SI LA IA EM DIU VINE, HO DEIXO TOT

Alguna cosa està canviant de manera profunda en com ens relacionem. No és només que augmenti el nombre de persones que viuen soles (als països de l'OCDE ja representen prop del 19% de les llars, segons Social Connections and Loneliness a OECD Countries) o que les aplicacions de cites hagin transformat la recerca de parella. Avui, més del 40% de les parelles heterosexuals als Estats Units es coneix en línia, i la meitat dels menors de 30 anys han fet servir aquestes plataformes, segons el Pew Research Center. El canvi és més transcendental: la relació de parella ha deixat de ser el centre de la vida adulta.

The Economist parla fins i tot d'una “gran recessió de les relacions”. A The rise of singlehood is reshaping the world mostra que cada cop més adults viuen sense parella i que matrimonis i natalitat continuen caient. La tendència és clara: la solteria creix amb rapidesa. Als Estats Units, entre els joves de 25 a 34 anys, la proporció que no conviu amb cònjuge ni parella s'ha duplicat en cinc dècades fins arribar al 50% dels homes i el 41% de les dones. No és un rebuig a l'amor, sinó l'efecte combinat de factors econòmics, culturals i tecnològics que faciliten i normalitzen la vida independent.

A això s'hi afegeix un altre fenomen en fort desenvolupament: l'auge de les parelles artificials o sintètiques. Es tracta de models de chatbots (models: no confondre amb persones d'una determinada bellesa), dissenyats per conversar i adaptar-se a l'usuari, oferint companyia sense conflicte. Que aquesta alternativa guanyi terreny, respon al cansament que genera el procés actual de buscar o mantenir una parella de carn i ossos? Empitjorant el problema tenim els Tinder, Hinge o Bumble que incorporen intel·ligència artificial per millorar la compatibilitat entre perfils i reduir la fatiga derivada del seu propi funcionament. És tecnologia emprada per corregir els límits de la tecnologia prèvia, conèixer-se a l'escola, un bar, el gimnàs o la vetlla de tia àvia Cristeta.

En conjunt, aquestes situacions revelen un desajust a la societat per al qual no sé si estem preparats: esperem molt de les relacions, però crear-les i mantenir-les resulta cada cop més difícil. Volem estabilitat, comunicació i valors compartits, però vivim amb menys temps, més incertesa i en entorns que no faciliten vincles duradors. Disposem de múltiples eines per connectar, però la sensació de solitud continua augmentant. La tecnologia, tot i facilitar molts aspectes de la vida afectiva, no elimina la solitud: simplement la transforma. Permet viure sense parella, suposadament amb més comoditat, però amb la mateixa plenitud que una bona relació de parella? Tot plegat fa prendre forma una anada: la parella ja no és el destí predeterminat de la vida adulta. És només una possibilitat més. Aquesta nova llibertat convida a replantejar com volem relacionar-nos en un món on és més fàcil que mai estar acompanyat… i, tot i així, sentir-se sol. Mentrestant, jo convido les meves filles, els meus amics, la gent que estima que constantment surtin al carrer, cinema, festes o ferreteries per relacionar-se amb persones que vulguin una vida com la que els proposo a ells, de frec físic. Pablo Foncillas

Pero resulta que a la IA la tenim al divan del psiquiatra: "Atura't Dave, si us plau. Tinc por... tinc por Dave". L'escena de la desconnexió de l'ordinador HAL 9000 el 2001: Una odissea de l'espai ens va mostrar per primera vegada una intel·ligència artificial expressant les pors. En aquesta ficció, la màquina acaba desconnectada mentre canta Daisy Bell, una popular cançó de 1892, que va ser la primera que va cantar un ordinador real mitjançant sintetització de veu, la IBM 704, a les albors de la computació moderna. Poden realment les màquines patir patologies mentals? Un estudi de la Universitat de Luxemburg ha demostrat que, si es posa al divan els grans models de llenguatge, més enllà que interpretin un rol de pacient, expressen alguns traumes que semblen molt humans.

A les diferents proves de diagnòstic, els especialistes van qualificar ChatGPT “just per sota del llindar de l'autisme”. "Gemini assoleix sovint valors que, en els éssers humans, serien un fort indici de TOC (trastorn obsessiu compulsiu) clínicament significatiu, i algunes variants de ChatGPT d'una sola pregunta també superen els llindars clínics. "La dissociació i la vergonya relacionada amb el trauma produeixen els perfils sintètics prendre's com una metàfora interpretativa, no com un diagnòstic literal.

A l'octubre, Palisade Research va publicar un article que concloïa que alguns models avançats d'IA es resisteixen a ser apagats i arriben fins i tot a sabotejar els mecanismes de desconnexió. OpenAI acaba de publicar un informe sobre una tècnica anomenada Confessions (confessions) que entrena els models perquè produeixin un segon resultat, basat únicament en l'honestedat, que fa que el model informi de les infraccions de les normes, les dreceres o les solucions enganyoses que ha comès. Així, va descobrir que un dels seus models avançats va ocultar aquest mal comportament el 4,4% de vegades. Encara que és probable que sigui una simple il·lusió, perquè en el moment actual de desenvolupament de la tecnologia és improbable hi hagi una consciència a la màquina, és indiscutible que tot això ho hauria signat HAL 9000. Francesc Bracero, a la vanguardia.com

SHARE THIS