Però quatre associacions de veïns (Camp de l’Arpa del Clot, Fort Pienc, Poblenou i Sagrada Família) han manifestat el seu rebuig frontal. Argumenten que Montserrat Caballé va ser condemnada per frau fiscal i que no és un exemple adequat per a un homenatge públic.
Alguns col·lectius proposen que, en lloc de Caballé, es ret homenatge a l'urbanista Ildefons Cerdà, considerat clau en el disseny de l'Eixample. El lema del seu manifest és: “A Glòries no volem monuments que ens avergonyeixin”.
La família de Montserrat Caballé defensa la iniciativa i considera que el frau fiscal va ser “una anècdota” davant del seu llegat artístic. La neboda ha demanat que l'Ajuntament i els veïns consensuïn l'homenatge, mantenint una postura neutral davant de la polèmica. El projecte no està tancat: l'Ajuntament continua valorant emplaçaments i opcions mentre la controvèrsia es manté viva.
Això de les estàtues és un no parar, totes i cadascuna tenen els seus detractors i els seus defensors, i aneu a saber els clarobscurs en el passat d'Ildefons Cerdà, que pocs prohoms suporten la pàtina d'honestedat en les seves vides, vegeu Jordi Pujol, a qui li van enderrocar la seva estàtua a Pineda de Mar, el 2014. De fet, i ja posats, podríem enderrocar totes les estàtues que es fan i es desfan, i problema ressolt.
Se m'acut que els ciutadans d'aquestes quatre associacions de veïns no deuen ser processistes independentistes (potser ja no en queden a BCN), ja que en el cas de ser-ho haurien d'estar orgullosos de què la Montserrat no engreixés les arques de l'Espanya que ens robaba en tenir residència Andorrana.
En el mentrestant, el departament "d'agafar-se-la amb paper de fumar" de la Generalitat de Can Garlanda, de moment no s'ha mullat, s'ha expulsat les puces al·legant que la decisió correspon a l'Ajuntament de la Ciutat. El cas és que en aquesta cosa tan catalana del caïnisme, l'homenatge a Mercury i Caballé s'ha convertit en un debat públic entre cultura i memòria davant d'ètica i exemplaritat.


D'alguna cosa ha de viure "l'artista" endollat de torn a qui atorguin l'execució de l'obra i de passada untarem l'atorgant amb una bonica comissió tot esperant que no infli gaire el cost. En fi... coses de "Can Fanga"
Tiraron la de Pujol, sin ser juzgado aún, pero en este caso la cantante con falso domicilio fiscal en Andorra(vivía en Barcelona),fue condenada a cárcel y multa ,se libró por un acuerdo económico con Hacienda. Precisamente no es el modelo de ciudadana, que importa resaltar, cuando a los trabajadores e incluso a los jubilados no nos perdonan una, si cometemos un error, con Hacienda.
Datos obtenidos de Géminis (IA)
Saludos