L'ESTÀTUA DE LA DISCÒRDIA

 L'Ajuntament de Barcelona ha proposat instal·lar una estàtua a la zona de Glòries dedicada a Freddie Mercury i Montserrat Caballé, intèrprets de la cèlebre cançó Barcelona dels Jocs Olímpics del 1992. Tot i això, diverses associacions veïnals s'han oposat, principalment per la polèmica al voltant del passat fiscal de Caballé. L'estàtua estaria ubicada al Parc de les Glòries, un espai en transformació urbanística a la ciutat. La idea és que sigui una peça artística conjunta, encara pendent de disseny, que complementi altres miradors i monuments de la zona.

Però quatre associacions de veïns (Camp de l’Arpa del Clot, Fort Pienc, Poblenou i Sagrada Família) han manifestat el seu rebuig frontal. Argumenten que Montserrat Caballé va ser condemnada per frau fiscal i que no és un exemple adequat per a un homenatge públic.

Alguns col·lectius proposen que, en lloc de Caballé, es ret homenatge a l'urbanista Ildefons Cerdà, considerat clau en el disseny de l'Eixample. El lema del seu manifest és: “A Glòries no volem monuments que ens avergonyeixin”.

La família de Montserrat Caballé defensa la iniciativa i considera que el frau fiscal va ser “una anècdota” davant del seu llegat artístic. La neboda ha demanat que l'Ajuntament i els veïns consensuïn l'homenatge, mantenint una postura neutral davant de la polèmica. El projecte no està tancat: l'Ajuntament continua valorant emplaçaments i opcions mentre la controvèrsia es manté viva.

Això de les estàtues és un no parar, totes i cadascuna tenen els seus detractors i els seus defensors, i aneu a saber els clarobscurs en el passat d'Ildefons Cerdà, que pocs prohoms suporten la pàtina d'honestedat en les seves vides, vegeu Jordi Pujol, a qui li van enderrocar la seva estàtua a Pineda de Mar, el 2014. De fet, i ja posats, podríem enderrocar totes les estàtues que es fan i es desfan, i problema ressolt.

Se m'acut que els ciutadans d'aquestes quatre associacions de veïns no deuen ser processistes independentistes (potser ja no en queden a BCN), ja que en el cas de ser-ho haurien d'estar orgullosos de què la Montserrat no engreixés les arques de l'Espanya que ens robaba en  tenir residència Andorrana.

En el mentrestant, el departament "d'agafar-se-la amb paper de fumar" de la Generalitat de  Can Garlanda, de moment no s'ha mullat, s'ha expulsat les puces al·legant que la decisió correspon a l'Ajuntament de la Ciutat. El cas és que en aquesta cosa tan catalana del caïnisme, l'homenatge a Mercury i Caballé s'ha convertit en un debat públic entre cultura i memòria davant d'ètica i exemplaritat.