- 
La separació de poders, que constitueix la base de la democràcia, és l’intent de disposar les coses de tal manera que el poder aturi el poder per evitar l’abús dels poderosos. Però hem arribat al moment present amb tantes interferències entre els diferents poders que estem pervertint la democràcia i posant en perill el sistema de llibertats. La condemna recent del Tribunal Suprem al fiscal general de l’Estat ha dividit la societat.
La sentència contra el fiscal general defensa el periodisme, però ignora els periodistes. No dic que la sentència sigui injusta, però sí que sembla poc fonamentada, més enllà de les 181 pàgines i les tres setmanes que el ponent s’ha pres per redactar-la. Hi ha passatges fins i tot literaris, per bé això tampoc no l’empara, perquè una part de la millor literatura té com a base condemnes injustes, des d El comte de Montecristo, d’Alexandre Dumas, al Mathias Sandorf, de Jules Verne.
El més desconcertant de la sentència –més enllà de l’argument condemnatori– és l’intent de no qüestionar la veracitat de les afirmacions dels periodistes, que asseguraven que la filtració en qüestió no la va fer el fiscal general, ja que van reconèixer que la sabien fins i tot abans que Álvaro García Ortiz, amb el menyspreu del seu testimoni, que no s’ha tingut en compte. El magistrat ha escrit que les seves declaracions han estat “especialment esclaridores”, la qual cosa es pot entendre, tot i que juraria que explica millor el que pretenia la majoria conservadora del tribunal que el que es podia deduir dels testimonis dels periodistes. Tot un acte suprem de funambulisme en temps poc propicis als equilibris. Màrius Carol
.webp)
Nunca hubiese hecho la carrera de Derecho, la veo harto difícil
ResponEliminaCarol, hace lo mismo que los demás periódicas, se sitúa en un lado u el otro, define la democracia, pero no me entero de nada. Lo mismo tú, que te defines equidistante, das una buena explicación del caso.
Saludos