UN NOBEL DE VERGONYA ALIENA

María Corina Machado no s'ha caracteritzat per defensar en tot moment una sortida pacífica al laberint del seu país, com suggereix l'acta del premi. Arran del recent bombardeig dels EUA a una embarcació en aigües internacionals del Carib que va deixar 11 morts, va manifestar que “falta poc” per a la caiguda de Maduro. Marco Schwartz a eldiario.es

El comitè del Nobel de la Pau estava ficat en un bon embolic aquest any per concedir el guardó. Donald Trump, el president del país més poderós de la terra, estava convençut que ningú s'ho mereixia més que ell. Proclamava als quatre vents que havia resolt set conflictes bèl·lics a diversos punts del planeta. I en les hores prèvies a l'anunci del premi havia aconseguit imposar al Govern de Netanyahu i Hamàs un acord sobre Gaza que, a curt termini, es traduirà en un alto el foc després de dos anys d'infern a la franja i en un bescanvi de presoners. Una excel·lent notícia, sens dubte. Una altra cosa és que el “pla de pau” de 21 punts arribi a materialitzar-se i, més important, que porti una pau duradora a la regió.

Tot i aquests èxits de Trump, el Comitè del Nobel de la Pau segurament era molt conscient que premiar-lo era una aposta de molt alt risc, que podia tenir greus conseqüències per al prestigi de la més que centenària institució. D'una banda, el paper del president dels Estats Units a Gaza no ha estat precisament pacifista, ja que s'ha mantingut de manera inequívoca del costat de Netanyahu mentre Gaza era devastada. De l'altra, el somni declarat de Trump de convertir la franja en un “resort” de luxe no revela una persona compromesa desinteressadament per la pau.

Però concedir el guardó a Trump era problemàtic no només pels dubtes que subsisteixen en el tema de Gaza. Els membres del comitè Nobel haurien tingut seriosos problemes per justificar la designació com a paladí de la pau a un personatge atrabiliari que està posant en risc la institucionalitat democràtica del seu propi país, que ha promogut una ofensiva de tall racista contra la immigració, que ha declarat una guerra (sí: una guerra) comercial a mig món, i se salta per la bomba embarcacions en aigües internacionals del Carib sota l'acusació (potser fundada, però no demostrada) de transportar droga de Veneçuela als Estats Units.

El comitè del Nobel estava en un seriós compromís. No era fàcil enfrontar-se als capricis de l'home més poderós del món ia les pressions que, segons informacions periodístiques, estava exercint la Casa Blanca sobre els organitzadors del premi perquè els ho atorguessin al capdavant. En aquest ambient d'alta tensió, el president del comitè va comparèixer aquest divendres a les 11.00 hores per anunciar la decisió del jurat: el guardó del 2025 anava per a –tachán, tachán- María Corina Machado “per la seva incansable tasca per a la promoció dels drets democràtics de Veneçuela i per la seva lluita per aconseguir una transició”.

No cal ser un malpensat per sospitar que es va tractar d'una pirueta amb l'objectiu de no donar el premi a Trump i, alhora, atorgar-lo a una persona que manté una relació excel·lent amb el president nord-americà, s'identifica amb les seves polítiques, dona suport a la seva estratègia a Veneçuela i, a més, es troba en la clandestinitat a causa de la persecució que és objecte per part del règim. És indubtable que Veneçuela avui no és un país democràtic. I que el chavisme va robar descaradament les darreres eleccions presidencials. Però, cal dir-ho tot, Machado no s'ha caracteritzat per defensar en tot moment una sortida pacífica al laberint del seu país, com suggereix l'acta del comitè del Nobel. Només en els darrers temps ha matisat, per raons pragmàtiques, la seva posició favorable a un final per la força del chavisme amb la intervenció dels EUA. Arran del recent bombardeig d'una embarcació que va deixar 11 morts, va manifestar, en una intervenció virtual en un fòrum a Panamà, que falta poc per a la caiguda de Maduro.

El comitè del Nobel tenia a mà millors opcions per atorgar el guardó. Hauria pogut, per exemple, localitzar un dels tants grups d'israelians i palestins que, malgrat el clima imperant d'odi, han seguit durant els dos darrers anys lluitant des de la marginalitat per mantenir oberta una escletxa d'entesa entre els seus pobles. Una aposta així hauria estat un estímul per als que han seguit creient sincerament en la convivència en uns temps en què res no sembla convidar-hi. Però aquesta oportunitat es va perdre. El jurat, segons sembla, va preferir treure's un as de la màniga per intentar atenuar l'enuig del president nord-americà per no ser reconegut pel món sencer com el gran faedor de pau.

No es podia saber, La dreta celebra el Nobel a Machado i critica Sánchez per voler “competir amb un exemple per als demòcrates” Feijóo defineix l'opositora venezonola com “una dona insubornable en el seu compromís amb la llibertat” i Abascal assegura que “encarna el coratge absolut” i “la força de la raó”

Hi havia una vegada.... un circ, tachin, tachin