de Barcelona, car fora vila, en zones rurals aquest procés és molt més complex de dur a terme, i tampoc en aquestes zones, tenen aquesta massificació de vehicles. De fet, s'hi haurien d'anar adaptant, car en no massa anys es veuran abocats a prescindir de l'automòbil, l'evolució els porta de manera inclement cap allí.

Quant a Sabadell, segons quins trams es por agafar el tren com si fos un metro, o l'autobús, o simplement desplaçar-se en bicicleta, patinet, moto o a peu, les distàncies no són tan llargues, la màxima serien 8 quilòmetres que tampoc es tant El bescantat patinet es l'eina perfecta per desplaçar-se en una ciutat, només caldria educar als seus conductors. Solucions n'hi ha i son factibles per eliminar a un intrús en una ciutat, com és l'automòbil. L'altre intrús, el més incívic de tots, no el podem erradicar, són els vianants.